L'ecotaxa: de la controv¨¨rsia a l'error irreparable

Es va pensar l'ecotaxa com un mecanisme de solidaritat entre l'activitat tur¨ªstica i el territori en el qual aquesta es desenvolupava, i entre els visitants i la societat receptora. El mecanisme era simple: un Fons de Rehabilitaci¨® dels Espais Tur¨ªstics i Naturals que es nodria d'un impost sobre les estades als allotjaments tur¨ªstics. Un impost finalista per a un fons gestionat amb l'¨¤mplia participaci¨® de sectors empresarials, associacions agr¨¤ries, ecologistes, culturals i sindicats. Una gesti¨® democr¨¤tica i transparent dels recursos que s'obtinguessin. Els objectius que es van especificar en la llei van ser: a) remodelar i rehabilitar les zones tur¨ªstiques, b) recuperar espais naturals i rurals, c) revalorar els elements patrimonials de rellev¨¤ncia social, cultural i tur¨ªstica i d) revitalitzar l'espai agrari com a element essencial del paisatge.

L'any 1999, quan es va constituir el primer govern de Pacte de Progr¨¦s, les circumst¨¤ncies que marcaven la posici¨® de les Illes Balears en els mercats tur¨ªstics internacionals eren: (1) una forta compet¨¨ncia internacional en el segment de sol i platja ¨Cen els ¨²ltims anys s'havien creat 400.000 noves places hoteleres nom¨¦s a la conca del Mediterrani¨C i (2) ser l¨ªders en un monocultiu tur¨ªstic altament estandarditzat ¨Cturisme de sol i platja¨C i f¨¤cilment replicable. Aix¨° portava a estar en una bona situaci¨® en la franja mitjana, mitjana-baixa del mercat ¨Caproximadament un 50% del total de la demanda¨C i, en canvi, tenir dificultats per penetrar, de manera generalitzada i estable, en els estrats superiors de turisme m¨¦s exigents. En conseq¨¹¨¨ncia, es patia estacionalitat, falta d'identitat i depend¨¨ncia dels grans operadors internacionals. Era evident que hav¨ªem d'enfortir el nostre producte davant d¡¯una previsible guerra de preus provocada per l'augment de l'oferta internacional. Si es patia alguna crisi, aquesta seria de producte.

Aquesta necess¨¤ria millora formava part d'un projecte global i de futur que condu?a a la redefinici¨® del model de masses en el qual s'estava operant. Hav¨ªem de crear un marc adequat perqu¨¨ les empreses poguessin oferir productes nous i millors: els tradicionals de sol i platja, amb m¨¦s valor afegit, i d¡¯altres que diversifiquessin l'oferta. Aquest model aspirava a revertir certs mals end¨¨mics, com passar del curt termini a la sostenibilitat, del consum de recursos a la conservaci¨® del medi i de l'estacionalitat a una millora en la distribuci¨® dels fluxos tur¨ªstics. Per¨°, sobretot, buscar la complicitat social per revertir una tend¨¨ncia de creixent rebuig de l'activitat tur¨ªstica per part de la poblaci¨® resident. Eren anys en els quals es clamava contra la massificaci¨® i la saturaci¨® ambiental.

La llei va estar vigent des del maig del 2002 fins que va ser derogada pel seg¨¹ent govern del Partit Popular, presidit per Jaume Matas, l'octubre del 2003. Durant aquest per¨ªode, entre moltes altres, es van fer actuacions en espais tur¨ªstics com demolicions d'hotels i apartaments en arenals i primera l¨ªnia de costa; es van adquirir espais naturals tals com es Canutells, son Real, que van passar a ser espais p¨²blics, o sa Coma d¡¯en Vidal, que es va incorporar a la ruta de preda en sec de la serra de Tramuntana; a Palma, es van adquirir l'edifici de l'antiga caserna d¡¯Intend¨¨ncia i el casal de Can Serra; va haver-hi actuacions als aiguamolls des Grau i ses Feixes¡­ En definitiva, si no s¡¯hagu¨¦s derogat l'impost, actualment, a Balears s¡¯haurien invertit m¨¦s de 1.000 milions d'euros que haurien perm¨¨s disposar dels recursos necessaris per a un millor producte tur¨ªstic i crear les condicions per a un turisme m¨¦s diversificat i sostenible. Si l'aplicaci¨® de l'ecotaxa va ser controvertida, la seva derogaci¨® va suposar un error irreparable.

Celest¨ª Alomar Mateu, exconseller de Turisme de les Balears que va implantar l'ecotaxa el 2001 i ge¨°graf.