El Bar?a: un club inestable, un equip guanyador

Els socis del Bar?a han escollit per majoria absoluta Josep Maria Bartomeu, un president que est¨¤ imputat per delicte fiscal pel fitxatge de Neymar, el mateix cas que turmenta el seu amic i antecessor Sandro Rosell, que va dimitir el 2014 despr¨¦s de ser el president m¨¦s votat de la hist¨°ria del FC Barcelona. Tots dos han tingut el suport del president m¨¦s longeu de l'entitat (1978-2000), Josep Llu¨ªs N¨²?ez, condemnat a dos anys i mig de pres¨® per subornar inspectors de l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria i a qui se li va concedir el tercer grau penitenciari despr¨¦s d'ingressar a Quatre Camins.

A Joan Laporta?no li ha servit de res denunciar les causes obertes contra Bartomeu, Rosell i N¨²?ez, per intentar tornar a la presid¨¨ncia del Camp Nou, que va abandonar el 2010, un cop esgotat el mandat que va iniciar el 2003, despr¨¦s que el 2008 super¨¦s una moci¨® de censura, la mateixa mesura a la qual havia recorregut el 1998 contra N¨²?ez. Tot i que no se sap quin futur l'espera despr¨¦s de la derrota a les eleccions de dissabte, Laporta encara t¨¦ un front obert a la instituci¨® per l'acci¨® de responsabilitat que la junta de Rossell i Bartomeu va emprendre contra la seva directiva.

Hi ha uns quants plets m¨¦s que turmenten la vida del Bar?a. Alguns s¨®n especialment greus, com la sanci¨® de la FIFA pel fitxatge de menors; n'hi ha altres de sorprenents, sobretot els vinculats a l'espionatge; i no ens oblidem dels m¨¦s particulars, el m¨¦s comentat sens dubte ¨¦s l'expedient obert per la UEFA per l'exhibici¨® de banderes independentistes a la final de la Champions a Berl¨ªn. Aquest inventari seria dif¨ªcilment suportable per a qualsevol club que no fos el Bar?a. El per¨ªode m¨¦s convuls ha estat tamb¨¦ el m¨¦s victori¨®s de la vida del Camp Nou.

La unitat barcelonista

Des del 2003 fins al 2015, el per¨ªode que va de Laporta a Bartomeu,?el Bar?a ha guanyat set Lligues, tres Copes, dos Mundials de Clubs i quatre de les cinc Champions que ha disputat. Les inestabilitats institucionals semblen consubstancials al barcelonisme, s'entenen com una part de la seva idiosincr¨¤sia i donen sentit al "m¨¦s que un club", la divisa del Bar?a. Aquest costum no impedeix, de tota manera, que cada mandat s'inici? amb una declaraci¨® d'intencions solemne i?a la recerca de la unitat. ¡°Si fem lloc com¨², serem m¨¦s forts¡±, va proclamar dissabte Bartomeu. ¡°Suarem la samarreta com Puyol, Xavi, Iniesta i Messi¡±.

A Laporta no li ha servit de res denunciar les causes obertes contra Bartomeu, Rosell i N¨²?ez

A Bartomeu se li demana que administri amb generositat la rotunda vict¨°ria ¨Cha obtingut?m¨¦s vots que la suma de les altres tres candidatures i ha arrabassat 21 punts a Laporta¨C, fins i tot despr¨¦s que Laporta advert¨ªs que no es rendia i incid¨ªs en una bipolaritzaci¨® que va deixar amb pr¨¤cticament m¨¦s signatures que vots Agust¨ª Benedito?i?Toni Freixa. Els quatre aspirants, curiosament, van compartir candidatura el 2003, quan la vict¨°ria de Laporta va ser considerada ¡°un error del sistema en un club com el Bar?a i en un pa¨ªs com Catalunya¡±, en paraules de l'exvicepresidente Albert Vicens. ¡°Sempre vam ser considerats una junta okupa¡±.

Bartomeu representaria un sistema en qu¨¨ el seu mandat t¨¦ com a prioritats posar en marxa l'Espai Bar?a (600 milions), constatar si la companyia japonesa Rakuten ¨¦s una alternativa al patrocini de Qatar i revisar una economia amena?ada per la pujada de la massa salarial (representa el 73% dels ingressos) i del deute net (de 287 a 328 milions). La nova junta s'ha votat precisament perqu¨¨ se suposa que ¨¦s experta en gesti¨®.

El pragmatisme empresarial s'imposa avui al lideratge i a un ideari futbol¨ªstic personificat sobretot amb la figura de Messi, que divendres passat va viatjar a Gabon acompanyat de Deco i Alejandro Echevarr¨ªa, el cunyat de Laporta. A Gabon treballa Jaume Ferrer, el candidat que defensava l'her¨¨ncia de Laporta a les eleccions del 2010 que va guanyar Rosell de manera aclaparant.