La ¡®New Horizons¡¯ revela el costat de Plut¨® que no s¡¯ha vist mai

Caront, el principal sat¨¨l¡¤lit de Plut¨®, ¨¦s tan gran en relaci¨® amb el planeta que gaireb¨¦ haur¨ªem de parlar d'un planeta doble. De fet, la influ¨¨ncia gravitat¨°ria entre tots dos fa que sempre es mostrin la mateixa cara l¡¯un a l¡¯altre, com passa amb la Lluna pel que fa a la Terra. Excepte que en el cas de Plut¨® i Caront, el bloqueig ¨¦s mutu.

La foto que va distribuir ahir la NASA ¨¦s la que mostra m¨¦s b¨¦ l'hemisferi de Plut¨®, que sempre mira Caront. La traject¨°ria que segueix la sonda fa que aquesta foto sigui ¨²nica: totes les que s'obtinguin durant el sobrevol de la sonda New Horizons, que avui arriba al planeta, correspondran a l'hemisferi oposat.

New Horizons ¨¦s una sonda de sobrevol, no orbital. Avui, cap a les dues del migdia, hora peninsular espanyola, passar¨¤ de llarg davant Plut¨® i Caront, i acumular¨¤ tota la informaci¨® que pugui. No se sabr¨¤ informaci¨® addicional, probablement, fins a la matinada espanyola.

Probablement la qualitat de la imatge hagi decebut m¨¦s d'un. Es veuen detalls, s¨ª, per¨° molt confusos. Hi ha traces de barrancs i cr¨¤ters per¨° no ¨¦s f¨¤cil distingir la naturalesa de les famoses taques fosques espaiades regularment al voltant del seu equador. Perqu¨¨ el que es veu gaireb¨¦ al centre del disc ¨¦s el pol nord.

Durant la nit, el fred ¨¦s tan intens que la seva escassa atmosfera es congela sobre el s¨°l

Per cert, Plut¨® t¨¦ el seu eix de rotaci¨® inclinat m¨¦s de 100 graus. ?s com una pilota que roda al llarg de la seva ¨°rbita. Nom¨¦s el planeta Ur¨¤ t¨¦ un comportament semblant. El resultat s¨®n unes estacions i una seq¨¹¨¨ncia de dies i nits d'all¨° m¨¦s estranys. Als pols, dia i nit no duren sis mesos, com a la Terra, sin¨® m¨¦s d'un segle. Durant la nit, el fred ¨¦s tan intens que la seva escassa atmosfera es congela sobre el s¨°l.

Dues raons expliquen l'aparent baixa qualitat d'aquestes imatges. Primer, la relativa dist¨¤ncia a la qual encara es trobava la nau (m¨¦s de quatre milions de quil¨°metres o sigui, unes deu vegades la que separa la Terra de la Lluna). I, segon, el baix¨ªssim nivell de llum disponible: el Sol, a m¨¦s de cinc hores llum de dist¨¤ncia, ¨¦s poc m¨¦s que una estrella molt brillant. A ple migdia a Plut¨®, no hi ha gaire m¨¦s claredat que durant les hores posteriors a la posta de sol a la Terra. De fet, part de la il¡¤luminaci¨® d'aquesta foto correspon a llum reflectida per Caront.

Els resultats hauran de ser molt diferents quan es rebin les fotos obtingudes durant la m¨¤xima aproximaci¨®. Aix¨° ser¨¤ cap a la matinada de dimecres, quan es rebr¨¤ una selecci¨® de les dades obtingudes. S¡¯hi espera distingir detalls de la grand¨¤ria d'un camp de futbol.

Per¨° ara com ara, ning¨² t¨¦ realment cap idea de les sorpreses que poden oferir-nos.

Rafael Clemente ¨¦s enginyer industrial i va ser el fundador i primer director del Museu de la Ci¨¨ncia de Barcelona (actual CosmoCaixa).