La ¡®revisi¨® mon¨¤rquica¡¯ afectar¨¤ almenys 16 carrers de Barcelona

La revisi¨® que l'alcaldessa Ada Colau i el seu equip vol fer del nomencl¨¤tor de Barcelona per analitzar i reduir el que qualifiquen de ¡°sobredimensi¨® simb¨°lica de la monarquia a la ciutat¡± afectar¨¤, almenys, 16 noms de carrers, places o espais de Barcelona. Segons va avan?ar dijous el comissionat d'Estudis Estrat¨¨gics i Programes de Mem¨°ria del Consistori, Xavier Dom¨¨nech, la revisi¨® podria no anar m¨¦s enrere de figures dels ¨²ltims 200 anys, de manera que la dinastia borb¨°nica en seria la m¨¦s afectada. La meitat d'aquests noms es va imposar el 1939.

El nomencl¨¤tor de Barcelona ha sofert, hist¨°ricament, vaivens notables de canvis de noms. A m¨¦s dels provocats per les dictadures de Primo de Rivera i de Franco, el m¨¦s recent i espectacular va ser el del 1980, amb el primer Consistori democr¨¤tic, en el qual gaireb¨¦ 60 carrers van canviar el nom i es van traduir al catal¨¤. La iniciativa anunciada per l'equip d'Ada Colau?¨Ci que ha comen?at simb¨°licament amb la retirada del bust del rei Joan Carles de la sala de plens de l'Ajuntament¨C?tampoc quedar¨¤ curta: afectar¨¤ 16 espais urbans, aix¨° sense comptar-hi peces monumentals o els canvis de nominacions d'escultures o edificis, com el Palau Reial de Pedralbes, que ho ¨¦s des del 1924.

Dom¨¨nech, que juntament amb el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, va presentar la iniciativa, que, a m¨¦s dels carrers, tamb¨¦ afectar¨¤ els elements que hi hagi a la Casa Consistorial i els edificis municipals, no va donar detalls de l'exhaustiu informe t¨¨cnic previ que es realitzar¨¤. Per¨° en deixar entreveure que la revisi¨® podria no retrocedir m¨¦s enll¨¤ de dos segles comportaria que l'afectaci¨® afect¨¦s espais que, principalment, responen a un nomencl¨¤tor de la dinastia borb¨°nica i a la seva fam¨ªlia.

La meitat dels carrers amb noms mon¨¤rquics van ser batejats aix¨ª el 1939, despr¨¦s de l'entrada de les tropes franquistes a Catalunya

Aix¨ª, Joan de Borb¨®, pare de Joan Carles I i comte de Barcelona, per exemple, es podria veure afectat per partida doble: d'una banda, pel passeig que porta el seu nom a la Barceloneta i, de l'altra, per tenir un bust, amb la seva esposa, Maria Merc¨¨, a la galeria g¨°tica de l'Ajuntament.

Joan Carles I en ser¨¤, de nou, afectat segur: a m¨¦s del possible canvi de nom de la seva pla?a amb obelisc pelat a la cru?lla de la Diagonal amb el passeig de Gr¨¤cia (Dom¨¨nech va fer servir tota l'estona el popular ¡°la pla?a del llapis¡±, anteriorment coneguda com del "Cinc d¡¯Oros") el nou Consistori ja ha proposat recuperar la simbologia republicana perduda el 1939, amb l'est¨¤tua que avui llueix a la pla?a de Llucmajor i el medall¨® dedicat a Francesc Pi i Margall).

Barcelona ha anat camuflant subtilment durant la hist¨°ria refer¨¨ncies mon¨¤rquiques, com amb el carrer de Ferran VII: li va treure l'ordinal

Alfons XII (un carrer) i la reina Vict¨°ria (esposa d'Alfons XIII, que t¨¦ carrer i jardins), serien altres figures susceptibles de desapar¨¨ixer. Tamb¨¦ podria passar-li a la reina Mar¨ªa Cristina, mare d'Alfons XIII, que cauria d'una avinguda i d'un carrer, per¨° que tamb¨¦ podria fer-ho, amb el seu fill infant, del quadre que des del 1888 presideix amb el bust de Joan Carles I la sala de plens, batejat com a Sal¨® de la Reina Regent en el seu honor.

Es d¨®na la circumst¨¤ncia que la meitat dels carrers amb noms mon¨¤rquics van ser batejats aix¨ª el 1939, despr¨¦s de l'entrada de les tropes franquistes a Catalunya (en algun recuperant els anteriors de l'¨¨poca republicana). S¨®n els casos del passeig d'Isabel II i el carrer de la seva filla, Infanta Isabel, el carrer de Maria Vict¨°ria (esposa d'Amadeu I de Savoia), el carrer de la Princesa (Elisabet de Borb¨®, filla d'Isabel II) i les quatre de les reines Mar¨ªa Cristina i Vict¨°ria. El moll del Pr¨ªncep d'Espanya, i els carrers de la Reina Am¨¤lia i de la Reina Cristina (ambdues dones de Ferran VII) s¨®n d'altres de les existents.

Barcelona ha anat camuflant subtilment durant la hist¨°ria refer¨¨ncies mon¨¤rquiques, com va fer amb el passatge d'Isabel II i el carrer de Ferran VII: els va treure l'ordinal. L'¨²ltim, el maquillatge del qual ja es va produir el 1910 per evitar l'homenatge al monarca absolutista, condueix, just, a la pla?a de l'Ajuntament.