Llibertat i independ¨¨ncia per a Gr¨¨cia

S¨ªsif, el personatge de la mitologia grega, va pecar d'orgull i ho va pagar car. Per enganyar els d¨¦us va ser condemnat a carregar una roca fins al cim d'una muntanya, per¨°, en arribar-hi, la roca roda costa avall fins al lloc d¡¯on ha comen?at. S¨ªsif ha de tornar a baixar la muntanya, recollir la roca i tornar cap amunt. Sempre, i per sempre, amb el mateix resultat.

Avui es repeteix la hist¨°ria. Gr¨¨cia ¨¦s S¨ªsif. Els grecs van enganyar els d¨¦us de la Uni¨® Europea quan van falsificar els seus comptes per poder complir els requisits d'admissi¨® a l'euro, i Syriza, la coalici¨® governant electa al gener, ha fracassat en la seva pretensi¨® de negociar amb els eurod¨¦us com a iguals. Ara el poble grec s'enfronta a la condemna de carregar la roca dels seus deutes i els seus errors in saecula saeculorum.

S¡¯han vessat rius de tinta i algorismes en l'intent de diagnosticar el problema per¨° pocs troben el fons hum¨¤ de la q¨¹esti¨®. Es tracta d'una cosa tan eterna com senzilla, explicada fa 2.500 anys en les trag¨¨dies gregues. L'heroi cau com a resultat d'un ¡°error tr¨¤gic¡±. En gaireb¨¦ tots els casos l¡¯error tr¨¤gic acaba sent una variant del mateix tema, l'orgull que encega el protagonista en les seves pr¨°pies limitacions. Per falta d'humilitat i autoconeixement excedeix les fronteres que la destinaci¨® li ha imposat i provoca una espiral de calamitats que el porta a la destrucci¨®.

Heus aqu¨ª l¡¯error tr¨¤gic que ha portat Gr¨¨cia a la ru?na. Els grecs, ancorats en un orgull ancestral, que poca relaci¨® t¨¦ amb la realitat moderna del seu pa¨ªs, no han volgut recon¨¨ixer que simplement no estan capacitats per competir en el mateix terreny, obeint les mateixes regles econ¨°miques de joc que Alemanya i Fran?a, o fins i tot Espanya i It¨¤lia. El m¨¦s semblant a un consens entre els experts que han participat en la gran pol¨¨mica dels ¨²ltims mesos ¨¦s que l'entrada de Gr¨¨cia en l'euro va ser un error. No ¨¦s cap secret per qu¨¨. Ho va explicar l'autor nord-americ¨¤ Michael Lewis en el seu supervendes mundial?Boomerang: Viajes al nuevo tercer mundo europeo, publicat el 2011. El pa¨ªs menys europeu i m¨¦s tercermundista que Lewis va visitar va ser Gr¨¨cia.

Els grecs avui tenen una opci¨® que S¨ªsif no va tenir: una segona oportunitat

Lewis va descobrir un pa¨ªs que va festejar la incorporaci¨® a l'euro a principi de segle, i el seu acc¨¦s als cr¨¨dits bancaris del nord, vivint molt per sobre de les seves possibilitats. Van seguir amb l'antic costum del suborn i el parany per no pagar impostos, recaptant per a l¡¯Estat una rid¨ªcula proporci¨® del que corresponia, per¨° en poc m¨¦s d'una d¨¨cada els salaris en el sector p¨²blic grec es van duplicar ¨Ci aix¨° en un pa¨ªs amb dues vegades m¨¦s funcionaris estatals que el Regne Unit, la poblaci¨® del qual ¨¦s gaireb¨¦ sis vegades m¨¦s?. El sistema d'educaci¨® p¨²blica grec ¨¦s un dels pitjors d¡¯Europa per¨° a Lewis el va sorprendre veure que emprava m¨¦s professors per alumne que el finland¨¨s, n¨²mero u en el r¨¤nquing mundial. L'edat de jubilaci¨® a Gr¨¨cia era, i segueix sent, 57 anys (en molts casos menys) mentre que a Alemanya els jubilats no reben les pensions estatals fins als 67 anys. Lewis cita en el seu llibre un exministre de finances, Stefanos Manos, que va declarar una vegada que tan elevada era la inefici¨¨ncia, la corrupci¨® i l¡¯exc¨¦s salarial en el sistema nacional de ferrocarrils que li resultaria m¨¦s barat a l'Estat pagar perqu¨¨ tots els grecs viatgessin en taxi.

Vaig parlar fa un parell d'anys a Atenes amb Stefanos Manos que es lamentava del primitivisme cultural darrere del funcionament econ¨°mic del seu pa¨ªs. ¡°Tot es maneja sobre favors personals¡±, va dir. ¡°La gent segueix creient que pot atenir-se a una sinecura i no fer res, per sempre¡±.

Haurien de retirar-se volunt¨¤riament de la tirania de l'euro

Avui la festa s'ha acabat. L'¨²nica cosa que no han perdut els grecs ¨¦s l'orgull. Ho deia la setmana passada Haridimos Tsukas, un acad¨¨mic del Warwick Business School d'Anglaterra: ¡°Gr¨¨cia ¨¦s una naci¨® orgullosa¡­ Hist¨°ricament la naci¨® grega deriva la seva autoestima, si no de Plat¨® i d'Arist¨°til, de la batalla contra els seus opressors¡±. Resistir ¨¦s tot. Per aix¨°, i per m¨¦s inefica?os que hagin resultat ser les negociacions del Govern amb els alemanys i altres divinitats europees, molts grecs han celebrat les actituds fanfarrones dels seus l¨ªders electes enfront dels ¡°xantatgistes¡±, ¡°terroristes¡± i fins i tot ¡°nazis¡± que els exigeixen cenyir-se a les regles de joc del m¨®n real. Per aix¨°, van optar per un ¡°no¡± rotund a les mesures d'austeritat imposades pels d¨¦us del nord en el refer¨¨ndum de diumenge passat, mesures que el mateix Govern grec acceptaria pr¨¤cticament ¨ªntegrament quatre dies despr¨¦s.

El refer¨¨ndum, el resultat del qual va ser celebrat als carrers d'Atenes com si Gr¨¨cia hagu¨¦s guanyat un Mundial, va ser absurd pel que fa a utilitat pr¨¤ctica. Va tenir valor ¨²nicament com a exercici de ter¨¤pia col¡¤lectiva per a un poble pobre i humiliat que no es reconcilia amb la veritat que, com deia l'autor Eduardo Mendoza la setmana passada, ¡°des que va morir Arist¨°til no ha fet res de bo¡±.

Va ser tan in¨²til el gest del refer¨¨ndum com si S¨ªsif, en arribar al cim de la muntanya i veure la roca rodant cap avall, decid¨ªs negar la seva impot¨¨ncia i emetre un crit de rebel¡¤lia cap als d¨¦us ¨Cabans de fer mitja volta i rendir-se una vegada m¨¦s a la seva inexorable destinaci¨®¨C.

Els grecs d'avui tenen, no obstant aix¨°, una opci¨® que S¨ªsif no va tenir. Una segona oportunitat. Poden mirar-se al mirall, recon¨¨ixer les seves limitacions, deixar d'enganyar-se a si mateixos, acceptar qui s¨®n i entendre que el seu lloc per naturalesa no ¨¦s en els cels de l'eurozona sin¨® sols, a la seva manera, en l'agresta i noble terra hel¡¤lena. Per al b¨¦ d'ells i de tots els europeus haurien de redefinir la seva noci¨® d'orgull patri, retirar-se volunt¨¤riament del que s'ha tornat per a ells la tirania de l'euro i buscar la seva pr¨°pia destinaci¨® en la independ¨¨ncia i la llibertat.