El gresol d¡¯una nova hegemonia

Els resultats municipals del 24-M es poden llegir en clau de ruptura. CiU ja no governa Barcelona, el PP tampoc governa Madrid ni Val¨¨ncia. Els socialistes, no obstant aix¨°, no han erigit cap alternativa. Qui hauria dit fa un any que Comprom¨ªs i dues conflu¨¨ncies emergents estarien avui al capdavant dels governs municipals de les tres grans ciutats? Els espais de revoluci¨® democr¨¤tica no han sortit a irrompre, sin¨® a guanyar; a alterar el joc i el tauler, a disputar l'hegemonia al vell stablishment local. I en molts casos ho han aconseguit. ?s interessant observar, d'una banda, l'abast i les dimensions del canvi a la xarxa d'actors. I preguntar-nos, per una altra, si assistim a fen¨°mens de conjuntura, o si neix un temps social i pol¨ªtic nou, que s'expressa el 24-M amb for?a incipient.

A les 13 ciutats de l'Estat de m¨¦s de 300.000 habitants, PP i PSOE van obtenir el 2011 336 regidors, un 80% del total; el 2015 arriben nom¨¦s al 50%. M¨¦s rellevant encara: les diverses candidatures d'unitat popular aconsegueixen, en aquells municipis, 114 regidors, un 27,5% del total. Estem, doncs, davant una geografia electoral amb trets de ruptura. La correlaci¨® de forces entre partits cl¨¤ssics i candidatures alternatives experimenta, a les grans ciutats, un tomb sense precedents: de 336 a 17 regidors (2011); de 223 a 114 regidors (2015). A Catalunya els partits de la vella centralitat (CiU, PSC i PP) perden el 24-M 435.000 vots respecte al 2011. Els espais de conflu¨¨ncia i les forces que els integren ¨Cen un mapa de geometries variables¨C guanyen 536.000 vots. Una situaci¨® tamb¨¦ sense precedents.

Barcelona en Com¨² ¨¦s l'expressi¨® m¨¦s n¨ªtida, per¨° no l'¨²nica. A Badalona, Sabadell, Terrassa, Santa Coloma, Castelldefels, Mollet, Vic i Tortosa?tamb¨¦?s'hi articulen noves conflu¨¨ncies municipalistes, m¨¦s enll¨¤ dels actors pol¨ªtics preexistents. BCom¨² aconsegueix el 25,2% dels vots i guanya en 54 dels 73 barris. A Nou Barris, un districte de classes populars i feu emblem¨¤tic de l'esquerra, BCom¨² arriba al 34%, i doblega aix¨ª el vot dels socialistes (16,5%). Es produeix, doncs, un doble canvi: en la naturalesa dels actors i en la seva correlaci¨® de forces. A Barcelona els dos partits hist¨°ricament dominants passen a ser minoritaris en els seus respectius eixos d'identitat pol¨ªtica: el PSC en l'eix social (4 regidors sobre 23 d'esquerres); i CiU en l'eix nacional (10 regidors sobre 29 sobiranistes). Es dibuixen aix¨ª les bases d'una nova hegemonia? Fins a quin punt aquestes transformacions reflecteixen tend¨¨ncies de fons, alineades amb el canvi d'¨¨poca? Val la pena fer una breu reflexi¨®.

En la pol¨ªtica, com en la vida, es barregen raons i sentiments. La vella pol¨ªtica de la societat industrial tradu?a raons en interessos de classe i sentiments en identitats comunit¨¤ries. Amb el canvi d'¨¨poca, les dimensions col¡¤lectives de la racionalitat i la sentimentalitat tendeixen a despla?ar-se cap a un nou teixit de valors i emocions. El binomi interessos-identitats havia generat ideologies s¨°lides, istmes de tot tipus. Per¨° el m¨®n que va produir les cosmovisions pol¨ªtiques cl¨¤ssiques ja no existeix. La nova ¨¨poca modela ideals l¨ªquids, amb una forta c¨¤rrega de valors i emocionalitat. Aquesta segona modernitat de riscos i complexitats, d'incerteses vitals i injust¨ªcies col¡¤lectives?ja?no ¨¦s capturable des dels ressorts ideol¨°gics del passat. Per¨° ¨¦s possible transformar-la. I ¨¦s aqu¨ª on les pr¨¤ctiques municipals arrelades en principis de cooperaci¨®, ecologia, igualtat, autonomia, fraternitat¡­ prenen un sentit nou i b¨¤sic. S¨®n el terreny tangible on es forgen horitzons d'emancipaci¨®, de construcci¨® quotidiana del b¨¦ com¨².

Les conflu¨¨ncies municipalistes s¨®n ¡®postpartits¡¯ cridats a funcionar com a cooperatives sociopol¨ªtiques

Les ideologies del segle XX, a m¨¦s, van generar instruments d'acci¨® en forma de partits i moviments. Continuen existint, per¨°?tampoc?no podem obviar que responen a l'¨¨poca passada. Avui el paisatge es va poblant de compromisos individuals, marees, plataformes, activisme digital; nous di¨¤legs entre consci¨¨ncia personal i ¨¨tica col¡¤lectiva. La transfer¨¨ncia d'aquestes l¨°giques vitals i compartides a l'esfera de disputa del poder institucional crea subjectes pol¨ªtics d'un tipus nou. Les conflu¨¨ncies municipalistes reflecteixen aquest proc¨¦s. S¨®n postpartits cridats a funcionar com a cooperatives sociopol¨ªtiques; espais de valors i codis actitudinals en com¨²: col¡¤laboratius, orientats a l'acci¨® i a la creativitat, m¨¦s que al refugi de certituds heretades. El m¨®n local, la pol¨ªtica de la proximitat, es pot estar convertint al territori on tot aix¨° comen?a a ser realitat. On el vell no acaba de morir, i el nou¡­ neix amb for?a. I tra?a primaveres d'il¡¤lusi¨® i camins de majoria.

Ricard Gom¨¤ ¨¦s professor de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica (UAB-IGOP).