Mor Omar Sharif

Hi havia tres llegendes envoltaven l'actor egipci Omar Sharif: la seva bona m¨¤ amb les dones, les seves emprenyades hom¨¨riques i que els seus dies comen?aven al migdia. Totes eren certes, i totes ben visibles. Tamb¨¦ els seus gustos refinats, la seva bona planta i la seva passi¨® pel bridge. Tota aquesta saviesa en la manera de viure i en la interpretaci¨® s'han acabat avui al Caire, on la llegenda del cinema ha mort als 83 anys.

Qualsevol entrevista amb l'¨ªdol suposava primer esperar que el protagonista de Doctor Jivago, Che, Funny girl, La nit dels generals i de desenes de films egipcis, l'home que sorgia de la immensitat del desert a Lawrence d'Ar¨¤bia, sign¨¦s aut¨°grafs a tort i a dret: fins i tot els ¨²ltims dies va mantenir la fama mundial.

Sharif parlava un espanyol prec¨ªs: quan va guanyar una mica de diners va portar la seva fam¨ªlia a Madrid, i fins que va morir la seva mare, el 1998, l'int¨¨rpret passava llargues temporades a Espanya. "No hi he tornat perqu¨¨ em fa molt mal el record, per¨° tinc nebots i nebots n¨¦ts madrilenys", recordava al festival de Granada el 2009. L'actor va viure sempre en hotels, amb poques possessions, i fins a inicis d'aquest segle, com a bon jugador apassionat, es movia de torneig en torneig de bridge. Fins i tot va escriure d'aquest joc de cartes al Chicago Tribune. "Vaig arribar a perdre un mili¨® de d¨°lars en una nit. Ho vaig deixar perqu¨¨ m'he centrat en els meus n¨¦ts. El meu fill Tarek viu al Caire amb els seus tres fills". Encara que va seguir treballant fins al final dels seus dies (la seva ¨²ltima pel¡¤l¨ªcula ¨¦s Rock the Casbah, del 2013), era molt cr¨ªtic amb el seu passat. "Doctor Jivago era mitjana, la segona part d'El se?or Ibrahim y las flores del Cor¨¢n sobrava... Nom¨¦s salvaria algunes de les meves primeres pel¡¤l¨ªcules amb Youssef Chahine i Lawrence d'Ar¨¤bia" . Ja no veia cinema. "Nom¨¦s m'atreuen a la tele els films muts de Chaplin".

Nascut cristi¨¤ ¨Ces va convertir a l'islam per casar-se¨C, Sharif parlava molt sobre l'entesa entre religions i al final es definia com a ateu: "Com que s¨®c bondad¨®s, quan les coses m'anaven malament D¨¦u em posava pel¡¤l¨ªcules perqu¨¨ torn¨¦s a guanyar diners. Sospito que a Espanya no m'entendrien, i a Egipte em matarien".

"De la meva galanteria", confessava a Granada, on va rebre un premi del Festival de Cinema, "ja no en queda res. Des del 2004 no tinc parella. B¨¦, ara s¨ª, dues de 35 anys, una al Caire i una altra a Par¨ªs, per¨° quedem per sopar de tant en tant. Quan acabem ens fem dos petons a la galta i cadasc¨² a casa seva".