El Consorci per a la Diversitat Ling¨¹¨ªstica

Aquesta setmana passada es va presentar l¡¯anomenat Informe sobre la situaci¨® de la llengua catalana, un dels m¨²ltiples estudis que proven de radiografiar l¡¯estat de la llengua. Entre d¡¯altres, s¡¯alerta de les dificultats que est¨¤ tenint la llengua catalana per avan?ar entre els nouvinguts, els quals, normalment, s¡¯asseguren una integraci¨® ling¨¹¨ªstica per la via r¨¤pida a trav¨¦s del castell¨¤. Basta un cop d¡¯ull a les dades de l¡¯Enquesta d¡¯Usos Ling¨¹¨ªstics 2013 per veure que el 10% de la poblaci¨® que diu tenir una altra llengua inicial (ni catal¨¤ ni castell¨¤) es transforma en un 4,7% quant a llengua habitual, de manera que hi ha un 5,3% que canvia d¡¯idioma, per gran majoria el castell¨¤. ?s aqu¨ª on el catal¨¤ pateix, perqu¨¨ ¨¦s dif¨ªcil competir-hi.

Deia Einstein (o era Mark Twain?, les fonts divergeixen) que si vols obtenir resultats diferents potser ¨¦s millor que facis coses diferents, i si fins ara les estrat¨¨gies de seducci¨® habituals (cursos gratu?ts al Consorci, campanyes p¨²bliques de conscienciaci¨®) han menat a uns resultats modestos, potser ¨¦s hora de pensar d¡¯una altra manera i de promoure iniciatives que, per molt extravagants que puguin semblar, res no obsta que ens siguin beneficioses. Un possible cam¨ª, encara gens transitat, ja ¨¦s marcat al Pacte Nacional per a la Immigraci¨®, rubricat el 2008, el qual es planteja com a objectiu n¨²mero 48 ¡°Difondre el coneixement de la diversitat ling¨¹¨ªstica com a patrimoni de Catalunya¡±, tot afavorint l¡¯ensenyament de les lleng¨¹es dels pa?sos d¡¯origen dels immigrats i difonent la realitat de les lleng¨¹es que s¨®n perseguides. El prop¨°sit ¨¦s tremendament bonista, per¨° ens pot resultar ben profit¨®s.

Es diu que a Catalunya es parlen fins a 270 lleng¨¹es, tot i que no sembla que se¡¯n pugui mantenir m¨¦s d¡¯un 5% a la generaci¨® seg¨¹ent. L¡¯abandonament de la llengua sol ser el primer i m¨¦s evident senyal de voluntat d¡¯arrelament en un territori, sobretot en benefici dels fills, per¨° tamb¨¦ d¡¯autom¨¤tic desarrelament del llegat propi, en constituir-se la llengua original en un llast per a la integraci¨® en lloc d¡¯erigir-se en equipatge cultural. Com diu el socioling¨¹ista Albert Bastardas, ¡°seran ells mateixos (els immigrants de primera generaci¨®) els qui triaran d¡¯abandonar el codi grupal per pujar els fills, pensant de beneficiar-los¡±. Aquest abandonament, per¨°, sol ser demorat com m¨¦s consideraci¨® t¨¦ el parlant de la seva pr¨°pia llengua; aix¨ª, no ¨¦s estrany que estrangers residents a Catalunya mantinguin el rus, l¡¯angl¨¨s o l¡¯¨¤rab amb els fills, per¨° no ¨¦s tan clar que aix¨° es faci tamb¨¦ amb el w¨°lof o el t¨¤mil. Com m¨¦s ¡°¨²til¡± s¡¯apareix l¡¯idioma d¡¯origen m¨¦s esfor?os es fan per mantenir-lo en l¡¯¨¤mbit familiar, i no s¨®n poques les iniciatives privades que van en aquesta l¨ªnia: per exemple, hi ha membres de la comunitat russa que els dissabtes lloguen col¡¤legis per fer-hi immersi¨® en rus (classes de l¡¯idioma, jocs), i en algunes mesquites catalanes s¡¯hi ensenya l¡¯¨¤rab. S¨®n, curiosament, iniciatives que ¡°apliquen¡± els objectius del Pacte per a la Immigraci¨® sense que, al darrere, hi hagi hagut un esfor? institucional per fer-ho.

L¡¯abandonament de la llengua sol ser el primer i m¨¦s evident senyal de voluntat d¡¯arrelament en un territori

Cal, doncs, trobar la manera de fer encaixar l¡¯aprenentatge del catal¨¤ en aquesta realitat plural, ja que l¡¯arrelament en castell¨¤, r¨¤pid i efica?, a la llarga esdev¨¦ incomplet, i conjugar-ho amb les possibilitats de manteniment de les lleng¨¹es d¡¯origen, no tan sols de les que s¨®n ¡°importants¡±. Si alguna cosa ha caracteritzat Catalunya en les darreres d¨¨cades ha estat la defensa de la llengua pr¨°pia com un projecte col¡¤lectiu, i justament ¨¦s aquest el factor que s¡¯ha de posar en valor: no tant voler convertir el catal¨¤ en idioma d¡¯integraci¨® sisplau per for?a, com transmetre la defensa de la pr¨°pia llengua com un valor en si mateix, independentment del m¨²scul cultural o demogr¨¤fic de la llengua que es parli. Es tractaria doncs d¡¯establir un lligam d¡¯empatia amb els nouvinguts a trav¨¦s de la dignificaci¨® de l¡¯idioma, un proc¨¦s ja intu?t per la ling¨¹ista Carme Junyent: ¡°Persones d¡¯arreu del m¨®n han descobert a Catalunya que la seva llengua ¨¦s tan valuosa com les altres i han recuperat un sentiment que tots ens mereixem: el gaudi de la llengua¡±.

La integraci¨® ling¨¹¨ªstica no s¡¯ha d¡¯entendre (nom¨¦s) com el fet que els estrangers aprenguin catal¨¤, sin¨® (tamb¨¦) com l¡¯establiment de punts de trobada, d¡¯espais comuns, en els quals s¡¯asseguri la pres¨¨ncia de la llengua de l¡¯altre, per exemple amb classes dels idiomes que no trobar¨¤s en acad¨¨mies. ?bviament, no cal que l¡¯administraci¨® organitzi cursos de manding, qu¨ªtxua o mossi, per¨° s¨ª que s¡¯estableixin lligams suficients amb les comunitats immigrades per atreure¡¯ls als espais de socialitzaci¨®: aix¨ª, no haurien de ser escoles privades o mesquites, sin¨® casals d¡¯entitats, centres c¨ªvics i escoles p¨²bliques, els llocs on es pogu¨¦s assegurar el coneixement de les lleng¨¹es noves a trav¨¦s de cursos autogestionats per aquestes comunitats.

I, sobretot, han de ser les aules del Consorci per a la Normalitzaci¨® Ling¨¹¨ªstica, transmutat en Diversitat Ling¨¹¨ªstica. No nom¨¦s s¡¯hi ha de fer catal¨¤. Cal posar els espais disponibles a l¡¯abast, per exemple, de pares que no saben catal¨¤ perqu¨¨ hi duguin els fills, que parlen catal¨¤, a aprendre w¨°lof. I a partir d¡¯aqu¨ª, tra?ar complicitats i sinergies. S¡¯ha de fer alguna cosa diferent si volem resultats diferents.