Un acte fallit

S'ha celebrat aquest dimecres l'¨²ltima sessi¨® de control al Govern, i despr¨¦s de 58 plens segueixen sense resoldre's els tres grans enigmes a qu¨¨ estem sotmesos tots els catalans, que s¨®n: com es pronuncia Cthulhu, on es posa l'accent d'?nega i qui ¨¦s Rull i qui Turull. Resulta que Turull ha estat l'¨²ltim diputat a exercir la paraula en el torn de preguntes al president, i com que tots dos s¨®n del mateix partit (igual que Rull), ha quedat un final de curs a l'estil Juan Palomo o, per dir-ho en hist¨°ria de l'art, amb bucle barroc. Jordi Turull ha intervingut per demanar a Mas que fes un balan? de la seva gesti¨®, per¨° per estalviar-li aquest pen¨®s esfor? (era el quart grup que l'hi demanava des del comen?ament de la sessi¨®) ha acabat fent-ho ell mateix i al final, davant de tot l'hemicicle, ha felicitat els diputats de Converg¨¨ncia, i tamb¨¦ els d'Uni¨®, per la tasca duta a terme en aquesta legislatura ja extinta. Tot seguit ha mirat a la seva dreta (cardinalment) i ha felicitat tamb¨¦ els diputats d'ERC per fer possible l'estabilitat parlament¨¤ria. En el seu torn de resposta, Mas ha est¨¨s les congratulacions a la resta dels partits pol¨ªtics presents igual que una mare fatxenda quan ensenya al seu fill que, si treu la xocolata, tamb¨¦ es d¨®na als pobres de la classe.

Acostumen a coincidir els pobres de la classe amb la classe dels pobres. D'aix¨° ¨¦s del que va parlar la diputada Isabel Vallet (CUP), quan va retreure al president que fa ¡°trampa quan ens est¨¤ dient 'primer la independ¨¨ncia i despr¨¦s la lluita de classes'. Perqu¨¨, mentre arribem a la independ¨¨ncia, vost¨¨s estan guanyant la lluita de classes¡±. Mas la va qualificar de demagoga, i aix¨ª va comen?ar el crescendo de tensi¨® i hostilitats que s'ha viscut en aquest ¨²ltim ple i que potser presagia una campanya d'upa i fins i tot un pa¨ªs d'upa.

Despr¨¦s de la CUP, va venir el torn de C's. Albert Rivera va fer per ¨²ltima vegada al Parlament el que aviat aspira a fer al Congr¨¦s. Rivera ¨¦s un home de seguici, li agrada ensenyar-se envoltat dels seus i, en l'hemicicle, si no est¨¤ dempeus xerrant, no para ni un minut de girar-se cap enrere, d'inclinar-se cap a un costat, per passar paperets a qualsevol diputat del seu grup. Com si estigu¨¦s desitjant esplaiar-se abans de perdre'l de vista, Artur Mas ha titllat d'ignorant Rivera sis vegades seguides en menys de dos minuts. A l'ecosocialista Joan Herrera l'ha reptat Mas al fet que li digui un sol cas provat de corrupci¨® en els seus quatre anys i mig de mandat. Com que a Herrera se li havia esgotat el temps de r¨¨plica, s'ha quedat sense dir res. La topada de torn amb la popular Al¨ªcia S¨¢nchez-Camacho (aquesta vegada l'ha titllat de hooligan) ha resultat suportable si es t¨¦ en compte que una estona abans el conseller Mas-Colell havia deixat anar a Jos¨¦ Antonio Coto, diputat popular (i tamb¨¦ popular diputat per les seves sortides de to), que les seves intervencions aconseguien crear-li certa cosa a l'est¨®mac semblant a les n¨¤usees, i a sobre va ser aleshores quan va arrencar de la bancada convergent un dels aplaudiments m¨¦s llargs d'aquesta legislatura.

Com que la setmana passada va estar all¨¤ de visita, Junqueras s'ha posat a parlar de l'Argentina igual que tots els setembres Don Ulises Higueruelo (el pare de la fam¨ªlia Ulises) ensenyava a les visites les fotografies de les seves vacances a la casa de San Agapito. Oriol Junqueras parla sempre en materialista hist¨°ric, s'erigeix en portaveu de l'objectivitat, per¨°, a difer¨¨ncia dels marxistes, sense formar-ne part. No es compromet mai amb el que passa. Ho anuncia des de dalt, prof¨¨ticament des del seu n¨²vol. La realitat ¨¦s bruta i ell est¨¤ net.

D'aquesta manera, ha estat el socialista Miquel Iceta qui, quan ha vist la pla?a vacant, ha decidit parlar com a l¨ªder de l'oposici¨®. Se sap que no volia deixar l'hemicicle sense provar-ho. Ha dit a Mas que anar com a president de la Cambra en una llista electoral rebaixa el paper de la presid¨¨ncia de la Generalitat, que aix¨° no ho haurien fet mai ni Tarradellas, ni Pujol, ni Maragall, ni Montilla. I aleshores, en un acte fallit (que el vell Freud ens perdoni), Mas li ha contestat: ¡°Vost¨¨ no t¨¦ ni idea del que aquests presidents haguessin fet... Potser de Montilla s¨ª¡±. Iceta ha fet honor a la part escandinava del seu cognom (l'ice) i no s'ha immutat, per¨° el vell Freud (que no en perdonava ni una) s'hauria quedat ic¨¨tic (¨¦s a dir, gla?at) en veure com Mas rescatava Maragall del socialisme per ficar-lo en un grup pota negra catal¨¤ en qu¨¨ no hi cap Montilla. Aquesta manera de pensar ¨¦s el que s'ha vist aquest dimecres en l'¨²ltima sessi¨® de control al Govern.