Els partits deuen 205 milions i els seus donatius cauen un 50%

El Tribunal de Comptes ja ha enviat als partits pol¨ªtics un informe preliminar dels seus estats comptables corresponents a l'exercici del 2013 perqu¨¨ hi facin les al¡¤legacions que considerin convenients abans de l'aprovaci¨® definitiva. El document conclou que cap de les formacions pol¨ªtiques amb representaci¨® a les institucions que han estat fiscalitzades t¨¦ deutes amb Hisenda o la Seguretat Social.

En la introducci¨® de l'informe es dibuixa l'escenari financer en el qual es van moure els partits el 2013, un any de crisi econ¨°mica. Les subvencions p¨²bliques de les diferents administracions per al funcionament ordinari de les formacions van sumar 196 milions d'euros, una xifra molt inferior a la gastada nom¨¦s dos anys abans (236 milions) quan van arrencar les legislatures al Govern central i la majoria d'Executius auton¨°mics, aix¨ª com els mandats als m¨¦s de 8.000 ajuntaments de tot Espanya.

Les reformes legislatives en la Llei de Finan?ament de Partits Pol¨ªtics (tres canvis des del 2007), la crisi econ¨°mica i els esc¨¤ndols de corrupci¨® expliquen la curiosa evoluci¨® d'ingressos i deutes en la hist¨°ria dels partits pol¨ªtics dels sis ¨²ltims anys.

La caiguda dels donatius i les tres reformes legals. El 2007, quan encara seguia vigent a Espanya la Llei de Finan?ament de Partits Pol¨ªtics?aprovada 20 anys abans, el Partit Popular va declarar al Tribunal de Comptes uns ingressos per donacions de gaireb¨¦ cinc milions d'euros. La norma permetia llavors els donatius an¨°nims, sempre que no superessin els 60.000 euros a l'any i sempre que no procedissin d'empreses contractistes de l'administraci¨® p¨²blica.

El sol fet, legal, que aquells donatius poguessin ser an¨°nims, impedia que el Tribunal de Comptes en?pogu¨¦s con¨¨ixer la proced¨¨ncia i, per tant, saber si respectaven o no la llei. El PP va ingressar per aquell concepte el 2007 gaireb¨¦ cinc milions d'euros, la meitat del que facturava llavors per les quotes dels seus afiliats (10 milions d'euros). Era, amb molta difer¨¨ncia, la formaci¨® pol¨ªtica que m¨¦s rendiment treia a les donacions privades i an¨°nimes, gaireb¨¦ el triple que el PSOE (1,8 milions d'euros) malgrat que llavors estava en el Govern central.

La investigaci¨® del cas B¨¢rcenas ha posat al descobert una pr¨¤ctica an¨°mala al PP: rebia donatius il¡¤legals de contractistes p¨²blics i per m¨¦s de 60.000 euros a l'any, per¨° els trossejava en quantitats menors i els feia passar per an¨°nims abans d'ingressar-los en un compte bancari creat per a aix¨°.

En nom¨¦s sis anys i amb tres reformes de la Llei de Finan?ament de Partits Pol¨ªtics, la formaci¨® conservadora ha passat d'ingressar el 2007 gaireb¨¦ cinc milions d'euros en donacions a nom¨¦s 400.000 euros el 2013. Els canvis en la llei i les causes obertes per corrupci¨® han redu?t en m¨¦s d'un 90% els ingressos del PP procedents de particulars.

L'evoluci¨® dels ingressos del PSOE per donacions privades pot donar lloc a interpretacions err¨°nies, segons els seus dirigents. Durant els anys que van seguir a la reforma legal del 2007, que impedia els donatius an¨°nims, el PSOE va reflectir en els seus comptes ingressos d'entre 2,5 i 3 milions d'euros, molt superiors als que declarava el PP en aquells exercicis.

Els dirigents socialistes expliquen que en el cap¨ªtol de donacions hi van incloure una esp¨¨cie d'impost que cobraven a tots els seus c¨¤rrecs p¨²blics equivalent a un percentatge del salari que rebien de les institucions en les quals treballaven.

Aix¨° va fer que la quantitat reflectida a la casella dels donatius registr¨¦s una mesura d'ingressos de tres milions d'euros a l'any, la qual cosa situava el PSOE en el primer lloc d'aquesta categoria. Per primera vegada el 2014 han diferenciat en els seus comptes entre donatius de particulars i l'impost que paguen els seus c¨¤rrecs p¨²blics. Les quantitats que han ingressat la resta de partits per donatius s¨®n simb¨°liques i insignificants.

Deutes milionaris. Els partits pol¨ªtics han gastat en els ¨²ltims anys menys del que han ingressat. El 2011, quan va comen?ar aquesta legislatura, les formacions pol¨ªtiques van declarar al Tribunal de Comptes uns deutes amb els bancs de 270 milions d'euros. Al final de l'exercici del 2013, segons les dades que han enviat a l'¨°rgan fiscalitzador, els partits reconeixien un deute de 205 milions.

Els problemes de les formacions pol¨ªtiques amb els bancs creixen en anys electorals i disminueixen en per¨ªodes sense convocat¨°ries a urnes. La Llei de Finan?ament de Partits Pol¨ªtics?tamb¨¦ ha complicat el pagament del deute. La pol¨¨mica generada per les condonacions de deute de determinats bancs a alguns partits pol¨ªtics va provocar una reforma legal el 2012 on es limitava la possibilitat de perd¨® a 100.000 euros. Aquesta any el Govern ha promogut un nou canvi normatiu que prohibeix als bancs qualsevol condonaci¨® de deute als partits pol¨ªtics.

El PSOE ¨¦s la formaci¨® que acumula m¨¦s deute amb els bancs en els ¨²ltims anys. Encara que el 2007 la seva morositat era equivalent a la del PP (59 milions d'euros), nom¨¦s sis anys despr¨¦s el PP va declarar al Tribunal de Comptes uns deutes amb els bancs de 40 milions, mentre que el PSOE admetia uns n¨²meros vermells de 64,5 milions.

Aquesta situaci¨® s'explica pels p¨¨ssims resultats electorals dels socialistes en les eleccions municipals, auton¨°miques i generals del 2011. Aquests baixos registres li han ocasionat un trencament a les seves arques amb una reducci¨® substancial de les subvencions p¨²bliques.

En el costat contrari se situaria el PP, una formaci¨® que fa tan sols dos anys registrava uns deutes amb els bancs de 77,9 milions d'euros i al final del 2013 declarava ¨²nicament 40,5 milions, gaireb¨¦ la meitat. El 2011, el PP va aconseguir els seus millors resultats de la hist¨°ria i va atresorar un poder immens en ajuntaments (governava en m¨¦s de 3.000 municipis), comunitats aut¨°nomes i el Govern central.

Finan?ament p¨²blic versus finan?ament privat. Els partits pol¨ªtics van rebre el 2013 m¨¦s de 216 milions d'euros (196 per a despeses de funcionament i 20 com a subvencions electorals) i van ingressar per quotes dels seus afiliats i donatius de particulars 70 milions d'euros. En conjunt, el finan?ament privat dels partits va suposar tot just un 24% del total dels diners dels quals van disposar.

En alguns casos, com passa amb el PP, dels 98 milions d'euros que va declarar per ingressos al Tribunal de Comptes, nom¨¦s 18 milions d'euros ¡ªmenys del 20%¡ª procedien de finan?ament privat: quotes d'afiliats i donacions.