Estrany final de legislatura

El Partit Popular est¨¤ aprofitant al m¨¤xim els ¨²ltims mesos de la legislatura per tirar endavant lleis empantanegades, deixar llest el Pressupost de l'Estat i assegurar que no passar¨¤ res a Catalunya. En aquest context tan agitat, rebla el clau de l'enginyeria pol¨ªtica l'intent de reformar la llei electoral en les setmanes pr¨¨vies a la dissoluci¨® del Congr¨¦s. Per fer-ho vol constituir, al setembre, una subcomissi¨® encarregada d'abordar aquesta reforma. No sembla perseguir amb aix¨° un canvi de la norma a la carrera, sin¨® mesurar el pols a les altres forces, sobretot al PSOE.

La reforma electoral, tema escassament at¨¨s fins a temps recents, ha irromput en el debat p¨²blic com un element ¨²til per regenerar la democr¨¤cia. Per¨° el prop¨°sit regeneracionista s'aprecia poc en la proposta del PP, que consisteix a atribuir la majoria absoluta al partit que aconsegueixi el 30% o el 35% dels vots en les municipals, segons els casos. Sembla molta prima per a un sistema de representaci¨® proporcional. Amb resultats m¨¦s ajustats, es preveu una segona volta. El fons de la idea s¨ª que ¨¦s clar: accentuar la possibilitat de governar en solitari i atribuir un car¨¤cter presidencialista a l'elecci¨® de la m¨¤xima figura, que als municipis ¨¦s l'alcalde.

La retallada de poder auton¨°mic i local, a causa de coalicions i pactes d'altres partits, va incrementar la sensaci¨® de derrota del PP. Per¨° aix¨° no ha de ser ra¨® suficient per traslladar als ciutadans la idea que pactar ¨¦s el caos. ?s una estrat¨¨gia que refor?a la impressi¨® que el PP actua per inter¨¨s partidista, cosa que ¨¦s l'¨²ltim que s'ha de fer quan es tracta de tocar les regles amb qu¨¨ es juguen els partits electorals.

El context europeu ofereix tots els exemples. En la majoria dels pa?sos amb representaci¨® proporcional, les coalicions i els pactes estan a l'ordre del dia. Gr¨¨cia i It¨¤lia, per la seva banda, han adoptat les primes d'escons per corregir fortament la proporcionalitat dels seus comicis. Naturalment que no existeixen eleccions presidencials a Espanya, ni els escrutinis es fan sistem¨¤ticament majoritaris (excepte els del Senat); els ciutadans no voten el president del Govern (ho fan els diputats electes), ni el de l'autonomia (ho fan els representants triats pels Parlaments aut¨°noms), ni l'alcalde (ho fan els regidors). El sistema est¨¤ organitzat perqu¨¨ el m¨¤xim executiu surti d'una selecci¨® de segon grau.

Si aix¨° ¨¦s el que es pret¨¦n canviar, demana un debat en condicions de menys pressi¨® que les inherents a l'extinci¨® de la legislatura. El mateix que les idees del PSOE, que, a m¨¦s de tractar d'ajornar el debat, avan?a la seva opci¨® a favor de desbloquejar les llistes, per¨° tamb¨¦ d'obligar al fet que siguin cremallera (candidats de cada sexe, alternant-se en la llista), objectius una miqueta contradictoris entre si.

Alterar les regles del joc ¨¦s una decisi¨® que s'ha d'estudiar amb calma i a la recerca de consens. ?s impensable que aix¨° passar¨¤ en vig¨ªlies d'un enfrontament electoral. La tasca ha de correspondre a la nova majoria que sorgeixi de les pr¨°ximes eleccions.