Ficats en imatges ir¨°niques

Se'l coneix com una de les figures m¨ªtiques del cinema experimental, per¨°, de fet, el canadenc Michael Snow (Toronto, 1928) ha portat la pr¨¤ctica de l'experimentaci¨® a molts altres camps creatius, especialment a tots aquells relacionats amb la imatge. Una prova d'aix¨° pot veure's a Michael Snow. Seq¨¹¨¨ncies, l'exposici¨® retrospectiva, oberta a la Virreina Centre de la Imatge (Barcelona) fins a l'1 de novembre, que recorre tota la seva traject¨°ria a trav¨¦s de pel¡¤l¨ªcules i v¨ªdeos, per¨° tamb¨¦ de pintures, fotografies, instal¡¤lacions i escultures, que en la seva gran majoria no s'han vist abans a Europa.

¡°Moltes vegades els artistes s¨®n v¨ªctimes de l'estructura obsoleta de les institucions. Per aix¨° ¨¦s la primera vegada que s'aborda l'obra de Snow des d'un punt de vista global i no a partir de la t¨¨cnica utilitzada, que en aquest cas ¨¦s important en la mesura que li permet realitzar una idea¡±, explica Gloria Moure, comiss¨¤ria de la mostra, que es completa amb un cicle de pel¡¤l¨ªcules a la Filmoteca de la Generalitat. ¡°Snow fa una distinci¨® molt clara entre les obres que crea per a un espai expositiu i un p¨²blic en moviment i les que estan pensades per al cinema i, per tant, requereixen una atenci¨® perllongada durant un temps determinat¡±, alerta Moure. L'¨²nica excepci¨® a aquesta realitat ¨¦s Wavelength, una de les seves peces culminants, que es presenta a la Virreina per¨° amb dos visionats diaris en una sala tancada.

Malgrat la notable diversitat entre les obres, hi ha fils conductors que les enllacen totes, com el car¨¤cter conceptual i minimalista, l'aproximaci¨® ir¨°nica i desencantada, la voluntat d'emp¨¨nyer els l¨ªmits d'una disciplina i reflexionar sobre el seu propi llenguatge. Encara que no es tracta d'una interactivitat est¨¤ndard, al p¨²blic se l'implica en el discurs i l'acci¨®, descobrint com la seva pres¨¨ncia pot modificar l'obra. S¨®n els casos, per exemple, de Scope (on utilitza el fenomen reflexiu del periscopi), In the way (una mena de tr¨¤veling?a l'inrev¨¦s enfocant a terra ?i que arriba fins i tot a marejar l'espectador) o Power of two, un conjunt de quatre transpar¨¨ncies fotogr¨¤fiques de grans dimensions realitzat el 2003, que es poden veure des dels dos costats i involucren l'espectador en la narraci¨® sense que se n'adoni.

La import¨¤ncia de la realitat i de mirar m¨¦s enll¨¤ del que veiem en primera inst¨¤ncia es posa de manifest en dues obres que es modifiquen en temps real. La primera ¨¦s una pel¡¤l¨ªcula cubista per a Barcelona, que es va estrenar el 2009 en la primera mostra de Snow a Espanya, organitzada per la galeria ?ngels, responsable en gran mesura de la difusi¨® espanyola de l'artista, on actualment i de manera simult¨¤nia a l'oferta de la Virreina s'exhibeix la seva obra m¨¦s recent. Snow ha actualitzat aquella The corner of Braque and Picasso streets, on utilitza un conjunt de peanyes per crear una pantalla irregular on, com llavors, es projecta en temps real el que passa davant d'aquesta pantalla, ara situada a la Virreina, a la cantonada entre la Rambla i el carrer Pintor Fortuny. En canvi, a?Waiting room, una anodina sala d'espera on cal agafar n¨²mero i sortir quan t'arriba el torn, se sent el tr¨¤fec del mercat de pagesos situat a la placeta de darrere de la Virreina.

El jazz, primer amor de Snow, tamb¨¦ m¨²sic i compositor, es reflecteix en una afici¨® per les variacions i improvisacions i en una s¨¨rie d'obres protagonitzades pel so. A?Piano sculpture, per exemple, Snow embolcalla l'espectador en quatre projeccions de les seves mans tocant el piano, de manera que el p¨²blic escolta una composici¨® diferent nom¨¦s depenent de la seva posici¨® a l'espai de la sala. ¡°Les instal¡¤lacions sonores, potser l'aspecte m¨¦s desconegut de la seva producci¨®, esquitxen tot el recorregut, unificant l'entorn i funcionant com un gui¨®¡±, conclou Moure.