¡°El Museu d¡¯Hist¨°ria de Catalunya ja ha depurat el seu pecat original¡±

Jus¨¨p Boya (Les, Vall d¡¯Aran, 1960), medievalista, muse¨°leg format tamb¨¦ a Mont-real, excap del Servei de Museus de la Generalitat, es defineix com un ¡°catal¨¤ estrany¡± perqu¨¨ ¡°visc la catalanitat en occit¨¤¡± i aix¨° comporta ¡°un projecte de pa¨ªs amb dues lleng¨¹es pr¨°pies¡±, per¨°, sobretot, ¡°molt espai per a la diversitat de matisos¡±. Aix¨°, i que els avis tinguessin una fonda amb la premissa que ¡°a casa meva, primer de tot, s¡¯ha de menjar b¨¦¡±, li va perfecte per exercir, des de fa deu mesos, el c¨¤rrec de director del Museu d¡¯Hist¨°ria de Catalunya (MHC), el centre que crea l¡¯imaginari social m¨¦s potent per¨° que ¨¦s vist per molts com el museu m¨¦s polititzat de Catalunya. L¡¯any que ve el MHC complir¨¤ dues d¨¨cades i Boya ja t¨¦ gaireb¨¦ enllestides les orientacions estrat¨¨giques pels propers cinc anys, amb les quals vol donar, ¡°menjant b¨¦ i bo i de tot¡±, un bon gir a l¡¯equipament. I, t¨¤citament, mostrant pautes per a la resta de col¡¤legues.

Pregunta. El 2014 no va ser un bon any per al MHC: menys visitants, 171.975, i menys exposicions temporals, sis, que mai.

Resposta. La nostra situaci¨® s¡¯ha de veure en un context d¡¯empobriment de l¡¯ecosistema muse¨ªstic catal¨¤ des del 2007 per raons pressupost¨¤ries i del qual amb prou feines se¡¯n surten CaixaForum o el Picasso, els ¨²nics que poden fer exposicions tipus blockbuster; amb els n¨²meros d¡¯avui, el Museu d¡¯Hist¨°ria de Barcelona, el Mar¨ªtim o nosaltres tenim molt poc marge. Les xifres? Des que he arribat comptem visitants, els que passen per taquilla, i no visites. Miri: si les xifres que donen tots els museus catalans fossin veritat, no tindr¨ªem el patiment de recursos que tenim. La comptabilitat dels museus catalans s¡¯ha de revisar. En qualsevol cas, la r¨¤tio d¡¯autofinan?ament del MHC ¨¦s del 8%; el normal, a l¡¯estranger, ¨¦s que rondi el 20%.

P. I com pot ajustar-se?

R. Analitzant qu¨¨ tenim, qu¨¨ oferim, qu¨¨ haur¨ªem d¡¯oferir, i buscant llavors un nou posicionament. Ara som el museu de Catalunya que m¨¦s p¨²blic escolar rep, tot i que al batxillerat els perdem; hem d¡¯ampliar el tema dels adults i el dels turistes: no oferim links, ponts, entre la cultura catalana i la seva. Ens manquen referents de context general: la B¨¤rcino en la Mediterr¨¤nia romana, la Guerra Civil en el context dels feixismes europeus... Si Catalunya t¨¦ el desig d¡¯estar al m¨®n, el m¨®n tamb¨¦ ha d¡¯estar aqu¨ª dintre.

P. T¨¦ el MHC un problema d¡¯endog¨¤mia, doncs?

R. ?s evident que la proposta muse¨ªstica del MHC ha envellit, respon a una historiografia dels anys setanta, on la hist¨°ria de Catalunya est¨¤ condu?da per factors d¡¯ordre pol¨ªtic i institucional: Estatut d¡¯autonomia, Rep¨²blica, franquisme, Transici¨®... El discurs, a partir del XVIII, est¨¤ desequilibrat. Per m¨¦s por que faci als pol¨ªtics, les exposicions i els discursos dels museus caduquen i les col¡¤leccions poden i han de cr¨¦ixer; cada 15 anys, al Canad¨¤ les exposicions es revisen i caduquen, ni que sigui per higiene intel¡¤lectual.

P. Com pensen redre?ar-lo?

R. Ja ho estem estudiant. Per exemple, no hi ha dones; tampoc est¨¤ incorporada la nova ciutadania, la gent que ha vingut de fora: tots els museus tracten la identitat, ho admetin o no, per¨° la identitat sempre necessita de l¡¯altre: farem una exposici¨® sobre l¡¯¨¤nima del Marroc, cal donar espais de reconeixement p¨²blic com aquest si volem integrar-los... Cal introduir-hi m¨¦s hist¨°ria social, i la Guerra de Successi¨® ha d¡¯incorporar els nous discursos que la miren m¨¦s des del conflicte internacional; la tecnologia ens ha quedat desfasada...

P. I hi ha tamb¨¦ la mirada pol¨ªtica d¡¯una determinada Catalunya, i d¡¯aquesta respecte d¡¯Espanya.

R. Quan parlava de reequilibri tamb¨¦ em referia a aix¨°. Si ens discutim o no amb Espanya ¨¦s nom¨¦s una part de la realitat. Aquest museu ja ha passat el proc¨¦s de depuraci¨® del seu pecat original: es tenia un desig de crear un museu, que no va partir d¡¯un fons o un patrimoni, com sol ser habitual. ?s igual, ¨¦s una opci¨® pol¨ªtica leg¨ªtima; el model que tenia al cap Jordi Pujol era el del Museu d¡¯Israel. Era un desig de Presid¨¨ncia que va trobar molts obstacles al Departament de Cultura, per exemple. I aix¨° explica moltes coses. Tamb¨¦ va tenir una l¨ªnia err¨¤tica al principi, amb bones exposicions, com les de les presons al franquisme, o la de drets de les dones, o la de les hist¨°ries dels partits pol¨ªtics, per¨° en canvi la gent tenia la sensaci¨® que el MHC era un instrument pol¨ªtic i es va associar a aquest discurs... El MHC ha de ser transversal i encaixar totes les sensibilitats. Tamb¨¦ haur¨ªem d¡¯abandonar un xic les commemoracions oficials, no ens podem passar el dia amb efem¨¨rides... Si no, hi ha sorpreses.

P. Per exemple?

R. Doncs que l¡¯exposici¨® del Tricentenari nom¨¦s va tenir 30.000 visitants. Causes? La inflaci¨® d¡¯actes, la for?a del Born, equivocacions en la comunicaci¨®...

P. Qu¨¨ diran sobre Jordi Pujol? Ara el museu est¨¤ parat al 2007...

R. S¨ª, no parlem de la crisi i tot ¨¦s ben cofoi: em crema nom¨¦s veure-ho quan hi passo. Aqu¨ª creem un dels imaginaris m¨¦s forts de Catalunya i hem de vigilar b¨¦ qu¨¨ diem. Hi ha qui ens ha comentat: ¡°Heu de treure en Pujol d¡¯aqu¨ª!¡±. No, la Hist¨°ria ¨¦s la Hist¨°ria, i de Pujol haurem de dir la veritat segons el que ens diguin els historiadors a partir d¡¯un discurs ben contrastat. Tamb¨¦ tenim una l¨ªnia de seguiment del proc¨¦s sobiranista, amb urnes del 9-N, pancartes, la ploma del president... Constru?m un patrimoni, per¨° necessitem el discurs hist¨°ric definitiu i contrastat per activar-lo.

P. I qui fa el discurs contrastat?

R. No s¨®c un director-virrei, per aix¨° he proposat la creaci¨® d¡¯un consell assessor de vuit membres, amb gent del m¨®n acad¨¨mic, del turisme, de la comunicaci¨®... ?s un mecanisme d¡¯autocontrol i de blindatge. Tamb¨¦ he demanat un comissariat. L¡¯Acad¨¨mia, en ¨²ltima inst¨¤ncia, ens dir¨¤ qu¨¨ hi ha d¡¯haver un cop treta l¡¯escuma de la Hist¨°ria i deixant-ne l¡¯ess¨¨ncia.

P. O sigui, Pujol hi ser¨¤ amb tots els ets i uts...

R. ?s clar, com tamb¨¦ haur¨ªem de tenir un bust de Franco. Per l¡¯etapa del franquisme hi passem de puntetes: hi ha la resist¨¨ncia antifranquista, per¨° es parla poc dels catalans de Franco o de com bona part del poble va oblidar que vivia sota una dictadura...

P. El 2019 s¡¯acaba el lloguer i haurien de deixar aquest edifici del Port Vell...

R. Tot dep¨¨n de quina ambici¨® t¨¦ Catalunya com a pa¨ªs pel museu. Tenim un pressupost de 2,4 milions d¡¯euros, i nom¨¦s podem destinar-ne 800.000 a exposicions, amb 10.000 metres quadrats i 25 persones. El pressupost hauria de ser el triple: cal ampliar l¡¯espai per a exposicions i per al fons de reserva. Estar en aquest edifici ¨¦s provisional; si ens quedem, haur¨ªem de cr¨¦ixer cap a l¡¯altre edifici del Palau de Mar i fer una mena de Ciutat de la Hist¨°ria. De manera immediata, ens centrarem a buscar una entrada per davant del moll del Port Vell i a incorporar la terrassa de l¡¯edifici al recorregut muse¨ªstic. Preferiria, per¨°, un de nova planta, amb 28.000 metres quadrats, ben significatiu.

P. Tipus Guggenheim?

R. Els museus s¨®n s¨ªmbols, expressi¨® de modernitat, amb un joc a l¡¯al?a entre continent i contingut; el que passa a Catalunya ¨¦s que per a biblioteques i arxius s¨ª que es fan grans edificis, per¨° per a museus ens dediquem a reciclar mones de Pasqua, excepte el Mir¨® o el DHUB. El MHC t¨¦ una dimensi¨® simb¨°lica que hem de veure com la juguen els pol¨ªtics: som un museu en adolesc¨¨ncia permanent perqu¨¨ els pares no el deixen cr¨¦ixer.