Com escriure un article

Divendres a la tarda vaig assistir al bateig, a la Casa del Libro, de Catalu?a. El mito de la secesi¨®n (Almuzara, 2014), escrit per Fernando S¨¢nchez-Costa, Sonia Sierra, Miquel Porta Perales, Pau Mari-Klose y Alejandro Tercero, entre d'altrs. Presentava l'acte el sempre l¨²cid Joaquim Coll, vicepresident de Societat Civil Catalana, i hi van participar amb les seves reflexions Maurici Lucena (PSC), Enric Millo (PP) i Carlos Carrizosa (C's). ?s un llibre ¨²til que refuta, amb serietat i multitud de dades, moltes de les fal¡¤l¨¤cies del prus¨¦s.

Lamento que no em convidessin a participar en la redacci¨®, que no em demanessin, per exemple, un cap¨ªtol sobre el llenguatge. Qui s'hagi pres la mol¨¨stia de seguir durant els ¨²ltims anys el discurs del prus¨¦s haur¨¤ detectat que en l'atmosfera viciada dels mitjans de formaci¨® de masses pel prus¨¦s?hi persisteixen certs modismes, girs, t¨°pics, falques, cantarelles, tota una ret¨°rica amb l'atractiu del conegut, del familiar i previsible, que es presta a infinites combinacions. Sostinc que qui aprengui a manejar amb soltesa aquestes expressions podr¨¤ escriure articles i columnes com xurros, tots iguals per¨° diferents, i predicar a la r¨¤dio incessantment.

Postulo unes variacions Goldberg del discurs del prus¨¦s.

I vaig a fer un assaig, aqu¨ª, a la vista del lector. Sense xarxa.

Comen?aria declarant una violenta insatisfacci¨®, una jovial impaci¨¨ncia ("tenim pressa!") i una decidida voluntat de tallar la baralla: "S'ha acabat el peix al cove!"; perqu¨¨ estem indignats per haver-nos sotm¨¨s durant d¨¨cades a un jou infamant. "Prou de fer la puta i la Ramoneta!".

I per qu¨¨ aquesta pressa i aquest mal rotllo? Doncs perqu¨¨ Madrid, o "l'Estat espanyol", o l'Espanya "de matriu castellana", of¨¨n i humilia sense descans "la dignitat de Catalunya". Per dir-ho amb una expressi¨® molt recorreguda i pr¨°pia de la nostra tradici¨® escatol¨°gica, "els espanyols se'ns pixen a sobre"; si un ¨¦s m¨¦s finolis pot dir que "han creuat totes les l¨ªnies vermelles".

Arribats a aquest punt de ruptura irreversible, podem prestar una atenci¨® esc¨¨ptica i displicent a certs il¡¤lusos benintencionats, o p¨¨rfids engalipadors, que proposen "terceres vies" que cal desqualificar, perqu¨¨ "ja estem farts de fer pedagogia": ¨¦s in¨²til insistir, perqu¨¨ "Ja sabem el pa que es d¨®na a les Espanyes". I ¨¦s que en les terceres vies sempre "Hi ha m¨¦s pa que formatge". Un pa jacob¨ª! "S'equivocar¨¤ qui pensi" el contrari, "cometr¨¤ un greu error qui cregui que¡­", avisarem des d'una omnisci¨¨ncia a la qual hem arribat per ci¨¨ncia infusa. Podem accentuar l'admonici¨® recorrent a la manera imperativa: "Que no s'equivoquin!" I a aquests que no entenen que ens sobren els motius per "anar-nos-en" i la inevitabilitat de la independ¨¨ncia de Catalunya (que arribar¨¤, ning¨² no ho dubti, "maybe not today, maybe not tomorrow, but soon and for the rest of our life"), els direm amb menyspreu: "Potser que s'ho facin mirar!"

?s tan dif¨ªcil comprendre que ja ¨¦s tard per "abaixar-se els pantalons" una altra vegada? Perqu¨¨ des de "la sent¨¨ncia de l'Estatut" ¨Cgreuge semblant a l'extermini dels armenis, citi's sempre¡ª, "s'han ensorrat tots els ponts del di¨¤leg". No veuen que ja "hem passat a la pantalla seg¨¹ent" i que "aix¨° ja no ho atura ning¨²"? "Creure el contrari ¨¦s pensament m¨¤gic". I si "a Madrit no ho entenen", ¨¦s igual, que es quedin aqu¨ª, en la terra seca de "l'altipl¨¤", al "poble de mala mort manxec", en aquell "intractable pa¨ªs de pastors de cabres" (copyright Gil de Biedma.) Res, res: "Bon vent i barca nova!"

Tenen m¨¦s delicte els "quintacolumnistes". Fantotxes?"inadaptats" que "tenen?pe?a?molt dolenta al teler"; als seus representants, "el poble catal¨¤" no els segueix i "perden un llen?ol a cada bugada", comicis despr¨¦s de comicis van "perdent pistonada". Els m¨¦s detestables s¨®n els del PP i els "cosmopolites"; per¨° paradoxalment aquells fatxes rendeixen servei a la causa, ja que "s¨®n una f¨¤brica d'independentistes".

I ¨¦s que no respecten l'ADN de la nostra identitat, la llengua catalana, i fingeixen ignorar que "la immersi¨® ¨¦s un model d'¨¨xit reconegut a escala mundial". (?s dogma de fe, encara que en realitat no ho hagi reconegut ning¨² i en fugi com de la pesta qui pot, comen?ant pels fills dels pol¨ªtics que la imposen).

En fi, jo remataria l'article assenyalant que estem en un moment decisiu. Aqu¨ª tenim la gran sort que sempre ¨¦s dia D i hora H: el dia i l'hora en qu¨¨ "Catalunya se la juga". S¨ª, "ens la juguem!", i si no seguim "el full de ruta" de l'Astut "serem anorreats com a poble", "el catal¨¤ s'extingir¨¤" i, el que ¨¦s pitjor, "perdrem bous i esquelles".

Per¨° aix¨° no passar¨¤ si li posem a l'afer "Pit i collons". Fi. Nom¨¦s queda firmar; i cobrar, a la finestreta del Fons de R¨¨ptils, vull dir, de Patriotes. Es prega que respectin la cua.