El turista al museu

Tres de quatre visitants dels museus de Barcelona provenen de l'estranger, mentre que nom¨¦s un de cada deu ¨¦s resident a la ciutat. Aix¨ª de contundents s¨®n les xifres d'una enquesta recent que va passar bastant desapercebuda, tot i que revela uns resultats que estan directament relacionats amb debats molt candents a la ciutat.

L'enquesta podria confirmar que el turisme a Barcelona ¨¦s excessiu i que la seva gesti¨® en r¨¨gim de monocultiu?tamb¨¦?ha acabat envaint els seus equipaments culturals. Amb una perspectiva m¨¦s optimista, tamb¨¦ es podria pensar que Barcelona ¨¦s capa? d'atreure un turisme sensible a la cultura i respectu¨®s amb el seu context hist¨°ric i patrimonial. Els turistes serien benvinguts i ajudarien a garantir la superviv¨¨ncia dels museus en moments dif¨ªcils.

Una altra lectura podria apuntar a una desafecci¨®?creixent?dels residents locals respecte als seus equipaments culturals i, en aquest cas, la discussi¨® s'inscriuria en el debat sobre la crisi de representaci¨® que tamb¨¦ afecta els museus i en la tensi¨® ¨Cno necess¨¤riament contradict¨°ria¨C entre la vida cultural dels barris, m¨¦s arrelada i basada en l'autogesti¨®, i la que proposen les institucions centrals.

Finalment, m¨¦s que en la demanda, es podria posar l'accent en l'oferta. En aquest cas, o b¨¦ els museus de Barcelona estarien dirigits de manera priorit¨¤ria als turistes, cosa que confirmaria la impressi¨® m¨¦s general que la ciutat s'ha lliurat de manera acr¨ªtica a aquesta ind¨²stria; o b¨¦ l'oferta cultural de Barcelona no seria prou atractiva per als residents locals.

Les dades del turisme s¨®n conegudes. Els 16 milions de pernoctacions anuals, unes xifres oficials que no inclouen apartaments tur¨ªstics ni compartits, multipliquen per deu la poblaci¨® de la ciutat. No ¨¦s estrany que aquestes xifres tan rotundes tinguin el seu impacte en l'ecosistema cultural barcelon¨ª. Seria, doncs, m¨¦s convenient revisar l'oferta cultural tenint en compte el fenomen tur¨ªstic perqu¨¨, com en tants sectors, el problema no ¨¦s el turisme en si sin¨® la manera com la ciutat s'organitza al seu voltant.

Aqu¨ª seria important no caure en els debats plens de t¨°pics que peri¨°dicament apareixen a la ciutat. Els m¨¦s habituals s¨®n les crisis recurrents que s'obstinen a comparar l'oferta cultural de Barcelona amb la de Madrid, sense tenir en compte la difer¨¨ncia de recursos dels grans museus ni analitzar el panorama cultural des d'una perspectiva m¨¦s ¨¤mplia i plural, limitant qualsevol discussi¨® a la simple compet¨¨ncia entre ciutats. Que el sector cultural estigui tocat no vol dir que estiguem davant un desert cultural, com criticava un manifest recent o, si no, que ho preguntin als espectadors de teatre, un sector que tot i que treballa en condicions alarmants ens continua regalant any rere any propostes de primer nivell internacional.

El risc, una vegada m¨¦s, no ¨¦s el turisme, sin¨® que el fenomen condicioni la ciutat fins al punt que l'oferta cultural es desconnecti progressivament del context local i s'allunyi dels debats culturals de fons per orientar-se de manera exclusiva al turisme.

?s per aix¨° que cal recuperar les inversions als grans museus de la ciutat perqu¨¨ puguin treballar en condicions i oferir exposicions de primer nivell que, sorgides de Barcelona, dialoguin amb el m¨®n. En aquest sentit, i m¨¦s en temps de crisi, ¨¦s l¨ªcit q¨¹estionar iniciatives que semblen destinades exclusivament als turistes com la subseu de l'Hermitage i el projecte de museu de Woody Allen.

Tamb¨¦ sembla interessant recuperar la idea d'una Barcelona feta a si mateixa, en qu¨¨ la seva llarga hist¨°ria de capital sense Estat l'ha allunyat dels grans palaus culturals vinculats a la monarquia i al poder per ser una ciutat amb una societat civil forta, que t¨¦ una oferta cultural d'escales i ambicions variables que, juntes, configuren una ciutat culturalment rica, din¨¤mica i sorprenent. Tamb¨¦ des de les administracions p¨²bliques es pot incentivar aquest clima de creativitat des de la llibertat.

Xavier Antich assenyalava fa poc la contradicci¨® d'una ciutat que explota intensivament el llegat de Gaud¨ª mentre silencia el passat industrial que el va engendrar. La cultura ¨¦s un espai excepcional des del qual resistir la depend¨¨ncia del turisme. Per fer-ho, hem de q¨¹estionar col¡¤lectivament quina Barcelona ensenyem i abandonar el lament i la nost¨¤lgia per treballar a favor d'una pot¨¨ncia cultural que ens representi i de la qual puguem sentir-nos orgullosos.

Judit Carrera ¨¦s polit¨°loga