Balan? ¡®revolucionari¡¯ del Grec

Jocs d'hivern, congelaci¨® de les llic¨¨ncies per a hotels¡­ La sacsejada que el nou govern municipal que encap?ala Ada Colau est¨¤ fent al Consistori barcelon¨ª havia d'arribar algun dia de ple a la cultura, fins ara nom¨¦s esquitxada per un episodi de mem¨°ria hist¨°rica (retirada del bust del rei Joan Carles i revisi¨® del nomencl¨¤tor mon¨¤rquic de la ciutat) i la ren¨²ncia a la llotja que l'Ajuntament t¨¦ al Liceu. El balan? del Festival Grec ha propiciat l'ocasi¨®. ¡°El model funciona, per¨° hi volem incorporar canvis: necessitem reduir la dist¨¤ncia entre la cultura de base i la de les grans institucions, per la qual cosa cal potenciar el teixit creatiu de la ciutat i, d'altra banda, fer una redistribuci¨® territorial: el Grec ¨¦s massa c¨¨ntric, ha d'impactar m¨¦s als barris perif¨¨rics i facilitar aix¨ª el seu acc¨¦s a altres p¨²blics¡±. Aquestes s¨®n les l¨ªnies mestres que marca Berta Sureda, comissionada de Cultura des de fa 11 dies, a les quals va afegir que convocar¨¤ un concurs p¨²blic per triar director del Grec el 2017, prorrogat el contracte de l'actual, Ramon Sim¨®, per a l'any que ve.

¡°Les pol¨ªtiques culturals dels ¨²ltims anys s'han basat molt en la construcci¨® de grans equipaments i ja no ¨¦s necess¨¤ria tanta inversi¨® i s¨ª potenciar i connectar m¨¦s la cultura que es fa a la ciutat; l'Institut de Cultura de Barcelona s'ha d'acostar m¨¦s a creadors i artistes¡±, va afegir Sureda, l'estrat¨¨gia dels quals de ¡°revitalitzaci¨® de pol¨ªtiques culturals¡± es traduiria, pel que fa al Grec, en taules sectorials amb els principals agents culturals per dissenyar el futur model del festival¡± i, per a la nova cultura municipal, ¡°un pla estrat¨¨gic per definir-ho b¨¦ tot¡±, va tancar la comissionada.

En aquest context, el pre¨¤mbul de Sim¨® a les xifres del Grec semblava la presentaci¨® del seu curr¨ªculum per al 2017. ¡°Encara tinc feina per fer, o sigui que si puc assumir el model de futur que vol el nou equip em presentar¨¦; ¨¦s m¨¦s, en el programa de l'any que ve ja hi haur¨¤ incorporacions en aquesta l¨ªnia¡±, va apuntar un director que ja fa quatre anys que ¨¦s al capdavant del festival i al qual Sureda li va recon¨¨ixer que "fa miracles" amb el pressupost (tres milions d'euros).

Quan encara falten els tres ¨²ltims dies, el Grec tancar¨¤ amb 89.687 espectadors per a l'oferta de pagament, dels quals 75.959 haurien passat per caixa, cosa que significaria un 12% d'increment sobre el 2014. L'ocupaci¨® voltar¨¤ el 71,7%, una xifra que va alegrar especialment Sim¨® perqu¨¨ est¨¤ ¡°per sobre de la mitjana del sector a Barcelona, que ha arribat en algun espectacle a estar per sota del 45%. Venim de moments dif¨ªcils i aquestes xifres estimulen¡±. Si se sumen els assistents a tots els espectacles que acull el Grec (M¨¦sGrec, gratu?ts, activitats professionals¡­) serien 141.841 persones.

Les xifres, millors que el 2014, s'expliquen tamb¨¦ per la conflu¨¨ncia de dos guarismes: aquest any s'han programat 15 espectacles m¨¦s, i s'ha arribat a 94, si b¨¦ l'oferta d'aforament era menor: uns 124.000 localitats enfront de les 141.000 del 2014. En qualsevol cas, 16 espectacles (el musical Una nit a Brodway, Joan Manuel Serrat, ? louer, de la companyia belga de dansa Peeping Tom¡­) van esgotar localitats, mentre que 11 van arribar al 90% (la dansa de Sol Pic¨® i la de Mal Pelo; l'obra teatral 2015 com a possibilitat; Guerra, d'Albert Pla¡­) i 14 van tenir el 80% de l'aforament.

D'un model que Sim¨® creu ¡°m¨¦s que implantat¡±, va seguir destacant que el Grec ¨¦s un festival de creaci¨® (s'han vist 36 estrenes), ¡°exigent en l'est¨¨tic i que parla del present, que treballa molt els espectacles de llenguatges h¨ªbrids, incentiva els creadors joves i d¨®na suport al teixit creatiu de Barcelona¡±, va resumir. I va deixar caure que ¡°quan s'obre una sala nova a Barcelona, el Grec hi est¨¤ al darrere per si podem promocionar-la¡±, cosa que devia sonar agradablement a Sureda.

L'oferta musical d'aquest any ¨¦s la que m¨¦s bon comportament ha tingut del programa en relaci¨® amb la venda de localitats per g¨¨neres, amb un 75,2%, molt per sobre de la dansa (60,8%) o el teatre (50,9%), superat aquest fins i tot pels tres ¨²nics espectacles de circ (57,1%). L'art dram¨¤tic, amb 43 ofertes, va atreure 38.330 persones, seguit de la m¨²sica (35 espectacles, amb 36.228 persones), la dansa (13 propostes i 10.818 assistents) i el circ (4.311 persones). ¡°Hem produ?t m¨²sica, cosa que abans el Grec no feia i hem incorporat concerts de formats mitjans i de club¡±, va dir sobre el tema musical Sim¨®.

Entre el m¨¦s vist, no va haver-hi sorpreses: les cinc actuacions de Joan Manuel Serrat van congregar 10.497 persones, i l'obra S¨®crates. Juicio y muerte de un ciudadano, del duo Mario Gas-Josep Maria Pou, va ser el segon amb 7.000; la tamb¨¦ proposta dram¨¤tica Amor & Shakespeare tanca el podi amb 5.230 espectadors. Serrat no seria potser el model de joves creadors que propugnarien les noves l¨ªnies del Grec¡­ ¡°Seria un error deixar que la cadena de transmissi¨® del saber de les arts esc¨¨niques es trenqui; aquesta tamb¨¦ ¨¦s la nostra tasca¡±, creu Sim¨®. ¡°Hem d'anar construint p¨²blic; tampoc tot ha de ser massiu¡±, va dir Sureda. Aires revolucionaris, sens dubte.