El president absent

Es commemoren avui 80 anys del nomenament com a president del FC Barcelona de Josep Su?ol (Barcelona, 1898; Alto del Le¨®n, 1936). Va ser pol¨ªtic, defensor de la llibertat, de la democr¨¤cia i del catalanisme i per aix¨° va morir afusellat a la serra de Guadarrama, el 6 d'agost del 1936, quan era president del Bar?a. No obstant aix¨°, els soldats feixistes que li van disparar nom¨¦s sabien que era diputat republic¨¤ i catal¨¤. Va morir v¨ªctima del fanatisme, segons ha assegurat l'historiador Josep Mar¨ªa Sol¨¦ i Sabat¨¦, catedr¨¤tic d'Hist¨°ria Contempor¨¤nia de la UAB, en l'homenatge que li va tributar el Bar?a. ¡°La vitalitat moral d'un pa¨ªs t¨¦ a veure amb l'altura moral, la categoria de les seves individualitats, i la capacitat que tinguem de recon¨¨ixer-les i admirar-les. Perqu¨¨ s¨®n aquests referents els que fan pujar l'autoestima i empenyen les voluntats¡±, va assegurar. Segurament per aix¨° des del Bar?a s'ha impulsat la idea de l'any Su?ol. En el seu honor, el club li ha dedicat la llotja del Camp Nou, que des de fa uns mesos porta el seu nom, i un espai al Museu Josep Llu¨ªs N¨²?ez.

La figura de Su?ol transcendeix el barcelonisme i aix¨ª s'han encarregat de recon¨¨ixer-ho tots els qui han glossat la seva mem¨°ria, en els diferents llibres i articles que se li han dedicat. La seva va ser una l¨ªnia d'actuaci¨® pol¨ªtica, en la qual la seva vinculaci¨® amb l'esport i el periodisme s¨®n simples camins per aconseguir una societat m¨¦s lliure i, per sobre de tot, una Catalunya culta, dem¨°crata i independent. Aix¨ª ho han reconegut sempre tots els treballs que s'han fet per recordar-lo. Per exemple, el volum que li van dedicar en la col¡¤lecci¨® editada per Barcanova durant el centenari del FC Barcelona i que van signar Lluis Dur¨¢n i Magda Oranich, titulat Su?ol i el Bar?a del seu temps, el llibre escrit per Jordi Badia Josep Su?ol i Garriga. Viure i morir per Catalunya, d'editorial Pag¨¨s, o els treballs de Jordi Finestres, David Salinas o Xavier Garc¨ªa Luque. Va ser un home d'Estat que la casualitat i la guerra van matar prematurament.

Nascut el 21 de juliol del 1898 al si d'una de les fam¨ªlies m¨¦s benestants de Barcelona, rica pel negoci del sucre, Su?ol va mostrar aviat les seves inquietuds socials i la seva proximitat al Bar?a, que va ser m¨¦s intensa des que Milans del Bosch va suspendre durant sis mesos el club per una xiulada a l'himne d'Espanya, en un partit homenatge a l'Orfe¨® Catal¨¤ celebrat a les Corts. Els qui han estudiat la seva traject¨°ria el defineixen com un home ¡°modern, viatjat i auda?¡±. Era carism¨¤tic i molt proper a la ciutadania. Sent candidat d'Esquerra Republicana, va rebre en dos sufragis m¨¦s vots que Maci¨¤ o Companys. ¡°Era un home d'una popularitat extrema¡±, reconeix Sol¨¦ i Sabat¨¦.

De la seva butxaca van sortir els diners per fitxar Balmanya, per pagar-li a Manuel Blanco, un intr¨¨pid navegant, una travessia per l'Atl¨¤ntic, o els fons que van finan?ar la carrera del p¨²gil Giron¨¦s, campi¨® d'Europa i capa? d'omplir l'estadi de Montju?c. Tamb¨¦ va ser l'editor de La Rambla i de La Nau dels Esports, setmanaris de refer¨¨ncia. A la seu de La Rambla, davant de la Font de Canaletes, va instal¡¤lar una pissarra on s'advertia els paisans dels resultats del Bar?a.

Per la seva tend¨¨ncia pol¨ªtica va ser batejat com l'altre noi del sucre. El noi original era activista anarquista de la CNT, per¨° Su?ol era un industrial, probablement el m¨¦s potent de l'Estat espanyol per les seves plantacions de remolatxa a Arag¨®. La influ¨¨ncia pol¨ªtica del jove Su?ol deriva del seu oncle Isidre, q¨¹esti¨® que el va enfrontar al seu pare, propietari de la sucreriaque portava el seu nom, on van treballar com a dependents de la botiga Daniel Cardona, fundador d'Estat Catal¨¤ i el poeta Joan Salvat Papasseit. El va moure la intenci¨® d'arribar a un p¨²blic majoritari per transformar la societat i per aix¨° va escollir com a cam¨ª l'esport, conscient que sempre seria m¨¦s fruct¨ªfer aconseguir adeptes en un camp de futbol que no pas en una biblioteca. ¡°Visca el Bar?a, visca la Catalunya esportiva¡±, escriu en un discurs, conven?ut que era possible millorar les condicions de vida des de l'esport. Va defensar la idea d'¡°esport i ciutadania¡± rigorosament un axioma revolucionari i dogm¨¤tic per a l'¨¨poca. Reclamat el 1934 com a president del Bar?a, no va acceptar, per¨° va dissenyar la junta. Va incloure-hi la primera directiva a Espanya, Anna Maria Mart¨ªnez-Sagi. Un any despr¨¦s, el 27 de juliol, conven?ut que ¨¦s una manera de fer pa¨ªs, despr¨¦s d'haver sanejat el club finan?ant-lo econ¨°micament i canalitzant-ho ideol¨°gicament, finalment, accedeix a ser president, per aclamaci¨®.

No va pensar mai que el cop d'Estat feixista arribaria gaire lluny, aix¨ª que l'agost del 1936 es va disposar a fitxar jugadors per al Bar?a. Per aix¨°, diuen, viatjava a Oviedo amb 25 pessetes a la butxaca, pr¨¨via escala a Val¨¨ncia i Madrid. Despr¨¦s de dormir a l'hotel nacional de la capital espanyola, es disposava a viatjar a Ast¨²ries en un Ford, amb un xofer i un periodista. El vehicle tenia una banderola catalana, abans havia volgut arengar les tropes republicanes. En el quil¨°metre 51 de la serra de Guadarrama, entre Cercedilla i El Espinar, en una casa de peons un grup de soldats li crida l'alto. Ell creu que s¨®n fidels a la Rep¨²blica, per¨° s¨®n feixistes. Sense judici, ¨¦s afusellat. L'expedient diu: ¡°Membre destacat de l'esquerra i diputat a Corts, el van fer presoner i les autoritats el van condemnar a l'¨²ltima pena¡±. Ning¨² sabia que al mateix temps, executaven el president del Bar?a.

La Federaci¨® Espanyola crea la Columna Su?ol, a Gr¨¤cia li dediquen un carrer i es forma la cent¨²ria Su?ol. Les seves paraules segueixen vigents a trav¨¦s de la seva fundaci¨® i l'associaci¨® dels Amics de Josep Su?ol; tamb¨¦ del Bar?a, que el va recordar des de la seva execuci¨® com el ¡°president absent¡±. ¡°Tenim el deure ineludible de canalitzar la for?a esportiva per ser el poble m¨¦s culte i esportiu del m¨®n, un cos sa reporta una intel¡¤lig¨¨ncia desperta¡±, va dir Su?ol, molt m¨¦s que un president del Bar?a. Pel Bar?a va barallar; per Catalunya va morir qui un dia com avui, fa 80 anys, es va convertir en president del FC Barcelona. Des del 4 d'agost del 1996 una placa al lloc on va ser afusellat recorda aquell assassinat. La va descobrir Joan Revent¨®s, quan era president del Parlament de Catalunya, acompanyat, entre d'altres, per l'historiador Jaume Sobrequ¨¦s, llavors directiu del Bar?a.