Ciutats i arquitectes

Podran sobreviure les ciutats... als arquitectes? Aquest encap?alament es deu a un gran i oblidat llibre de Josep Llu¨ªs Sert, escrit durant la Segona Guerra Mundial. Sert va sintetitzar les idees del Moviment Modern a partir de les CIAM (Confer¨¨ncies Internacionals d'Arquitectura Moderna) i les seves idees pr¨°pies i d'altres joves professionals, com Josep Torres Clav¨¦, mort al front republic¨¤ durant la Guerra Civil. Els arquitectes poden ser tamb¨¦ urbanistes, per¨° no tots els arquitectes, ni molt menys, ho s¨®n. I hi ha grans urbanistes que no han estat arquitectes. Com Ildefons Cerd¨¤, enginyer civil i un dels fundadors de l'urbanisme modern. L'urbanisme ¨¦s una pr¨¤ctica que amb l'acumulaci¨® d'experi¨¨ncies i an¨¤lisi cr¨ªtica ha constitu?t un corpus doctrinal respectable. Inclou les disciplines t¨¨cniques i les human¨ªstiques que en aquest cas es poden beneficiar de la verificaci¨® en la vida social.

Per¨° s¨®n els professionals els que han de prendre les decisions sobre la ciutat? Fa uns dies el col¡¤lega, i tamb¨¦ amic, Josep M. Montaner, en una entrevista publicada a EL PA?S, afirmava rotundament: ¡°Som els arquitectes els que tornarem a decidir l'urbanisme". Reconec la seva habilitat period¨ªstica, ja que va proporcionar al periodista un titular que crida l'atenci¨®. La frase es presta a la confusi¨®. Els professionals, arquitectes o d'altres, no poden ¡°decidir¡± quines s¨®n les prioritats, els destinataris i els continguts concrets dels plans o les intervencions al territori.

L'urbanisme condiciona la vida del conjunt dels ciutadans, dels actuals i dels que viuran m¨¦s tard. L'urbanisme pot servir per a l'acumulaci¨® de capital o per a la reproducci¨® social, pot contribuir a la conviv¨¨ncia entre els ciutadans de totes les classes o generar la segregaci¨® social, afavorir o accentuar les desigualtats, establir prioritats a favor d'uns grups socials o econ¨°mics o d'altres, promoure l'espai p¨²blic o la privatitzaci¨® de l'h¨¤bitat, posar-se al servei del cotxe privat o prioritzar el transport p¨²blic, integrar la dimensi¨® ambiental o adaptar-se als usos consumistes.

L'urbanisme ¨¦s una dimensi¨® de la pol¨ªtica, del col¡¤lectiu, i es posiciona en un espai conflictual d'interessos, valors i necessitats. Es manifesten els privilegis i les exclusions, el conflicte entre classes i grups, entre els beneficis privats i els drets de la ciutadania. S¨®n les forces socials i les seves expressions pol¨ªtiques les que orienten l'urbanisme i manifesten valors, demandes i aspiracions. Les institucions pol¨ªtiques ho tradueixen en programes pol¨ªtics segons els interessos als quals responen.

La substituci¨® de l'urbanisme per l'arquitectura ¨¦s una regressi¨® en tots els sentits: cultural, social, pol¨ªtica

L'urbanisme ¨¦s un conjunt d'actuacions p¨²bliques de car¨¤cter pol¨ªtic. S'han de traduir en les seves dimensions f¨ªsiques, socials, jur¨ªdiques, financeres, etc¨¨tera, i en un marc democr¨¤tic que mereix un debat ciutad¨¤. L'urbanisme no el decideixen els professionals a partir del seu saber t¨¨cnic. La t¨¨cnica ¨¦s imprescindible per¨° pot servir per al millor o per al pitjor.

Els governants i els poders econ¨°mics i medi¨¤tics han valorat principalment els arquitectes poc urbanistes, m¨¦s aviat fabricadors d'objectes singulars i que tendeixen a prescindir de l'entorn urb¨¤ i d'un projecte de ciutat. La substituci¨® de l'urbanisme per l'arquitectura ¨¦s una regressi¨® en tots els sentits: cultural, social, pol¨ªtica. L'arquitectura ostentosa, tape-¨¤-l'oeil,?amb pretensions de marcar simb¨°licament el territori, afirma el poder dels diners i de les autoritats i, sobretot, fa el joc a l'economia especulativa i a l'urbanisme excloent.

La multiplicaci¨® d'objectes presumptuosos els fa perdre el sentit que tenen. ¡°All¨° excessiu esdev¨¦ insignificant¡±, com va dir Talleyrand. Exaltar els arquitectes productors d'objectes urbans, que menyspreen o ignoren la cultura urban¨ªstica acumulada, instal¡¤lats en ¡°un sublim fosquejar¡± com els va descriure Graciela Silvestri en un article excel¡¤lent a?Punto de Vista, contribueixen a dissoldre la ciutat. En nom de l'art generen l'alienaci¨® urbana, ciutats objecte del desig de minories i urbanitzacions sense ciutat, sense sentit i sense ciutadania. I que m'excusi l'amic Montaner. S¨¦ que compartim l'¡°urbanisme ciutad¨¤¡±. Em permeto basar-me en una frase que em va semblar poc afortunada per fer una cr¨ªtica a l'arquitectura sense cultura ciutadana.

Jordi Borja ¨¦s urbanista