Les inc¨°gnites d¡¯¡®Una confabulaci¨® d¡¯imb¨¨cils¡¯, revelades

A hores d'ara, est¨¤ m¨¦s que clar que Una confabulaci¨® d'imb¨¨cils?pot ser qualificada com a obra mestra, a m¨¦s de per la seva brillantor, per la seva universalitat, cosa complexa tractant-se d'una s¨¤tira d'unes dimensions semblants, en la qual el riure ¨¦s una constant des de les seves primeres p¨¤gines. Per aix¨°, tamb¨¦, tenim clar que ¨¦s una novel¡¤la antican¨°nica per¨° que, no obstant aix¨°, per causes m¨¦s que suficients, va entrar a formar part d'un c¨¤non literari que, per definici¨®, ¨¦s sempre tancat i academicista. La pres¨¨ncia d'aquest relat can¨°nic, sumada a la configuraci¨® mateixa de la novel¡¤la i la borrosa imatge d'un autor que, desesperat per publicar la seva obra, acaba su?cidant-se, han influ?t d'una o una altra manera en la recepci¨® d'aquest cl¨¤ssic de la literatura del segle XX. A partir del profund treball de recerca dut a terme per Cory MacLauchlin a Una mariposa en la m¨¢quina de escribir. La vida tr¨¢gica de John Kennedy Toole y la extraordinaria historia de ¡°La conjura de los necios¡±, (Anagrama) intentem desfer els falsos mites que s'han creat al voltant de la vida de Toole i l'escriptura de la seva obra. Per la reivindicaci¨® d'Ignatius, que no ¨¦s Toole, i de Toole mateix, despullat d'aquell halo de misticisme que porta el desconeixement. Perqu¨¨ els imb¨¨cils no es confabulin contra ells.

La causa directa del su?cidi va ser el rebuig?de l'autor? No, si partim de la base que el missatge que l'editor Robert Gottlieb va enviar a Toole despr¨¦s de rebre la seva obra a Simon and Schuster no va ser un no tancat, i que Toole va decidir no enviar l'obra a una altra editorial, per la qual cosa no va ser directament rebutjat per cap. En paraules de Cory MacLauchlin, ¡°la manera de descriure el final de Toole va ser introdu?t en el relat m¨ªtic de la mort de l'escriptor i, abans de res, aquell relat no ¨¦s cert.¡± D'altra banda, afegit a la seva situaci¨® personal, econ¨°mica i familiar, el seu somni de convertir-se en escriptor semblava ser un cam¨ª a triar entre dos, i cap dels dos el convencia del tot, ja que abans de res ¡°era un jove enmig d'una decisi¨® molt dif¨ªcil. Havia vist la rigorosa vida acad¨¨mica a Col¨²mbia, i al mateix temps se sentia captivat pels beats.¡±

Potser la imatge m¨¦s clara que tenim del que pensava Toole en aquest sentit ens l'ofereix el seu poema "El ?rbitro: sobre el papel demoledor de la cr¨ªtica¡±, el vers final del qual d¨®na t¨ªtol a la biografia de MacLauchlin. El que s¨ª que sabem amb seguretat ¨¦s que ¡°l'estabilitat econ¨°mica era un problema, aix¨ª que es tractava d'una decisi¨® dif¨ªcil, i va comen?ar a submergir-se en aquesta decisi¨®.¡±

Es pot interpretar Una confabulaci¨® d'imb¨¨cils?com la nota de su?cidi que mai vam llegir? No, en absolut. ?s un error molt com¨² embolicar un escriptor de vida complexa i gaireb¨¦ desconeguda en l'halo de la depressi¨® i la bogeria, m¨¦s encara quan la seva obra es publica p¨°stumament, i despr¨¦s d'un su?cidi. Toole no ¨¦s el primer ni ser¨¤ l'¨²ltim en aquest sentit. Partim, primer, de la base que cap, o gaireb¨¦ cap, obra liter¨¤ria pot interpretar-se de manera completa a la llum de la vida del seu autor. En segon lloc, ara que coneixem bastant millor la seva hist¨°ria personal, podem afirmar que ¡°la part de la hist¨°ria que t¨¦ a veure amb la malaltia mental va arribar despr¨¦s de la novel¡¤la. Potser sempre va ser-hi, per¨° crec que ¨¦s un error classificar-lo com un escriptor deprimit o boig. Quan escrivia, era una persona molt centrada, per aix¨° va poder escriure una novel¡¤la en sis mesos.¡±

La mare de Toole ¨¦s una font fidedigna per con¨¨ixer la seva vida? Despr¨¦s d'aquesta biografia i el documental John Kennedy Toole. The Omega Point, de Joe Sanford, podem afirmar que s¨ª. ?s de sobres coneguda la complicad¨ªssima relaci¨® que Thelma mantenia amb el seu fill, i aquell control ha influ?t tamb¨¦ en les fonts, ja que els documents que apareixen en els anomenats Toole Papers van ser ¡°seleccionats¡± per ella. MacLauchlin parteix d'aqu¨ª i afirma que ¡°els testimonis dels amics oferien, per contra, una mica de dist¨¤ncia. L'entrevista m¨¦s emocionant de totes va ser la que li vaig fer a la Linda, la germana del seu millor amic, Cary Laird, a partir de la qual em vaig adonar de com ell observava la seva ciutat.¡± La imatge, d'altra banda, encara no pot ser definitiva despr¨¦s de con¨¨ixer que no es pot disposar, almenys, d'una font que podria canviar la hist¨°ria substancialment, una carta en possessi¨® d'¡°una dona a la qual Toole va proposar matrimoni.¡± Qui sap.

?s Ignatius Reilly l'¨¤lter ego de Toole? Comencem a llegir una novel¡¤la. El que sabem de l'autor ¨¦s que es va su?cidar i que no va aconseguir publicar-la en vida. El protagonista de la novel¡¤la ¨¦s un personatge ple d'excentricitats que est¨¤ escrivint una cr¨ªtica que no sembla interessar?ning¨² contra l'absurda modernitat que li ha tocat viure. El primer que pensem ¨¦s que Ignatius ¨¦s un clar¨ªssim ¨¤lter ego de l'autor. Malament. Primer, perqu¨¨ seria complicat que una persona es descriv¨ªs a si mateixa com Ignatius Reilly. Segon, perqu¨¨ gaireb¨¦ cap dels trets del personatge (m¨¦s enll¨¤ de l'an¨¨cdota de la venda de hot dogs) coincideix amb els de l'autor. I tercer, perqu¨¨ hi ha un referent m¨¦s clar per a aquest personatge, tal com s'explica a la biografia de McLauchlin: el de Bobby Byrne, amic de Toole. I ¨¦s que l'escriptor tenia un humor desbordant, com podem imaginar. La descripci¨® de Byrne s¨ª que coincideix a la perfecci¨® amb la d'Ignatius: ¡°El bigoti, el sobrep¨¨s, alt, maldestre, adorava els hot dogs, estava obsessionat amb la filosofia medieval, era un intel¡¤lectual per¨° alhora tenia un punt grotesc, era conegut per tirar-se pets en p¨²blic.¡± Potser hi ha tamb¨¦ una altra difer¨¨ncia fonamental, que parteix del final de totes dues hist¨°ries. Ignatius, antitot?solitari, veu la seva revoluci¨® amb el suport de Myrna i ¡°quan se n'est¨¤ anant de Nova Orleans i olora el seus cabells, veiem humanitat en un personatge de qui ens hem estat mofant durant centenars de p¨¤gines. Molta gent veu aix¨° com una esp¨¨cie de frac¨¤s, jo ho veig com una vict¨°ria, la vict¨°ria que Toole no va poder aconseguir i que es veu representada en el seu personatge.¡± Ignatius aconsegueix fugir, aix¨ª, d'una situaci¨® de la qual l'escriptor no va poder escapar, nom¨¦s amb el su?cidi.