¡°Els problemes dels catalans no s¨®n culpa de la resta¡±

In¨¦s Arrimadas (1981, Jerez de la Frontera, Cadis), la candidata de Ciutadans a la presid¨¨ncia de la Generalitat, afronta el repte de substituir Albert Rivera a Catalunya. ?s llicenciada en Dret i en Administraci¨® i Direcci¨® d'Empreses.?

Pregunta. Segons les enquestes, el seu partit podria passar de nou diputats a m¨¦s de 20. A qu¨¨ atribueix aquest salt?

Resposta. Ciutadans ha fet que a Catalunya es comenc¨¦s a parlar de coses que estaven sota una muntanya de fang feta pels nacionalistes. La nostra gran aportaci¨® ha estat parlar sense complexos: dir que cal complir les lleis i les sent¨¨ncies; que els catalans som tamb¨¦ espanyols; que el sentiment de ser catal¨¤ i espanyol no ¨¦s de ser un ranci, un antic o de dretes, sin¨® un sentiment normal; i que els problemes dels catalans no s¨®n culpa nom¨¦s de la resta d'espanyols. La corrupci¨® no ¨¦s culpa dels asturians, o el deute. No ¨¦s culpa dels altres. Cal fer autocr¨ªtica. La situaci¨® ¨¦s reversible.

P. Quin qualificatiu reflecteix el president Mas?

R. Irresponsable.

P.?Vost¨¨ parla de ¡°nosaltres els catalans¡±.

R. Quants anys cal haver viscut en un lloc per sentir-se d'all¨¤? Jo em sento catalana. He triat lliurement Catalunya com la terra on viure i tenir el meu projecte de vida. No cal un pedigr¨ª ni haver-hi viscut 80 anys. Tamb¨¦ s¨®c andalusa, els meus pares s¨®n de Salamanca¡­ aix¨° que al segle XXI h¨¤gim d'estar triant identitats ¨¦s una cosa antiga. Espanya ¨¦s plural.

P. Com seria la relaci¨® de la presidenta Arrimadas amb l'alcaldessa Colau?

R. Si ens centr¨¦ssim a recuperar l'economia, ajudar els qui ho passen malament i lluitar contra la corrupci¨®, podr¨ªem estar d'acord. No estarem d'acord en el fet que sigui favorable a la independ¨¨ncia, que Barcelona posi a la disposici¨® de la causa separatista els seus recursos i instal¡¤lacions, ni tampoc comparteixo gens ni mica el seu model econ¨°mic. S¨®n propostes insensates.

P. Necessita Catalunya un finan?ament com el de Navarra?

R. A Europa anem cap a la integraci¨® fiscal. Els privilegis fiscals territorials tenen data de caducitat. ?s possible fer un sistema de finan?ament millor que el d'ara, que no garanteix un finan?ament raonable per a la sanitat i l'educaci¨®, per¨° les comunitats tamb¨¦ s'han gastat malament els diners en el que han volgut.

P. A qu¨¨ atribueix la caiguda del PP i el PSC?

R. Han abandonat principis b¨¤sics com la igualtat, la uni¨® i la solidaritat dels espanyols. Han caigut en el marc mental dels nacionalistes. El PSC, molt pitjor. Ha dirigit un Govern nacionalista a Catalunya que permet multes per retolar en castell¨¤ i no en catal¨¤. Que posis una botiga i el nom en l'idioma que et doni la gana em sembla b¨¤sic a la UE. Aix¨° ho va impulsar el PSC, que defensa que no s'ensenyi el castell¨¤ com a llengua vehicular. Aquests partits han renunciat a defensar sense complexos els seus votants i han pactat amb els nacionalistes a Catalunya i al Govern d'Espanya.

P. Rivera ha proposat que tots dos partits s'uneixin a Ciutadans davant dels nacionalistes.

R. Estem en disposici¨® de demanar-los el suport per encap?alar un Govern alternatiu. Serem la principal representaci¨® de les persones que se senten catalanes i espanyoles i volen seguir sent-ho. Pensarem m¨¦s en els catalans que en el nostre partit, cosa que no han fet cap dels dos. Un canvi important que ve a Espanya ¨¦s que la governabilitat no dependr¨¤ dels partits nacionalistes. Ciutadans pot aportar aix¨°.

P. Iceta ja ha avan?at que el PSC prefereix donar suport als Governs progressistes. Com definiria el l¨ªder socialista?

R. ?s el reflex del complex del PSC i de la seva ambig¨¹itat.