Les fosses obertes de Srebrenica

En el vint¨¨ aniversari del genocidi de Srebrenica, el veto de R¨²ssia a anomenar-ho aix¨ª en la resoluci¨® del Consell de Seguretat de les Nacions Unides que recorda els 8.000 homes musulmans tirotejats per les tropes s¨¨rbies, ha mostrat que la ferida segueix oberta. Igual que les fosses (m¨¦s de 600 repartides pel territori de B¨°snia i Hercegovina) en qu¨¨ continuen apareixent restes. De vegades ¨¦s un tors, d'altres un crani. Amb mala sort, un petit os, perqu¨¨ no totes les 6.241 v¨ªctimes enterrades fins avui conserven el cos sencer.

Aquest dissabte la cerim¨°nia anual d'inhumaci¨® ser¨¤ diferent. No nom¨¦s hi ha 136 f¨¨retres m¨¦s esperant sepultura al cementiri de Potocari, a 6 quil¨°metres de Srebrenica. Dues d¨¨cades despr¨¦s de la pitjor atrocitat comesa a Europa des de la Segona Guerra Mundial ¨Cgaireb¨¦ una terrible frase feta a hores d'ara¨C s'espera l'expresident nord-americ¨¤ Bill Clinton.

La trag¨¨dia va tenir lloc durant la seva administraci¨® i va ser qualificada de genocidi el 2007 pel Tribunal Internacional de Just¨ªcia de la mateixa ONU. Sota aquest c¨¤rrec, aix¨ª com els de crims de guerra i contra la humanitat, han estat condemnades fins avui 14 persones pel Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugosl¨¤via (TPII). Per la seva banda, la just¨ªcia bosniana ha sentenciat 23 persones pels fets. Tanmateix, amb els processos encara en marxa contra Radovan Karadzic i Ratko Mladic, ide¨°leg i executor, presumptament, del crim, Moscou ¨Caliat serbi¨C sost¨¦ que genocidi ¨¦s un terme "poc constructiu". Segons Vitali Txurkin, el seu ambaixador davant l'ONU, "resulta pol¨ªticament esbiaixat i augmentaria les tensions ¨¨tniques a B¨°snia". Belgrad, per la seva banda, prefereix esmentar "la comissi¨® de greus crims".

"Per respectar el passat cal anomenar genocidi al que va passar a Srebrenica. Per edificar el futur, cal parlar amb una sola veu quan sigui negat", va dir, per contra, Serge Brammertz, fiscal en cap del TPII davant les Nacions Unides, l'1 de juliol passat. En la guerra de B¨°snia (1992-1995) hi van morir unes 100.000 persones i prop de 2 milions es van convertir en refugiats. L'ideal de la Gran S¨¨rbia, un Estat lliure d'altres ¨¨tnies patrocinat per l'expresident mort Milosevic, no va apar¨¨ixer de sobte. ?s m¨¦s, va planar en les llargues converses mantingudes amb ell per representants de la comunitat internacional. "Es parlava d'evitar el vessament de sang formant corredors humanitaris per expulsar una comunitat sencera d'una zona concreta; una neteja ¨¨tnica inacceptable", ha recordat aquests dies a Holanda Carl Bildt, enviat de la UE a l'antiga Iugosl¨¤via el 1995.

Sospites sobre l'actuaci¨® d'Occident

L'actitud prova l'aparent fortalesa moral exhibida per la coalici¨® internacional que despr¨¦s doblegaria Milosevic, per¨° documents desclassificats fa poc pels Estats Units ofereixen tamb¨¦ una altra lectura. Suggereixen que Fran?a, el Regne Unit i Washington "estaven disposats a cedir Srebrenica, considerada impossible de protegir, per poder dibuixar un mapa de partici¨® del territori acceptable per Belgrad". Aix¨° tot i saber que Mladic havia declarat que "faria desapar¨¨ixer els musulmans bosnians". I que Karadzic va advertir que "la sang correria a raig". Tots dos consideraven criminals de guerra tots els homes bosnians en edat militar. Una vegada dins de la ciutat, van debilitar els cascos blaus holandesos. No tenien suport aeri, per¨° tampoc es van oposar a la fat¨ªdica separaci¨® entre homes i dones abans de l'execuci¨®.

Florence Hartmann, portaveu de la fiscalia del TPII fins al 2008, ha investigat a fons la nova documentaci¨® i acaba de presentar Le sang de la Realpolitik: l'affaire Srebrenica. En el llibre assegura que "Fran?a i el Regne Unit, amb majoria de cascos blaus a B¨°snia la primavera del 1995, van amena?ar de retirar-se si no hi havia un acord de pau. Washington s'hauria vist obligat a enviar 20.000 soldats al lloc. Una cosa que no desitjava". A parer seu, "ning¨² podia imaginar l'horror posterior, per¨° la vila va ser sacrificada". Al final, els acords de pau de Dayton (1995) van crear a B¨°snia una Rep¨²blica s¨¨rbia, que inclou Srebrenica, i una Federaci¨® croata. Dues comunitats separades amb llibres d'hist¨°ria diferents i de dif¨ªcil reconciliaci¨®.

"Srebrenica ens ha de fer reflexionar sobre nosaltres mateixos per entendre que un genocidi no ¨¦s una cosa llunyana en el temps, com l'Holocaust, o propi de llocs remots, com a Ruanda. Pot passar molt a la vora i aqu¨ª hi ha avui la tenebrosa ombra de l'EI a S¨ªria, i la de Boko Haram", assenyalen fonts de l'Institut Holand¨¨s de Relacions Internacionals Clingendael.