La fi de deb¨°

El que s¡¯ha vist abans de res a l'¨²ltim ple d'aquesta desena legislatura (en qu¨¨ gaireb¨¦ no s¡¯ha legislat), ha estat la votaci¨® dels dict¨¤mens aprovats a la comissi¨® sobre el cas Pujol i d¡¯altres trastorns opacs. El Parlament ha acceptat totes les resolucions presentades? Gaireb¨¦. Dels 397 punts de qu¨¨ constava el document, tan sols se n'han rebutjat vuit. Una nimietat, per¨° quina nimietat!

Per exemple, el Parlament s'ha negat a aprovar el par¨¤graf en qu¨¨ s¡¯afirma que el president Mas podria tenir coneixement sobre que el seu pare guardava diners sense regularitzar a Liechtenstein mentre ell era conseller. Ha estat el grup del PP qui ha demanat a la Mesa que es llegissin aquestes l¨ªnies en veu alta per riota de la part corresponent de l'hemicicle, i el vicepresident segon, el convergent Llu¨ªs Corominas, les ha pronunciat allunyat del micr¨°fon, intentant que ning¨² el sent¨ªs. Els populars han remugat i, ara s¨ª, ja ha comen?at la votaci¨®. Llavors, d'entre els escons, ha aparegut la cavalleria republicana amb els dos dits del vot en contra al?ats per salvar el tipus al president en una batalla de Little Big Horn dels draps bruts. De la mateixa manera l¡¯han hagut de soc¨®rrer quan s¡¯ha suggerit l'amistat entre els fills de Pujol i alguns alts c¨¤rrecs del Govern durant el mandat de Mas. ERC ¨¦s un partit que quan se¡¯l mira fa una cosa, i quan no se¡¯l mira, en fa una altra totalment oposada, ja que despr¨¦s s¨ª que ha votat a favor d¡¯un text en qu¨¨ s'ha assenyalat a Mas com a beneficiari d'un compte bancari a Liechtenstein durant 24 anys, quan era el m¨¤xim responsable de la Hisenda catalana.

La reprovaci¨® de l'expresident Pujol era inevitable, i en aquest punt ning¨² ha pogut ni ha volgut fer res per lliurar-lo de la humiliaci¨®. Ning¨²? No, ¨¦s clar, els convergents, els eternament seus, s'hi han oposat. El seu ¨²ltim portaveu a la comissi¨®, l'advocat David Bonveh¨ª, ha sortit a la tribuna d'oradors per explicar que va n¨¦ixer el mateix any en qu¨¨ va ser investit Jordi Pujol, que se l¡¯estima m¨¦s que a en Shin-chan i que si hi ha hagut alguna cosa in¨²til i que no li ha agradat en tota la legislatura ha estat precisament aquesta comissi¨®. Nom¨¦s l¡¯ha aplaudit el seu grup. Realment, el grup de cada orador ha estat l¡¯¨²nic que l¡¯aplaudia, i algun cas ni aix¨°, la qual cosa ens permet fer-nos una idea de l'abstracci¨® i de la falta de companyonia entre els partits quan es tracta de temes tan transcendents com la corrupci¨® pol¨ªtica. Ha semblat que m¨¦s aviat es votava per conveni¨¨ncia, de manera que al llarg de la sessi¨® els vots dels grups s¡¯han atret i repel¡¤lit com imants esbojarrats, excepte els de la CUP, que han estat nerudians (callats, absents), ja que s'han negat rotundament a votar. I no obstant aix¨°, aquesta gloriosa comissi¨® ha estat el motor profund de la legislatura. En aquesta comissi¨® la democr¨¤cia ha estat present una jornada rere una altra, un enfrontament rere un altre. Ens ha mostrat que el debat, el fet de preguntar-se, el fet de plantar cara als poders m¨¦s sinistres, no nom¨¦s val la pena haver-ho intentat, sin¨® que representa la finalitat de deb¨° d'una democr¨¤cia. Ha molat molt.