Les joies amagades del Grec

Quan festivals com el Grec de Barcelona ofereixen en la seva programaci¨® un centenar d'espectacles, la selecci¨® ajustada a economies i temps lliure, sigui la que sigui, sempre comporta un punt de frustraci¨®. Estem davant esdeveniments que no es permeten fiascos previsibles, ni ofertes de baixa estofa, motiu pel qual ¨¦s pr¨¤cticament inevitable deixar de veure espectacles essencials, gaireb¨¦ ineludibles, dels que ¨¦s f¨¤cil que emergeixi la sensaci¨® penedida de desencert, per no haver estat triats.

D'altra banda s¨®n ofertes, de vegades molt humils, que competeixen amb els grans gurus, com els que hi ha aquest any: Serrat, Alain Platel, Wajdi Mouawad, Albert Pla, Pascal Rambert, Diego el Cigala, Jean Claude Carrier, Els Joglars, Jordi Savall i les parelles Mario Gas-Josep Maria Pou i B¨¢rbara Lennie-Israel Elejalde, tots, carnassa per cercadors d'¨¨xits que, segurs del seu bon gust, no es plantegen arriscar-se.

Per¨° entre uns i altres, sempre hi han els m¨¦s febles. Acostumen a ser els espectacles de circ, per l'estigma que arrosseguen. Per¨° aix¨° s'ha acabat.

El Grec ha programat tres espectacles de circ. Tres espectacles de circ que cal destacar per la seva gran aportaci¨® als nous llenguatges amb qu¨¨ expressar aquest g¨¨nere mil¡¤lenari, lligat a un imaginari col¡¤lectiu erroni. Il n'est pas encore minuit, ¨¦s realment excepcional; com si es tract¨¦s d'un Joan Brossa reciclat, els poemes visuals que aporta la francesa Compagnie XY no s'expressen a trav¨¦s d'objectes, sin¨® a trav¨¦s de torres humanes i cossos, amb qu¨¨ en aquesta ocasi¨® explora la relaci¨® entre l'individu i el grup, una cosa que els membres d¡¯XY fan di¨¤riament, ja que es tracta d'una companyia assemble¨¤ria formada per 22 acr¨°bates que prenen les seves decisions despr¨¦s de debatre.

En contrast amb propostes circenses visuals hi ha un teatre de text de qualitat, que sorpr¨¨n i amaga dins seu c¨¤rregues de profunditat que van directes a l'est¨®mac. Un teatre que explica hist¨°ries de l'aqu¨ª i de l¡¯ara, sorgides d'una cosa tan familiar per a tothom com els aeroports que mai van servir com a tal, el sacrifici del comprom¨ªs, els desnonaments, la malversaci¨® de recursos, la necessitat de les revoltes, la investigaci¨® cient¨ªfica... En aquests territoris devastats pels temps que ens ha tocat viure trobem Bangkok, d¡¯Antonio Morcillo; Penso en Yu, de Carole Fr¨¦chette; El carrer Franklin, de Llu?sa Cunill¨¦ i La tortuga de Calif¨°rnia, de Daniela Feixas. Molt interessant i molt m¨¦s marcat pol¨ªticament ¨¦s The Civil Wars, de Milo Rau, espectacle aixecat per l¡¯Institut Internacional per a l¡¯Assassinat Pol¨ªtic, on es dibuixa una retrat gens amable de l¡¯Europa contempor¨¤nia.

Dins dels espais per a les bogeries trobem necess¨¤ries i bene?des L'¨²ltim cabaret. Un espectacle/exposici¨® interactiu on, com a homenatge i desdramatitzaci¨® sobre la mort, sorgeixen reflexions po¨¨tiques i filos¨°fiques analitzant els diversos i fins i tot absurds usos que poden donar-se en els ta¨¹ts.

Tampoc falten experiments atractius: Ninet'InfernO, on un compositor i director teatral (Roland Auzet), un actor excepcional (Pascal Gregory, el fetitxe de Ch¨¦reau), un acr¨°bata sorprenent (Mathurin Bolze) i una orquestra simf¨°nica se submergeixen en passions amoroses; Aquil¡¤les o l'estupor, un retaule esc¨¨nic d'humor i drama amb ballarins, actors i m¨²sics i els dos muntatges de la companyia Adrien M / Claire B, on conflueixen tecnologia, coreografia i arts digitals. Molt m¨¦s propera a la dansa queda una de les petites joies amagades del Grec: The Guest, inspirada en el text d¡¯Albert Camus i erigida per la reconeguda companyia de dansa noruega Zero Visibility Corp.

I enmig de tota aquesta macrooferta a l¡¯antic teatre un bon grapat de joves i teatrers emergents ofereixen noves maneres de relacionar-se amb el p¨²blic a trav¨¦s de formats esc¨¨nics innovadors. Com emergent ¨¦s tamb¨¦ la companyia La Cal¨°rica, de la qual es comen?a a parlar en els circuits dels ben assabentats gr¨¤cies a Bluf, premiat al Festival Temporada Alta i amb el qual arriba al Grec.