Els Estats Units i Cuba reobren les seves ambaixades 54 anys m¨¦s tard

L'ordre de trencar les relacions diplom¨¤tiques i tancar les respectives ambaixades de Washington i l'Havana va arribar el 3 de gener del 1961 amb la voluntat, almenys per part dels nord-americans, que la situaci¨® se solucion¨¦s r¨¤pid. ¡°Estic conven?ut i conservo l'esperan?a que en un futur no gaire lluny¨¤ ser¨¤ possible tornar a trobar el reflex de la nostra hist¨°rica amistat en relacions normals de tot tipus¡±, va dir el president nord-americ¨¤ Dwight Eisenhower el dia que va anunciar que havia decidit tallar els lla?os pol¨ªtics amb el Govern del ¡°dictador¡± Fidel Castro.

A les 00.01 de la matinada d'avui, 20 de juliol, ¨Cmalgrat totes les difer¨¨ncies, Washington i l'Havana han seguit compartint el mateix fus horari¨C finalment?Cuba i els Estats Units han fet aquest pas que tant s'ha anat dilatant. Aix¨° s¨ª, han hagut de passar 54 anys, sis mesos i 17 dies, a m¨¦s d'11 presidents nord-americans (tot i que nom¨¦s dos de cubans, Fidel i Ra¨²l Castro), perqu¨¨ ¡°l'esperan?a¡± d'Eisenhower es compl¨ªs.

La reobertura d'ambaixades ¨¦s el gest m¨¦s simb¨°lic, i que servir¨¤ per iniciar el proc¨¦s de normalitzaci¨® de les relacions,?amb qu¨¨ es poden culminar?sis mesos d'intenses negociacions que van comen?ar despr¨¦s que els presidents Barack Obama i Ra¨²l Castro anunciessin el 17 de desembre?que havien decidit fer?un gir radical a les relacions hostils que havien marcat la pol¨ªtica bilateral i regional de l'¨²ltim mig segle.

No es tracta, per¨°, del final d'un proc¨¦s que, com han reconegut les dues parts, ser¨¤ llarg i tortu¨®s. Tant Washington com l'Havana tenen una llarga llista de reclams i demandes ¨Ccomen?ant per la petici¨® de Cuba de veure acabat l'embargament nord-americ¨¤ o la millora de la situaci¨® dels drets humans que exigeixen els EUA¨C que tindran ocupats els diplom¨¤tics dels c¨¤rrecs m¨¦s alts de cada pa¨ªs durant un temps que ning¨² s'atreveix a precisar.

Tot i aix¨°, les dues parts coincideixen que aquesta segona fase de negociacions ser¨¤ m¨¦s f¨¤cil ara que s'han restablert les relacions diplom¨¤tiques.

Arribar fins a aquest punt tampoc ha estat senzill. El trencament de les relacions, que ja es veia a venir des que Fidel Castro va arribar al poder el 1959, va culminar quan Cuba va demanar que l'ambaixada nord-americana a l'Havana limit¨¦s el nombre de personal a 11 treballadors, els mateixos que tenia la legaci¨® diplom¨¤tica cubana a Washington. En el telegrama urgent que va enviar el llavors encarregat de negocis nord-americ¨¤ a Cuba al Departament d'Estat, Daniel Braddock, informant de la maniobra cubana, el diplom¨¤tic citava Castro: ¡°El 90% dels funcionaris s¨®n, de totes maneres, espies¡±. Braddock opinava que l'ambaixada dels EUA no podia continuar funcionant eficientment amb tan poc personal i recomanava el trencament de les relacions amb Cuba que va acabar aprovant Eisenhower.

El nombre de personal diplom¨¤tic, la seva capacitat de moviment i les seves activitats han tornat a ser un dels punts m¨¦s dif¨ªcils de negociar a l'hora de reobrir les ambaixades mig segle m¨¦s tard.?Malgrat les restriccions imposades, la Secci¨® d'Interessos dels EUA a Cuba ha estat, des que es va obrir el 1977 ¨Cdirigida pel president dem¨°crata Jimmy Carter¨C una de les legacions diplom¨¤tiques m¨¦s grans de l'illa, amb uns 300 funcionaris, dels quals 50 s¨®n diplom¨¤tics nord-americans. El personal diplom¨¤tic cub¨¤ a Washington no arriba a la desena. Despr¨¦s de les quatre rondes de negociacions d'alt nivell que s'han dut a terme a les dues capitals des del gener, s'ha arribat a un acord que Washington ha qualificat de ¡°satisfactori¡±. La principal petici¨® nord-americana era que el seu personal diplom¨¤tic pogu¨¦s moure's m¨¦s enll¨¤ de l'Havana per contactar amb la poblaci¨® cubana sense necessitat de sol¡¤licitar cada vegada un perm¨ªs a les autoritats cubanes (els cubans havien de fer el mateix per sortir de Washington). Finalment, els diplom¨¤tics nom¨¦s hauran de ¡°notificar-ho¡±, fet amb qu¨¨ els EUA diuen que poden viure?i que comparen amb la situaci¨® que ha establert amb altres pa?sos amb els quals mant¨¦ relacions diplom¨¤tiques tot i les seves profundes difer¨¨ncies pol¨ªtiques.

Tot i que tant la fins ara Secci¨® d'Interessos dels EUA a l'Havana com la corresponent cubana a Washington ja seran avui dilluns ¡°ambaixades¡± de ple rendiment i funcionament, la cerim¨°nia oficial d'obertura nom¨¦s es far¨¤ a la legaci¨® diplom¨¤tica cubana de la capital nord-americana. Washington encara no ha fixat la data per a la celebraci¨®, tamb¨¦ al m¨¦s alt nivell diplom¨¤tic, a l'ambaixada que t¨¦ al bell mig del Malec¨®n de l'Havana.

El ministre de Relacions Exteriors cub¨¤, Bruno Rodr¨ªguez, far¨¤ una mica m¨¦s d'hist¨°ria en convertir-se en el primer canceller de l'illa que visita oficialment Washington des del 1959. Participar¨¤ a la cerim¨°nia d'hissada de la bandera amb una gran delegaci¨® ¨Chi ha 500 convidats¨Cdavant de la fa?ana de la que ser¨¤ l'ambaixada cubana, on, a m¨¦s, revelar¨¤ el cartell ¨Cque aquests ¨²ltims dies ha estat?amagat rere una cortineta vermella¨C que per fi identifica la legaci¨® com a ¡°ambaixada¡±. Despr¨¦s, Rodr¨ªguez es reunir¨¤ amb el secretari d'Estat nord-americ¨¤?John Kerry al Departament d'Estat, una altra fita en el proc¨¦s de restabliment de les relacions. En aquest edifici tamb¨¦ hi haur¨¤ desplegada, per primera vegada des del 1961, una bandera cubana al costat de totes les dels pa?sos amb els quals els EUA mantenen relacions diplom¨¤tiques.