El vigor de l¡¯amistat

Quan va comen?ar la persecuci¨® contra Jes¨²s de Polanco, a qui el Govern de Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar va decidir esborrar del mapa de la comunicaci¨® a Espanya, Leopoldo Rod¨¦s se¡¯n va anar amb el llavors president de PRISA i d¡¯EL PA?S a passar els dies m¨¦s amargs del seu amic. Amb Polanco se¡¯n van anar, a Tenerife, dos amics de l¡¯¨¤nima m¨¦s: Pl¨¢cido Arango i Carlos Fuentes. Sota el sol de l¡¯illa, aquells amics transitaven en silenci, com si esperessin la paraula capa? d¡¯aixecar l¡¯¨¤nim de l¡¯empresari, que veia l¡¯avenir segellat per la prevaricaci¨® persecut¨°ria d¡¯un jutge que no li deixava al?ar el cap.

Va ser llavors aquell home alt i robust, pentinat sempre com si acab¨¦s de sortir de casa, el que de manera m¨¦s clara utilitzava les paraules de consol, que eren tamb¨¦ de r¨¤bia. De r¨¤bia, de la r¨¤bia de l¡¯amistat. All¨¤ vaig con¨¨ixer Rod¨¦s, amb el mar, parlant-li a Polanco com si fos un germ¨¤, amb la delicadesa d¡¯un company que sap que l¡¯altre est¨¤ seriosament malalt. Malalt de l¡¯¨¤nima. Mai m¡¯ha marxat aquella estampa de la mem¨°ria, i ¨¦s l¡¯arrel del meu admirat afecte per aquest home que ens ha omplert buits i amb ll¨¤grimes. Aquella delicadesa va ser despr¨¦s aplicada a moments extraordinaris de la vida, tamb¨¦ inoblidables, de festa o de dubte, d¡¯incertesa o de can?ons trencades. A casa seva va ser on Isabel Polanco, la filla del Jes¨²s, una nit en qu¨¨ celebr¨¤vem Carlos Fuentes, va tenir els primers s¨ªmptomes de la que despr¨¦s va ser la declaraci¨® nefasta de la seva malaltia mortal; all¨¤, aquest home delicat, Leopoldo Rod¨¦s, va fer l¡¯impossible perqu¨¨ l¡¯evid¨¨ncia es convert¨ªs en l¡¯aparen?a d¡¯una indisposici¨® simple, de manera que la Isabel i tothom vam sortir d¡¯all¨¤ sabent no nom¨¦s que aquest amfitri¨® prodigi¨®s era un sanador d¡¯esperits i de cossos ferits.

Aquella manera de rebre¡¯ns es va convertir despr¨¦s en el costum d¡¯ajuntar-nos; celebrava, les tardes-nits de cada estaci¨® de l¡¯any, la virtut de l¡¯amistat, posant a discutir de deb¨° (i entre rialles i entre copes de Dry Martini, en l¡¯art de les quals era tamb¨¦ prodigi¨®s) diferents periodistes i catedr¨¤tics i acad¨¨mics sobre la situaci¨® que anava vivint el pa¨ªs, i tamb¨¦ EL PA?S catal¨¤. Aquelles nits es van fer habituals; ell les estimulava, i aix¨ª ho va fer fins aquest final abrupte. Es repetia aqu¨ª la cerim¨°nia d¡¯estimar els que l¡¯envoltaven: la seva alegria, l¡¯alegria d¡¯Ainhoa Grandes, la seva dona, era no nom¨¦s una manera d¡¯estar, sin¨® una forma de seguir. Aquelles reunions duraven fins l¡¯alba, gaireb¨¦, i mai hi havia res m¨¦s que fragor de les idees, aliment espiritual d¡¯una profunda convicci¨® democr¨¤tica que ell exercia amb un silenci admirable. Es va buscar un moderador dels sopars, i ell atiava amb alguna paraula, molt poques, l¡¯ambient creat perqu¨¨ ning¨² sent¨ªs que l¡¯amfitri¨® (els amfitrions, l¡¯Ainhoa i el Leopoldo) tenia cap pressa per servir l¡¯¨²ltim Martini.

Ara es fa molt dif¨ªcil explicar tot aix¨° en passat, imaginar en passat Leopoldo Rod¨¦s, dir que un accident ens ha trencat el vincle del seu riure i del seu afecte, de la seva generositat com a ¨¦sser hum¨¤, afable sempre, disposat en tot moment a voler estar amb els altres murmurant de tant en tant una paraula que et serviria de consol o que li don¨¦s sentit a la teva r¨¤bia. Els teus sentiments eren els seus; aconseguia amb els altres, als quals estimava, una simbiosi rara que el va fer imprescindible en els dits de les mans amb qu¨¨ comptem els amics veritables. Aquella relaci¨® va n¨¦ixer enmig d¡¯una desolaci¨®, a la qual ell li va donar calor. Ara els desolats som nosaltres i ell no hi ¨¦s per dir-nos la paraula que ja sempre ens faltar¨¤. La paraula Leopoldo com a sin¨°nim del vigor de l¡¯amistat.