El dia de la marmota

Entre tots els candidats elegibles del Bar?a, el soci ha triat l'¨²nic imputat en una causa penal. En aquest sentit,?al Bar?a ha guanyat, ¨¦s a dir, ha votat, un sector de l'electorat peninsular determinant, una escola de pensament sobre el sentit tr¨¤gic de la vida que adquireix la forma de PP valenci¨¤ o madrileny, de PSOE andal¨²s, de CDC/CiU o com s'anomeni en breu per esquivar l'FBI als aeroports. Si el Bar?a ¨¦s un indici del que vota Catalunya, fan venir ganes de demanar asil pol¨ªtic a Corea del Nord. Afortunadament, el soci no ¨¦s del tot extrapolable, i tendeix a ser encara m¨¦s senil, cr¨¨dul i friqui que l'electorat mitj¨¤.

El Bar?a democr¨¤tic, constru?t per aquell soci que va votar N¨²?ez, i interromput breument per Laporta, fins que Laporta va deixar d'interrompre res, segueix sent fidel a si mateix. Una instituci¨® que vota el poder a canvi de molt poc. Aquest poc ¡ªres; discursos aficionats que fan riure els candidats, cura de les penyes, la promesa eterna que no es vendr¨¤ aquest patrimoni que peri¨°dicament es va venent, i que tal vegada ja no pinta res a les arques del club¡ª, ¨¦s el que apareix en unes campanyes, primer, i en una gesti¨®, despr¨¦s, en la qual no es parla del que ¨¦s el Bar?a, aquesta activitat extraesportiva. El Bar?a, en fi, ¨¦s una empresa incompresible, amb uns beneficis incomprensibles, que nom¨¦s semblen comprendre persones al l¨ªmit del que ¨¦s legal, o diversos metres m¨¦s enll¨¤ d'aquesta l¨ªnia.

Sandro Rosell, en certa manera el que ha votat el soci votant el que ha votat, sembla que va fer endinsar uns cent¨ªmetres el Bar?a en aquesta l¨°gica paraempresarial estranya, que sembla l'estil d'altres clubs incompresibles, com el Madrid de Florentino, aquell equip que pot perdre-ho tot i, a sobre, facturar el que no est¨¤ escrit. Recordo que li vaig fer una entrevista a Rosell en les ¨²ltimes eleccions. Vam parlar de les seves causes pendents amb la just¨ªcia brasilera. Les va negar. En comptes de donar m¨¦s explicacions, va optar per donar-me la seva paraula sota aquesta f¨®rmula: ¡°Et dono la paraula com a exalumne del Costa i Llobera". Al cap de pocs mesos, es va veure que aquesta paraula valia poc. El Costa i Llobera, un col¡¤legi cooperatiu, lligat al catalanisme progressista i a la renovaci¨® pedag¨°gica, avui ¨¦s una escola p¨²blica. En els temps de Rosell, per cert, va tenir com a alumnes, a m¨¦s de Rosell, els germans Pujol, els germans Puig. Persones que, en fi, tamb¨¦ coneixen el funcionament d'altres institucions incomprensibles. Al Bar?a, s'ha tornat a optar per ells.