Que barroer, el provinci¨¤

Al juny Carolina Punset, diputada de Ciutadans, va expressar de manera clara, rotunda i inequ¨ªvoca el seu concepte del que significa parlar valenci¨¤. Ho situava, una altra vegada, a l'aldea. Aquesta afirmaci¨® no ens hauria d'alarmar, ja que la gent que viu en pobles de menys de dos-cents habitants hauria de tenir per a la seva senyoria la mateixa dignitat que els que viuen en una gran ciutat. Per¨° no, no es tracta d'aix¨°. El que intentava fer la diputada Punset era refor?ar un escenari previ i no superat, intentava recuperar un discurs que legitima una llengua i menysprea l'altra. L'una ¨¦s la llengua dels ciutadans, l'altra, la dels aldeans.

Sabem que la seva senyoria no va tenir un lapsus linguae de la mateixa manera que sabem que els que la van votar no s¨®n ni un lapsus social ni un lapsus pol¨ªtic. No, la diputada Punset representa l'expressi¨® d'amplis sectors de la societat espanyola en l'imaginari de la qual el catal¨¤, el basc, l'asturi¨¤, el gallec i l'aragon¨¨s s¨®n lleng¨¹es incompletes i defectuoses. S¨®n les lleng¨¹es provincianes que s'enfronten a la llengua de la polis. S¨®n el patu¨¨s o xampurrejat, semilleng¨¹es, aldea-lleng¨¹es que les institucions espanyoles creuen que no seran capaces de superar la modernitat ni de fer-se contempor¨¤nies. No nom¨¦s no ho creuen, intenten que sigui aix¨ª.

Els homes i les dones que parlen aquestes lleng¨¹es s¨®n homes i dones incomplets i, per tant, aix¨ª hauran de ser els seus drets

Per comen?ar, res millor que canviar els noms. Si?es tracta?de paraules, sens dubte aquesta ¨¦s la millor estrat¨¨gia que pot seguir una llengua amb Estat, pressupost i ex¨¨rcit. Aix¨ª, la llengua que es creu superior pot deformar la denominaci¨® de les lleng¨¹es inferiors, de les seves ciutats i dels seus territoris. Comen?ar¨¤ per amagar-los, i si es tracta de catal¨¤, Ma¨® o Pa¨ªs Valenci¨¤, els anomenar¨¤ lapao, exclusivament Mah¨®n o, ai, Comunitat Valenciana. Crear¨¤ una llei per a cada efecte que tindr¨¤ el suport d'una gran majoria dels poders i la poblaci¨® de l'Estat. El catal¨¤-alde¨¤ d'Arag¨®, el Ma¨®-aldea o el Pa¨ªs Valenci¨¤-aldea passaran a homologar-se quan acceptin la seva rebaixa, la seva p¨¨rdua o la seva incompletitud.

Els homes i les dones que parlen aquestes lleng¨¹es s¨®n, de fet, homes i dones incomplets i, per tant, aix¨ª hauran de ser els seus drets. No podran dirigir-se al poder real en la seva parla perqu¨¨ el poder li contestar¨¤ dient-li que no els ent¨¦n i la llei l'empara. ?s una esmena a la totalitat. N'hi ha prou amb posar l'exemple de l'educaci¨®. El poder de l'Estat s'oposa de la mateixa manera a la mis¨¨ria d'hores d'ensenyament a l'Arag¨®, a la mediocritat del Pa¨ªs Valenci¨¤ o de les Balears i al sistema d'immersi¨® a Catalunya. Alg¨² creu que el castell¨¤ est¨¤ amena?at a l'Arag¨®? No ¨¦s una q¨¹esti¨® d'hores, ¨¦s una q¨¹esti¨® de difer¨¨ncia.

De vegades, l'espanyol em fa pena. I em fa pena perqu¨¨ tamb¨¦ ¨¦s meu. La sento tamb¨¦ llengua pr¨°pia i, per aix¨°, amiga, familiar, propera. Com hi he de renunciar? I encara que fos una llengua estranya, ?podria tenir sentiments cap a ella com els que demostren eleccions rere eleccions amplis sectors de la poblaci¨® espanyola cap a tot el que no sigui dit, escrit i pensat en les seves pr¨°pies paraules, en els seus propis termes?

Parlem de sentiments, s¨ª, per¨° tamb¨¦ dels que van de la incomoditat a la profunda animadversi¨®. On situaria els de la diputada Punset? No ho s¨¦, perqu¨¨, en definitiva, el que est¨¤ proposant el seu partit ¨¦s una pol¨ªtica contra el valenci¨¤ que es parla a Simat, Fraga, Figueres o Felanitx, pobles tots. Anecd¨°tic? No, categoria i regla general expressada una vegada i una altra en decrets TIL, en falta de l¨ªnies en valenci¨¤ o en recursos contra la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica. Alguns intel¡¤lectuals propers a la diputada declaren que viurien millor sense el catal¨¤ alhora que diuen que temen per la desaparici¨® de la llengua per la qual tant pateixen.

Menteixen. Si de deb¨° estimessin l'espanyol no perdrien ni un segon utilitzant-lo contra altres lleng¨¹es que el freq¨¹enten i el fan servir, que hi volguessin tenir un aliat, un traductor, un espai permeable, i no una arma llanc¨ªvola. D'altra banda, si el que busquen ¨¦s que molts catalans, bascos o gallecs sentim antipatia per l'espanyol, s'equivoquen. Com podr¨ªem menysprear la parla de poblets com la T¨¢bara de Le¨®n Felipe? Com riure'ns de poblets com Fuente Vaqueros o Moguer?

Petons sense llengua? L'espanyola, quan fa petons, no els fa de deb¨°.

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor