Un ¡®Cop¡¯ contra Catalunya

Un fantasma plana sobre Catalunya: el d'un Cop contra l'Estatut, el d'un Cop contra la legalitat catalana, el d'un Cop, en definitiva, contra els ciutadans catalans. Aix¨° s¨ª, paradoxalment ideat, planificat i que s¡¯executar¨¤ per catalans. Es tracta, doncs, pr¨°piament, d'un autocop.

Alguns anuncien que si en les eleccions (falsament) plebiscit¨¤ries del 27-S triomfa la llista independentista d'Artur Mas i companyia ¨Cja sigui de manera solit¨¤ria o b¨¦ en companyia de la CUP, ja sigui en nombre de vots populars o d'escons¨C, per la meitat m¨¦s un, s'obre la via directa a la independ¨¨ncia. I se¡¯n legitima qualsevol declaraci¨® unilateral.

Aquest anunci no constitueix, com aparenta, l'aplicaci¨® al cas catal¨¤ de la regla democr¨¤tica del govern de la majoria. No. Al contrari, suposaria la violaci¨® frontal de la legalitat. Atenci¨®, aquestes l¨ªnies no es refereixen directament a la legalitat espanyola, sin¨® espec¨ªficament a la catalana.

Legalitat catalana? Encara que englobada en aquella pel principi de jerarquia normativa, Mas, que l¡¯ignora, sempre es va reclamar, en l'episodi del 9-N, com un servidor seu. I tamb¨¦ com un entusiasta de la legalitat "que s'esdevingui", segons figurava al seu programa electoral: literalment, que "ocorri" o "es produeixi" (sic), aquest oportunisme antijur¨ªdic de lleis elegibles a conveni¨¨ncia pr¨°pia.

I el seu conseller de Presid¨¨ncia, Francesc Homs, que equipara la llei democr¨¤tica espanyola a la dictatorial ("en ¨¨poca de Franco tamb¨¦ hi havia legalitat") per menysprear la democr¨¤cia, es mostra entusiasta d'una "legalitat catalana", que segons ell no existeix, sin¨® que "hi ser¨¤".

Potser oblida que ell mateix va contribuir a redactar-la. Per¨° desmemoriat o no, hi ha una llei catalana, l'Estatut o Constituci¨® interna de Catalunya, que ¨¦s al mateix temps llei org¨¤nica espanyola, i que en el decisiu t¨ªtol VII no va ser modificada pel Tribunal Constitucional.

I aquest t¨ªtol VII ¨¦s clau perqu¨¨ cont¨¦ la norma per la qual es va poder modificar la norma m¨¤xima. L'article 222 estableix que, entre altres condicions, la reforma de l'Estatut "requereix el vot favorable de les dues terceres parts dels membres del Parlament".

?s a dir, no n¡¯hi ha prou amb la majoria simple de la meitat m¨¦s un, sin¨® que s'exigeix una majoria refor?ada, qualificada. Aix¨ª passa aqu¨ª i en tota democr¨¤cia quan s'adopten decisions de gran transcend¨¨ncia pol¨ªtica, i singularment, modificacions constitucionals. Aix¨ª ho va recordar el Tribunal Superior del Canad¨¤ en la seva espl¨¨ndida resoluci¨® sobre el Quebec.

No es tracta d'una simple formalitat prescindible en un moment de gran intensitat hist¨°rica, sin¨® precisament d'una garantia d'estabilitat, de seguretat jur¨ªdica i respectabilitat pol¨ªtica. A la mateixa Uni¨® Europea molts debats pol¨ªtics es referencien a l'exist¨¨ncia o inexist¨¨ncia de base jur¨ªdica per prendre una decisi¨®, i al requisit d'unanimitat, o de majoria qualificada, o simple. L'Estatut ¨¦s clar sobre aquest tema, i qui pretengu¨¦s violentar l'article 222 estaria clavant un Cop mortal a la legalitat catalana, fins a deslegitimar-la completament.

Un cop d'Estat o un simple autocop de naci¨® ¨Ccom seria aquest¨C implica la subversi¨® de l'ordenament i l'ocupaci¨® il¡¤leg¨ªtima de les institucions, o la seva desnaturalitzaci¨®; amb auxili, de vegades, d'una viol¨¨ncia indiscriminada, preferentment militar: no sempre, com il¡¤lustra el del general Primo de Rivera el 1923 (simple pronunciament) i d¡¯altres consultables a T¨¦cnicas de golpe de Estado, de Curzio Malaparte (Planeta, Barcelona, 2009).

Si Mas (i Homs) desconeixen aquestes regles democr¨¤tiques b¨¤siques, els postcomunistes que decoren la seva llista haurien de desenterrar-los les reflexions d'Enrico Berlinguer arran del Cop d'Estat de Pinochet a Xile, l'11 de setembre del 1973. Llavors, el llegendari secretari general del PCI va concloure en la impossibilitat d'aconseguir el socialisme democr¨¤tic amb el suport de nom¨¦s un ter? de la poblaci¨® i va propugnar la necessitat del que va anomenar "comprom¨ªs hist¨°ric".

Pregunteu-vos tamb¨¦: per qu¨¨ alguns nacionalistes ¨Ci, per tant, en teoria, defensors de la naci¨® en el seu conjunt¨C no exigeixen motu proprio, per a alguna cosa tan transcendental com una secessi¨®, comptar amb una majoria refor?ada de ciutadans, com existia per fer un refer¨¨ndum? Com ¨¦s que es parapeten, i estarien contents, en aconseguir el suport de mitja naci¨®, i ni tan sols en vots populars, sin¨® en escons? Aquesta pretensi¨® ¨¦s nacionalment vergonyosa, democr¨¤ticament oprobiosa i un esc¨¤ndol per a qualsevol Estat de dret.