Robbie i poc m¨¦s

Amb una segona jornada menys freq¨¹entada que la inaugural, el Hard Rock Rising Festival?ha tancat les portes de la seva primera edici¨® amb un regust agredol? i amb la convicci¨® que encara li queda molt de cam¨ª per instal¡¤lar-se establement en els festivals d'estiu. Si a la primera jornada hi?van assistir oficialment 15.000 persones, a la segona amb prou feines en van aconseguir 10.000, quantitat encara m¨¦s minsa si es recorda que amb prou feines fa una setmana prop del triple de persones van donar sentit i ¨¨xit, al mateix lloc, al Barcelona Beach Festival. Amb un aire d'improvisaci¨® i un cartell desigual, el festival ha demostrat que un certamen com aquest no funciona nom¨¦s per la pres¨¨ncia d'alguns noms populars, i menys si intenta ocupar el lloc dels festivals generalistes, amb una barreja de p¨²blics que planteja notables dificultats, ja que tots han de sentir-se apel¡¤lats i cap conf¨®s per la suma d'artistes estil¨ªsticament diferents. Hi ha marca i pressupost al Hard Rock, per¨° cal alguna cosa m¨¦s perqu¨¨ una iniciativa aix¨ª sigui coronada per l'¨¨xit. Pot arribar, sens dubte, per¨° no ser¨¤ una tasca f¨¤cil.

La segona jornada va ser pautada per Robbie Williams, artista que aquesta temporada ja havia actuat a Barcelona, la qual cosa li va restar potencial de convocat¨°ria. El seu concert va ser molt similar al que va oferir al Sant Jordi al mar?, es basava en tres aspectes: versions de temes populars de totes les ¨¨poques, de Cab Calloway a Oasis; un repertori propi ple d'¨¨xits i aquell sentit de l'humor autopar¨°dic que distingeix Robbie com un artista amb agudesa i personalitat. Tot i aix¨ª, la imatge de la nit va estar lluny de l'escenari: va ser a la caseta de Dr. Frankfurt, on una cuinera ociosa per falta de clientela cantava Feel com una aut¨¨ntica fan mentre els seus catorze companys mataven l'estona a l'espera d'algun consumidor que ocup¨¦s algun raconet de la llargu¨ªssima barra, deserta com un festival sense p¨²blic. Ali¨¨ a tot, Robbie va despatxar la seva actuaci¨® amb gran entrega, com un aut¨¨ntic?enterteinment que no deixa de ser el personatge que Javier Gurruchaga hauria volgut ser. Per¨° de Robbie nom¨¦s n'hi ha un.

De Juanes, no obstant aix¨°, sembla que n'hi ha molts. L'artista colombi¨¤, que va actuar abans que Robbie, va protagonitzar una actuaci¨® endre?ada que no va destacar en cap aspecte, rodant pel pendent del pop-rock llat¨ª amb puntuals parades a la balada. Sense grans temes que substitueixin els ¨¨xits ja hist¨°rics com A Dios le pido o La camisa negra, va semblar que el seu nom era un complement al de Robbie, accentuant la sensaci¨® que el Rock Rising, m¨¦s que un festival en el sentit estricte de la paraula, ha estat, en aquesta primera edici¨®, la suma d'un parell de caps de cartell amb teloners de diferent subst¨¤ncia. Avicii, no va ser estrictament un teloner per¨° s¨ª un artista que amb prou feines va sumar al cartell, va actuar despr¨¦s de Robbie sense reunir una notable quantitat de p¨²blic, tot i que hi havia una entrada especial que permetia pagar nom¨¦s per veure la seva actuaci¨®. Va ser el colof¨® a un festival que tornar¨¤ l'any que ve amb m¨¦s soroll i esperem que amb m¨¦s previsi¨®: els responsables de la seguretat del tancat van treballar tota la nit amb el cal?at mullat a causa de la pujada de la marea de la riba. A la platja no tot s¨®n avantatges.