Zoo

Fa dies que a la premsa ha saltat l¡¯alarma per l¡¯estat i la situaci¨® creada al parc de la Ciutadella de Barcelona. Les veus d¡¯alarma assenyalen la manca d¡¯una consideraci¨® del parc com a paisatge i la necessitat d¡¯un pla per tal de conservar-ne el valor i la seva relaci¨® especial amb els elements constru?ts. Un dels problemes ¨¦s la preocupant reforma del zool¨°gic; i ¨¦s veritat, ¨¦s preocupant. El zool¨°gic ha passat per millors ¨¨poques, i segur que la situaci¨® actual no afavoreix gaires contemplacions amb tot all¨° que no es considera necessari, per¨° tamb¨¦ ¨¦s cert que altres parts de la ciutat han tingut millor fortuna. El zoo ¨¦s motiu, actualment, d¡¯una reforma per acoblar-lo a un nou discurs pel qual els animals estiguin reunits segons un concepte diferent, recreant un bi¨°top que faci possible reunir esp¨¨cies en un espai com¨² i deixar que els animals actu?n amb elements disposats i que alterin, si cal, la fesomia de l¡¯entorn. Tot plegat amb la intenci¨® de veure els animals sense g¨¤bies, per expressar-ho d¡¯alguna manera.

L¡¯obra, m¨¦s ben dit les obres, que ara es poden veure donen al recinte un aspecte inquietant per la seva grand¨¤ria i contribueixen a veure¡¯l com una instal¡¤laci¨® prec¨¤ria, i si m¡¯ho permeten, bruta, molt bruta, i excessivament descuidada en el seu manteniment.

Ja s¨¦ que l¡¯objectiu dels cuidadors s¨®n els animals, per¨° fins i tot no crec que la inevitable (?) reforma de millora es pugui dur a terme en aquest lloc de la mateixa manera que en un mercat municipal, on els paradistes s¨®n instal¡¤lats mentre duren les obres en un mercat provisional. El zoo hauria de ser abordat com un jard¨ª, un jard¨ª diferent amb esp¨¨cies bot¨¤niques i animals; i, en canvi, s¡¯ha acabat per imposar un tipus de jard¨ª-parc d¡¯atraccions on, ¨°bviament, les atraccions s¨®n els animals i els visitants fins i tot poden llogar cotxets el¨¨ctrics per voltar pel jard¨ª, sens dubte una mala idea. No em mou escriure aquests l¨ªnies la defensa dels animals, que tamb¨¦: em mou cercar la dignitat d¡¯un jard¨ª, on la col¡¤lecci¨® no ¨¦s bot¨¤nica, sin¨® els animals vius i la recreaci¨® dels seus h¨¤bitats. I si no hi caben tants animals alg¨² podria pensar a reduir el nombre d¡¯esp¨¨cies, que ara l¡¯espai est¨¤ saturat.

Les construccions segueixen proliferant, i el nombre d¡¯edificis ha crescut, cadascun amb arquitectures diferents, i no s¡¯acaba per veure una idea de qualitat ni una idea que tracti d¡¯apreciar all¨° que existia. Reformar el zoo no ¨¦s el mateix que reformar una casa amb les inevitables i banals reformes de banys i cuines per posar-los al dia. El jard¨ª com a tal cont¨¦ elements d¡¯altres moments de la hist¨°ria dels parcs i els jardins de Barcelona i s¡¯haurien de posar en valor. Tot s¡¯ha reformat introduint maneres de veure els animals que han est¨¨s, a quasi tots els petits recintes, la reeixida experi¨¨ncia de les g¨¤bies de llorets feta fa uns anys, i han acabat per vulgaritzar aquelles petites construccions amb els seus vidres. Vaig comptar fins a 22 classes de baranes i tanques i em vaig cansar de fer-ho. No estic en contra de la reuni¨® de diferents elements, i seguir un criteri no ¨¦s necess¨¤riament garantia d¡¯¨¨xit. Per¨° el que es pot veure all¨¤ ¨¦s tan sols fruit d¡¯un gust descuidat, i fa la impressi¨® d¡¯una gran improvisaci¨®. Les tanques, reixes i perfils d¡¯acer, i tamb¨¦ els grans vidres, sovint fan de mal acoblar-se amb les construccions que simulen elements naturals. Una regla b¨¤sica ho hauria de presidir: all¨° que arriba m¨¦s tard s¡¯ha d¡¯acoblar al que hi havia abans, i no a l¡¯inrev¨¦s.

A l¡¯interior del jard¨ª zool¨°gic ha anat proliferant un tipus de recinte en el qual ara podem veure tamb¨¦ l¡¯animal quan es refugia de les mirades del p¨²blic. Aquesta aparent inofensiva alteraci¨® ha acabat fent que, en lloc de petits teatres on veiem als animals actuar en els seus h¨¤bitats naturals interpretats, siguin ara cases amb la intimitat robada. Encara queden per¨° alguns recintes entre tantes construccions gegantines que mantenen un aire ingenu i que resulten peces que haurien de conservar-se. Aquests recintes, amb ¨®ssos, ping¨¹ins o micos, s¨®n com petites escenografies que en el conjunt del jard¨ª adquireixen el seu m¨¤xim valor i el completen. Fins i tot, si algun dia el zoo marx¨¦s, seguirien tenint un valor teatral innegable. El zoo, que ara per ara afligeix el parc de la Ciutadella, no est¨¤ a l¡¯altura de la ciutat i no val els 19,90 euros de l¡¯entrada.