Les hormones omplen l¡¯escenari del Grec

¡°Em costa obrir-me a les persones, ser jo mateixa¡±, diu amb veu tremolosa Gayatri L¨®pez, estudiant argentina de 16 anys. ¡°Per¨° hi ha una can?¨®¡­¡±, afegeix gesticulant nerviosa, vestida amb pantalons curts, top cenyit, vambes. Una llum t¨¨nue la il¡¤lumina a l'escenari del Teatre del Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona (CCCB). Al seu costat, onze adolescents m¨¦s estan asseguts, escoltant-la en silenci. Fins que comen?a a sonar a tot volum un tema pop de moda. Immediatament nois i noies s'aixequen i comencen a dansar furiosament, com si estiguessin a la seva habitaci¨® sense que ning¨² els vei¨¦s. L'escena forma part de l'obra 2015 com a possibilitat, que sota la direcci¨® de Didier Ruiz y La Compagnie des Hommes es va estrenar ahir al Festival Grec.

La can?¨® a la qual havia al¡¤ludit Gayatri a l'escenari ¨¦s tamb¨¦ el seu tema preferit en la vida real perqu¨¨ l'espectacle no ¨¦s una obra teatral normal i corrent: els actors s'interpreten a si mateixos, parlen de la seva vida. Tots s¨®n alumnes d'entre 15 i 18 anys de l'Institut Consell de Cent, l'Institut Mil¨¤ i Fontanals i l'Institut Miquel Taradell. El grup es va oferir a participar en el ¡°experiment¡±, en el qual hi havia dos requisits per al c¨¤sting: no haver interpretat mai i tenir motivaci¨®, explica Ruiz. El resultat ¨¦s una col¡¤lecci¨® de retrats sobre l'adolesc¨¨ncia. Els estudiants despullen la seva ment davant l'espectador explicant les seves pors, les seves opinions sobre l'amor, la mort, el futur o el sexe. L'argument de l'obra ¨¦s la seva realitat. ¡°Ens donen una idea de la joventut que no imaginem¡±, relata Ruiz. Des del mes de maig han assajat cada cap de setmana. ¡°Els pregunt¨¤vem temes i reflexionaven. Parlar com si estiguessis a la cuina dels teus pares requereix temps, i treballar amb adolescents ¨¦s dif¨ªcil. Per¨° el resultat ¨¦s sorprenent¡±, afirma el director, que ha comptat amb l'ajuda del core¨°graf Tomeo Verg¨¦s.

¡°Tenen una opini¨® sobretot clar¨ªssima, i arrosseguen situacions familiars dures. El m¨¦s important ¨¦s que s¨®n molt tolerants. L'obra ¨¦s un fresc de la societat¡±, assenyala Didier. Un dels adolescents, per exemple, arrenca aix¨ª en iniciar-se l'espectacle: ¡°Tota la inf¨¤ncia l'he passat a l'?ndia amb la meva germana, la meva mare, les meves ties. Per mi les dones representen sacrifici i amor¡±.

¡°La can?¨® escollida per Gayatri ¨¦s B-R-A-V-E, de Sara Bareilles¡±, lletrejaven dimarts totes les noies a l'un¨ªson despr¨¦s d'un assaig t¨¨cnic, al seu camerino, mentre menjaven galetes de xocolata i tafanejaven els seus m¨°bils. La m¨²sica ¨¦s el fil conductor de l'espectacle, l'alleujament. ¡°Pots ser sorprenent, pots ser la persona rebutjada o ser la reacci¨® violenta de la falta d'amor d'alg¨². Pots comen?ar a al?ar la veu. Vull veure't ser valent¡±, diu Brave.

Els adolescents confessen que han madurat durant els assajos. ¡°He apr¨¨s a escoltar les opinions dels altres¡±, exemplifica Sonam Nawaz, de 17 anys i origin¨¤ria del Pakistan. ¡°La gent ¨¦s molt superficial. De seguida diuen que ets idiota, que vas de guais. Aqu¨ª hem pogut ser nosaltres mateixos, comprendre, acceptar-nos¡±, respon Ingrid Font, de 16 anys, mentre mira de re¨¹ll la petita granota de color tex¨¤ que vesteix en la funci¨®, es toca el llarg p¨¨l ros, confessava que potser li deia al noi que li agrada que an¨¦s a veure-la actuar. ¡°Ens van fer preguntes ¨ªntimes. Com expliques els canvis en la pubertat, la regla, el teu pes? Va ser xocant¡±, afegeix.

Les representacions de 2015 com a possibilitat es prologaran fins diumenge. No ¨¦s la primera vegada que Ruiz treballa amb adolescents. Per¨° aquesta ¨¦s m¨¦s especial: el director s'emociona en relatar que ¨¦s el primer cop que treballa a Catalunya. Ruiz ¨¦s franc¨¨s, per¨° parla un catal¨¤ perfecte. ¡°La meva ¨¤via era de Lleida. Es va exiliar durant la dictadura de Primo de Rivera. Als 40 anys vaig pensar que no havia d'oblidar mai d'on provinc, aix¨ª que vaig aprendre l'idioma a la Sorbona¡±, detalla. Ja havia intentat portar un dels seus muntatges a Catalunya. El 2009 va dirigir una obra a Argelers amb supervivents de camps de refugiats que viuen al Rossell¨®. El treball es va fer en catal¨¤ i franc¨¨s, amb el vent assotant in situ els records de la gent gran. No va poder estrenar-lo a la terra de la seva ¨¤via, per¨° est¨¤ orgull¨®s de poder radiografiar ara les noves generacions de catalans. ¡°Si el futur s¨®n els meus nois, podem estar tranquils¡±, conclou.