Per anar a ¡®El gran dictat¡¯ cal saber catal¨¤ o farmacologia?

¡°No hi ha manera que guanyi, per¨° tampoc que marxi¡±, va dir un dia ?scar Dalmau, el presentador d¡¯El gran dictat, veient com Marcel Arias continuava al programa sense encertar-les totes i emportar-se el pot. Finalment aquest dimecres ho ha aconseguit.

El Marcel ha escrit correctament, entre d¡¯altres, merpauh (fusta ex¨°tica). Altres paraules que han sortit s¨®n oligohidramni (terme d¡¯infermeria) i?trullissatio (primera capa d'arrebossat d'argamassa, sempre segons el Termcat). Un senyal de la seva dificultat ¨¦s que, els dies que, per promocionar una aplicaci¨® del concurs que permet jugar des de casa, es donaven els resultats dels jugadors dom¨¨stics, nom¨¦s una persona havia escrit b¨¦ aquesta darrera paraula. Una dada que no ha de preocupar a l¡¯hora d¡¯avaluar el coneixement de la llengua. Hauria de preocupar els guionistes del dictat. Ara ja no donen aquesta dada.

A les proves de dificultat superior es demana escriure amb correcci¨® termes com pivmecil¡¤linam (un antibi¨°tic)

No sap catal¨¤ qui no encerta com s¡¯escriu?stilb (unitat de lumin¨¤ncia del sistema cegesimal, equivalent a una candela per cent¨ªmetre quadrat)? Aquesta ¨¦s una de les paraules que surten al nivell mitj¨¤ de dificultat a la prova final d¡¯El gran dictat. A les proves de dificultat superior es demana escriure amb correcci¨® termes com pivmecil¡¤linam (un antibi¨°tic). No cal buscar-la al diccionari de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans. No hi surt. Els concursants, a l¡¯hora de preparar-se, m¨¦s que llegir Josep Carner haurien d¡¯estudiar de valent el tesaurus del Termcat per flairar els neologismes de la terminologia especialitzada. Per¨° aix¨° no ¨¦s ser una persona culta que t¨¦ un vocabulari de gamma alta al seu armari mental. Per escriure sense faltes aquestes recargolades combinacions de lletres¡­ cal saber m¨¦s farmacologia o geologia que catal¨¤. I encara que figuri al diccionari, com?bytownita (mineral, tectosilicat de sodi i calci que presenta un component molecular d¡¯anortita d¡¯entre un 70% i un 90%), la probabilitat que el concursant ho endevini, m¨¦s per xamba que per saviesa, ¨¦s remota.

Tots aquests enigmes han sortit al programa per esbrinar la destresa ortogr¨¤fica dels concursants que, inexorablement, l'espifien i estalvien a producci¨® el pagament d¡¯uns calerons. Perqu¨¨ El gran dictat pertany a la modalitat de concursos on els participants tenen migrades expectatives d¡¯emplenar-se la butxaca. Regalen a TV3 un bon grapat de minuts per una modest¨ªssima retribuci¨®, excepte qui s¡¯emporta el pot quan hi ha una bona acumulaci¨® o s¡¯hi est¨¤ setmanes. Per exemple, la darrera guanyadora de Pasapalabra es va endur el mes de juny 450.000 euros.

Aix¨° s¨ª, el presentador, un ?scar Dalmau encertad¨ªssim, no dramatitza els errors dels concursants. Hi treu ferro. Deu pensar que ell patinaria amb la mateixa facilitat, o m¨¦s. ¡°Tamb¨¦ riur¨¦ jo, que s¨®c qui l¡¯ha de dictar¡±, va comentar un dia quan les dues concursants reien neguitoses davant l¡¯enunciat d¡¯una paraula ino?da per la majoria dels mortals i que van encertar (lechatelierita) gr¨¤cies al fet que, amb miseric¨°rdia, els va subministrar una pista clara, pr¨¤cticament la va lletrejar.

?s un programa que cal, convida a la participaci¨® i entret¨¦, per¨° hauria de limitar la presentaci¨® de paraules tan esot¨¨riques

El gran dictat t¨¦ proves molt m¨¦s naturals i l¨°giques, encara que tot es basa en el vocabulari i no hi ha entrada a un element tan decisiu per calibrar l¡¯¨²s genu¨ª d¡¯un idioma com la sintaxi. Som encara a la cacera fetitxista del nyap l¨¨xic. Per¨° per enxampar-lo no cal rec¨®rrer a filigranes. Una bona secci¨® del concurs ¨¦s "El catal¨¤ incorrecte", on els espectadors fan arribar imatges de r¨¨tols mal escrits. ?s la prova que els problemes al carrer no s¨®n tan refistolats, la ignor¨¤ncia alfab¨¨tica vola molt m¨¦s baix que alguns artificials reptes del programa (excurcions,?car d¡¯olla,?pressecs grogs,?extranger¡­). De vegades el mateix presentador reconeix la dificultat de la pregunta, com quan li toca proposar un terme de bioqu¨ªmica (oryzenina). ¡°Aquesta ¨¦s complicadeta¡±, diu. Complicada, per¨° barata, perqu¨¨ ¨¦s del quart nivell de dificultat i encertar-la suposa 150 euros.

Els guionistes, i aix¨° ¨¦s bo, no tenen manies en la tria de paraules mentre siguin al diccionari. I aix¨ª, amb tota naturalitat, surten expressions com merda o fel¡¤laci¨®. El programa t¨¦ diferents seccions, com lletrejar paraules corrents o corregir mots mal dits, exercici que potser un ling¨¹ista criticaria ja que la presentaci¨® de la paraula mal escrita pot ser m¨¦s memorable que la seva correcci¨®.

?s un programa que cal, convida a la participaci¨® des de casa i entret¨¦, per¨° s¡¯hauria de limitar la presentaci¨® de paraules tan esot¨¨riques. Fer preguntes m¨¦s orientades als fan¨¤tics de la ela geminada, com diuen en una promoci¨® del programa.