¡°Vull obrir la televisi¨® valenciana el 9 d¡¯octubre¡±

El socialista Ximo Puig (Morella, 1959), t¨¦ el dif¨ªcil repte de conjuminar les diverses posicions que formen el Govern que presideix des de fa menys d'un mes. Un Executiu format pel seu partit, el PSPV-PSOE, i la coalici¨® Comprom¨ªs, integrada al seu torn per tres col¡¤lectius, i el suport de Podem, que va donar el seu vot despr¨¦s de veure els seus objectius plasmats en l'Acord del Bot¨¤nic. Puig ¨¦s el sis¨¨ president de la Generalitat i el segon del PSPV despr¨¦s de 20 anys de governs del Partit Popular (PP).

Pregunta. ?s president amb 23 escons, deu menys dels que va obtenir el 2011. Est¨¤ satisfet?

Resposta. Ha canviat el panorama pol¨ªtic a Espanya i nosaltres som producte d'aquesta situaci¨®. Estem en un proc¨¦s de modernitzaci¨® del projecte socialista i per descomptat no ha estat el resultat que haur¨ªem volgut. Per¨° ¨¦s un resultat suficient tenint en compte la realitat d¡¯Espanya i de la Comunitat Valenciana en particular. A partir d'aqu¨ª, hem estat conscients que els ciutadans havien demanat canvi, que hi havia d¡¯haver canvi i, a m¨¦s, que fos compartit, que fos plural, i atenent les noves coordenades de la pol¨ªtica. Noves coordenades que parlen permanentment de di¨¤leg i tamb¨¦ de no confrontaci¨® entre els valencians. Amb aix¨°, finalment, hem format un govern s¨°lid, coherent, que t¨¦ un programa i un projecte que desenvolupar¨¤.

P. Quan va tenir clar que presidiria la Generalitat?

R. Des del primer moment. Vaig pensar que em corresponia a mi com a partit majoritari de l'oposici¨® intentar formar un govern i ho hem aconseguit. I s¨®c conscient que som un equip plural en qu¨¨ hi ha moltes veus que cal sumar, en qu¨¨ el que ¨¦s important ¨¦s el di¨¤leg i l'acci¨® conjunta.

P. La negociaci¨® va ser tan complicada com va semblar?

R. Falta molta cultura de governs de coalici¨® a Espanya i a la Comunitat Valenciana, i per tant, aquests processos s¨®n complicats sempre. Per¨° no pod¨ªem defraudar.

¡°Aquesta setmana el prove?dor que ens subministrava els diaris ens ha dit? que ens tallava el servei¡±

P. Com ¨¦s la relaci¨® amb la vicepresidenta, M¨°nica Oltra, de Comprom¨ªs?

R. Molt positiva. Una relaci¨® de complicitat pol¨ªtica i cada vegada de m¨¦s afinitat personal perqu¨¨ ¨¦s una persona extremadament valuosa i un actiu fonamental d'aquest Govern.

P. Fa uns dies l'alcalde de Val¨¨ncia va dir que els comptes de la Generalitat estaven pitjor que els de l'Ajuntament. ?s aix¨ª?

R. S¨ª. Estem fatal. Econ¨°micament atrapats. D'emerg¨¨ncia. Sense anar m¨¦s lluny aquesta setmana el prove?dor que ens subministrava els diaris ens ha dit que se¡¯ls devien m¨¦s de tres mesos i que ens tallava el servei. Som la comunitat m¨¦s endeutada d'Espanya, prop del 40% del nostre PIB. Com el mateix ministeri ha reconegut, amb un pressupost inflat, que va elaborar el Govern anterior, en m¨¦s de 1.300 milions d'euros, que no es cobraran. I Sanitat necessita 1.200 milions d'euros per acabar l'any. Aix¨ª ¨¦s la realitat que hem de superar.

P. Com pensen fer-ho?

R. Doncs el primer ¨¦s saber on estem. I amb aquest model de finan?ament la comunitat ¨¦s inviable. Per aix¨° el primer ¨¦s tractar per tots els mitjans d'aconseguir un finan?ament just adequat per als cinc milions de valencians que vivim aqu¨ª.

P. Per¨° parlem a curt, mitj¨¤ o llarg termini?

R. De tot, perqu¨¨ partim d'un problema estructural. Cinc milions d'espanyols que som valencians estem sent maltractats pel Govern pel que fa al repartiment de recursos b¨¤sics per a q¨¹estions com la sanitat, l'educaci¨® i els serveis socials. I aix¨° ha tingut conseq¨¹¨¨ncies greus. En segon lloc, cal parlar de la inversi¨® de l'Estat, que durant els ¨²ltims quatre anys ha estat la pitjor de la hist¨°ria, amb pressupostos molt allunyats del que corresponia a la comunitat. I en tercer lloc tenim el deute hist¨°ric, perqu¨¨ l¡¯infrafinan?ament que hem suportat ha comportat m¨¦s pagament d'interessos i m¨¦s deute. Part d'aquest deute, d'alguna manera, ha de ser assumit per l'Estat. Aquest ¨¦s el nucli central de la q¨¹esti¨®.

P. I fins que es resolguin aquests grans aspectes, com es pagar¨¤ el que es deu?

R. El Govern haur¨¤ de garantir als cinc milions d'espanyols els serveis p¨²blics de qualitat.

P. Ara no ho est¨¤ fent?

R. El problema que hi ha ¨¦s que ens ha de dotar de prou finan?ament, encara que sigui de manera transit¨°ria; que ens ajudi per fer complir la LOFCA [Llei Org¨¤nica de Finan?ament de les Comunitats Aut¨°nomes] i la Constituci¨®.

P. Coneix la urg¨¨ncia el president del Govern espanyol?

R. Jo vull parlar amb el president Rajoy. Vaig parlar per tel¨¨fon amb ell, li vaig explicar la situaci¨®, i vaig parlar amb la Sa Majestat el Rei i li vaig dir que era un problema fonamental. Aix¨° no ¨¦s un problema de victimisme ni de fer un atac partidista. Tot el contrari, necessitem actuar des de la col¡¤laboraci¨® i des de la lleialtat de les institucions per atendre adequadament els ciutadans.

¡°Un pa¨ªs ¨¦s molt m¨¦s que un partit pol¨ªtic. I per descomptat molt¨ªssim m¨¦s que una persona. ?s la pluralitat¡±

P. Qu¨¨ li va respondre Mariano Rajoy?

R. Em va dir ens rebria a final d'estiu. Espero que es pugui produir i que de deb¨° busquem vies de soluci¨®. S¨¦ que el Govern central coneix la situaci¨®, m'ho va dir el ministre Margallo amb total claredat. Per tant, si se sap, per qu¨¨ no es canvia?

P. El percebo m¨¦s reivindicatiu ara que quan estava en l'oposici¨®.

R. No. Igual de reivindicatiu. Per¨° ara, amb m¨¦s sensaci¨® de les urg¨¨ncies. Amb m¨¦s constataci¨® de les necessitats. Sabem que hem de sortir d'aquesta situaci¨® i per aconseguir-ho necessitem comptar amb tothom. I per aix¨° hem iniciat el proc¨¦s dels pactes per la Comunitat Valenciana, que significa la uni¨® dels valencians per sortir d'aquesta crisi profunda que viu; que, com li he dit, ¨¦s una crisi de car¨¤cter moral, ¨¨tica, econ¨°mica i en la seva relaci¨® amb el Govern central, que ha produ?t una gran fractura social. Per aix¨° la meva aposta pels pactes per la Comunitat amb els empresaris, amb els partits pol¨ªtics, amb els sindicats¡­

P. Qu¨¨ tal la resposta?

R. B¨¦, molt b¨¦. Jo crec que en aquests moments la Comunitat Valenciana ja ¨¦s conscient que el problema valenci¨¤ existeix. Ara es tracta que el problema tingui soluci¨®, que el conjunt d'Espanya s¨¤piga que existeix i que trobem la soluci¨® sense enfrontaments amb altres territoris. No es tracta nom¨¦s de discutir sobre un tros de past¨ªs. Es tracta de parlar del conjunt del past¨ªs, de tots els recursos p¨²blics que t¨¦ l'Estat i veure que prioritats es tenen.

P. Qu¨¨ li ha semblat l'afirmaci¨® de Mas que votar contra ell era votar contra Catalunya?

R. Un pa¨ªs ¨¦s molt m¨¦s que un partit pol¨ªtic. I per descomptat molt¨ªssim m¨¦s que una persona. ?s la pluralitat. I l'exercici de pseudototalitarisme que significa aix¨° em produeix preocupaci¨® i parla d'una classe de pol¨ªtiques superades per la hist¨°ria.

P. L'independentisme es pot contagiar a la Comunitat Valenciana?

R. No. Aqu¨ª no hi ha cap problema independentista. Aqu¨ª hi ha un problema de marginaci¨® i discriminaci¨® a c¨¤rrec del Govern espanyol. Aix¨° s¨ª que ¨¦s un problema real; s'est¨¤ maltractant cinc milions d'espanyols. I per descomptat, aqu¨ª el que hi ha, a la Comunitat Valenciana, ¨¦s una voluntat de voler aportar. Nosaltres volem ofrenar noves gl¨°ries a Espanya, per¨° per fer-ho necessitem tenir la capacitat econ¨°mica i les ajudes necess¨¤ries per poder-ho ser.

P. Ja t¨¦ clar quan es reprendr¨¤ Canal 9?

R. Com m¨¦s aviat millor malgrat el marasme legal. Vull obrir la televisi¨® el 9 d'octubre. No s¨¦ si ser¨¤ possible, per¨° cal intentar-ho.

P. I com ser¨¤?

R. La nova televisi¨® ser¨¤ sostenible, innovadora, generalista, pedag¨°gica i plural. Volem tot el contrari del que va ser el model televisiu anterior. Volem una televisi¨® amb poc personal i amb un contingut adequat i enfortidor de l'ecosistema informatiu.?