El bol¨ªvar vene?ol¨¤ ja nom¨¦s val l¡¯1% del que diu el tipus de canvi oficial

El Govern de Nicol¨¢s Maduro mant¨¦ artificialment com a tipus de canvi de refer¨¨ncia oficial el de 6,3 bol¨ªvars forts per cada d¨°lar nord-americ¨¤. Vene?uela ha tractat d'evitar formalment una devaluaci¨®, per¨° s'ha produ?t de manera m¨¦s o menys dissimulada, tot i que inexorable. La p¨¨rdua de valor del bol¨ªvar en un pa¨ªs considerat hiperinflacionari s'ha accelerat i el valor real al mercat paral¡¤lel de la moneda vene?olana?ja?¨¦s de nom¨¦s l'1% del seu te¨°ric tipus de canvi oficial.

La p¨¤gina web dolartoday.com s'ha convertit en la refer¨¨ncia oficiosa del mercat negre o paral¡¤lel, que serveix de refer¨¨ncia per a intercanvis al marge dels mecanismes oficials. Aquest dijous marcava un canvi de 591,8 bol¨ªvars per cada d¨°lar. Aix¨° suposa nom¨¦s l'1% del tipus de canvi oficial de 6,3 bol¨ªvars per cada d¨°lar.

Amb aquesta refer¨¨ncia, el valor del bitllet de m¨¦s denominaci¨®, el de 100 bol¨ªvars forts, equival a nom¨¦s 15 c¨¨ntims d'euro. El de 2 bol¨ªvars gaireb¨¦ no t¨¦ valor i les monedes desapareixen de la circulaci¨®. Com que el preu de la gasolina de m¨¦s ¨ªndex d'oct¨¤ es mant¨¦ congelat en 0,097 bol¨ªvars per litre des de fa anys pel temor a les protestes socials en cas de pujada, la gasolina ¨¦s pr¨¤cticament gratis. Prenent com a refer¨¨ncia aquest tipus de canvi paral¡¤lel, amb l'equivalent a un c¨¨ntim d'euro es pot omplir un dip¨°sit de 50 litres de gasolina.

En sentit contrari, el contrast entre els tipus oficials i els del mercat negre ¨¦s tan gran que si els preus es calculen al tipus de canvi oficial es donin absurds com ara que un iPhone pugui costar m¨¦s de 45.000 d¨°lars.

La p¨¨rdua de confian?a en la gesti¨® monet¨¤ria vene?olana, la dr¨¤stica caiguda de les reserves de divises i la de la cotitzaci¨® del petroli, la principal font de divises per al pa¨ªs, han accelerat la caiguda del valor del bol¨ªvar. El d¨°lar paral¡¤lel ha marcat avui el seu m¨¤xim despr¨¦s de con¨¨ixer-se que Vene?uela ha tornat a retirar reserves del Fons Monetari Internacional (FMI) davant les seves necessitats de liquiditat. En concret, han estat 1.500 milions de d¨°lars.

Altres tipus de canvi

El Govern vene?ol¨¤ ha creat altres tipus de canvi una mica m¨¦s alts per subministrar d¨°lars per a algunes importacions. En l'actualitat, a m¨¦s del tipus de canvi oficial, existeix l'anomenat sistema complementari d'Administraci¨® de Divises (Sicad), amb un canvi de 12,80 bol¨ªvars per d¨°lar i el sistema marginal de divises (Simadi) a 200 bol¨ªvars per d¨°lar. S'ha abandonat un quart tipus de canvi, el Sicad II, que se situava en 52 bol¨ªvars per d¨°lar.

Fins i tot el president del Per¨², Ollanta Humala, va advertir aquest dimecres a Madrid al Govern de Nicol¨¢s Maduro que el model de diversos tipus de canvi era un focus d'inefici¨¨ncies i corrupci¨® i que el seu pa¨ªs ho havia patit en la pr¨°pia pell en el passat. ¡°Ja ho hem viscut. Els anys vuitanta vam tenir hiperinflaci¨®, que et liqua l'economia. I, a m¨¦s, els diferents tipus de canvi van donar peu a la corrupci¨®. Aquesta crisi va originar una di¨¤spora de dos milions de peruans. No ho recomanem¡±, va assenyalar Humala.

Per a les empreses espanyoles amb inversions al pa¨ªs, la devaluaci¨®?permanent?de la moneda obligar¨¤ a fer nous ajustos fins i tot a les que han decidit aplicar un tipus de canvi m¨¦s conservador, com Mapfre, BBVA i Meli¨¢. Aquestes empreses es van acollir al Simadi, per¨° els bol¨ªvars ja valen entre un ter? i la meitat del canvi al qual les empreses el comptabilitzen en els seus comptes. Pitjor t¨¦ les coses Telef¨®nica, que va adoptar el Sicad II, a uns 50 bol¨ªvars per d¨°lar, i que haur¨¤ de tornar a fer un ajust considerable.