Els reptes que l¡¯Iran t¨¦ pendents

Dos anys de dif¨ªcils negociacions nuclears amb les sis grans pot¨¨ncies han emplenat el debat pol¨ªtic i els titulars de premsa, amb l'efecte que l'acord solucionaria la majoria de les dificultats a les quals s'enfronta l'Iran. No obstant aix¨°, molts analistes adverteixen que el pacte no ¨¦s la panacea universal per als problemes que afronta el pa¨ªs, ja que molts s¨®n fruit de la mala gesti¨® de governs anteriors. Amb independ¨¨ncia del resultat d'aquest proc¨¦s, el Govern de Hassan Rouhani ara els ha d'abordar. Aquests s¨®n els seus reptes principals:

Evasi¨® fiscal. En una recent entrevista televisada, el vicedirector de l'Ag¨¨ncia Fiscal, Hussein Vakili, va xifrar la quantitat defraudada en 1.300 bilions de rials (36.000 milions d'euros). Moltes empreses contracten els serveis d'assessors fiscals per escamotejar les seves contribucions. A m¨¦s, ¡°dels 22 milions de treballadors, 7 s¨®n informals¡±, ¨¦s a dir, que no estan donats d'alta ni paguen impostos, segons ha revelat el ministre de Treball i Benestar Social, Ali Rabi¨ª.

Contraban. L'any passat va arribar als 25.000 milions de d¨°lars (uns 22.600 milions d'euros), segons el vicedirector de la Comissi¨® d'Agricultura del Parlament, Golamreza Nuri Azlajeh. Cigarros, roba i teles s¨®n els principals productes importats fora dels canals oficials, mentre que el combustible lidera les exportacions il¡¤legals. Els analistes atribueixen l'augment del contraban als lents processos duaners, els alts aranzels sobre alguns b¨¦ns i la falta de voluntat per aplicar les normes, i el responsabilitzen de la p¨¨rdua de 600.000 llocs de treball anuals.

Corrupci¨® administrativa i financera. El descobriment el 2011 d'un cas de malversaci¨® per 830 milions d'euros, el pitjor de la hist¨°ria de l'Iran, i un altre assumpte l'any passat pel qual Muhammad Reza Rahimi, vicepresident amb Mahmud Ahmadinejad, va ser condemnat a cinc anys de pres¨®, van mostrar la falta de mecanismes necessaris per impedir l'ab¨²s dels alts c¨¤rrecs. Transpar¨¨ncia Internacional situa l'Iran al lloc 136¨¨?d'entre 175 pa?sos estudiats el 2014.

Eliminaci¨® dels subsidis directes. Cada irani¨¤ rep mensualment 445.000 rials (uns 12 euros), la qual cosa suposa la distribuci¨® de 8.800 milions d'euros l'any. Encara que el Govern de Rouhani ha retirat 200.000 iranians del sistema, molts adinerats segueixen rebent aquesta ajuda. Alguns analistes opinen que resulta complicat determinar a qui cal suspendre aquests beneficis, per¨° el Govern tampoc s'arrisca perqu¨¨ tem que aix¨° resti suport al president.

Fuga de cervells. Uns 150.000 professionals surten anualment de l'Iran per millorar la qualitat de vida, la qual cosa el situa al capdavant dels pa?sos exportadors de cervells. Les destinacions favorites s¨®n els EUA i el Canad¨¤. Reza Faraji Dana, assessor del president per Assumptes Cient¨ªfics i Educatius,?avalua aquesta p¨¨rdua en 150.000 milions de d¨°lars a l'any. Prova de la seva v¨¤lua, un alt percentatge dels guanyadors de medalles en les olimp¨ªades cient¨ªfiques acaben emigrant.

Conservaci¨® mediambiental. L'Iran perd cada any fins a un 1,5% dels boscos a causa de la sobreexplotaci¨® i els incendis, per¨° encara no disposa d'un helic¨°pter cisterna. Durant les ¨²ltimes d¨¨cades, la construcci¨® de preses i la perforaci¨® de pous profunds per satisfer els camperols i materialitzar l'autarquia agr¨ªcola, han accelerat la desertitzaci¨®. ?s el pa¨ªs amb m¨¦s erosi¨® del s¨°l al m¨®n. Aix¨ª i tot el pressupost de l'Organitzaci¨® de Protecci¨® del Medi Ambient ¨¦s de tot just 48 milions d'euros, 40 vegades menys del que es destina a centres culturals.