Rajoy i el balan? d¡¯un programa incomplert

Atur, crisi, Catalunya i corrupci¨®. Mariano Rajoy far¨¤ avui a la Moncloa la seva roda de premsa n¨²mero 111 de la legislatura, si s'hi inclouen les compareixences de dues preguntes habituals amb presidents estrangers, per fer balan? i prometre que si el voten i segueix governant posar¨¤ en marxa una "ruta social" en el seu proper mandat. En l'actual, que oficialment no ha acabat, va comen?ar incomplint els punts principal del seu programa, apujant impostos i llastrat per l'amena?a del rescat i la fallida d'Espanya. Aquella ombra, que va aconseguir la quota hist¨°rica de 6.200.000 aturats (27,1%), es va superar. No la de la corrupci¨® ni la de Catalunya. La bufetada del cas dels papers de Luis B¨¢rcenas ha culminat aquest curs amb l'esc¨¤ndol de Rodrigo Rato i el cas P¨²nica. El president catal¨¤ va comen?ar visitant la Moncloa per exigir un pacte fiscal i l'acaba amb l'amena?a de les eleccions plebiscit¨¤ries.

Les primeres l¨ªnies mestres

En la primera entrevista que va fer el gener del 2012 amb el llavors president de l'ag¨¨ncia p¨²blica Efe, Mariano Rajoy va expressar les l¨ªnies mestres del que pretenia fer amb Espanya en aquesta X legislatura de la democr¨¤cia. Ja va haver d'acceptar que havia apujat l'IRPF en contra del que havia prom¨¨s un mes abans en el debat d'investidura i en la campanya electoral, va assegurar que no tocaria l'IVA, que no hi hauria banc dolent al pa¨ªs per reorganitzar les caixes endeutades, que volia reduir el pes de les administracions, el d¨¨ficit p¨²blic, posar fi a l'atur i assegurar l'Estat del benestar.

A la vora de la fallida

Encara creia factible complir la seva paraula. Somiava deixar la seva petjada. Despr¨¦s van arribar els pitjors mesos de la seva vida pol¨ªtica, quan Espanya va treure el cap a l'abisme i la premier alemanya, Angela Merkel, no parava de cridar, pressionar-lo i exigir-li tota classe de reformes. Rajoy ho reconeixia en privat atabalat. Tenia una aplicaci¨® per seguir segon a segon l'avan? de la prima de risc i t¨¦ gravada la data d'aquell estiu quan es va desbocar a 640. Va ser aquell mateix estiu del 2012 en qu¨¨ va haver de demanar a Europa un rescat financer de fins a 100.000 milions d'euros que no volia anomenar rescat.

El curs seg¨¹ent, el seu segon any a la Moncloa, no va comen?ar millor. L'EPA del primer trimestre del 2013 va al?ar el r¨¨cord d'atur a Espanya en 6.200.000 persones (27,16%) i a final del gener EL PA?S va publicar l'exclusiva dels papers de B¨¢rcenas, amb el detall circumstanciat d¡¯una comptabilitat b en el PP que l'extresorer que ell havia ascendit gestionava en el partit presumptes sobresous des de feia gaireb¨¦ 20 anys. Al final d'aquell exercici Rajoy es va atrevir a decretar que la recessi¨® s¡¯havia acabat: "Ja no som un llast, veiem terra".

Els indicadors de confian?a pol¨ªtica que recull l'oficial Centre d'Investigacions Sociol¨°giques (CIS) van tocar fons el mar? del 2013: nom¨¦s un 24,7% dels espanyols veien la situaci¨® b¨¦ en contraposici¨® del 42,7% del gener de 2012. L'¨²ltim barem de l'abril del 2015 ja reflecteix un 39,4% d'optimistes.

El president Rajoy va narrar un reguitzell de dades macro fa una setmana, quan es va publicar l'¨²ltima EPA, la millor en deu anys, per presumir que ja hi havia molts signes evidents de la recuperaci¨® econ¨°mica i per subratllar que ja havia aconseguit la meta de tenir 500.000 aturats menys a Espanya dels que havia heretat del seu predecessor, el socialista Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero. Ara n¡¯hi ha 5.149.000, un 22,37%, un dels percentatges m¨¦s alts del m¨®n civilitzat.

La recuperaci¨® no es nota

Aquesta millora, no obstant aix¨°, encara no s'aprecia en l'¨¤mbit pol¨ªtic. El PP que presideix Rajoy va perdre 2,6 milions de vots en les europees de fa una mica m¨¦s d'un any, 600.000 paperetes en les andaluses del mar? i 2,5 milions en les locals del 24 de maig passat. Va arribar al poder amb un 44,63% dels sufragis i 186 escons, en el primer CIS del gener del 2012 la seva estimaci¨® de vot ja estava en un 42,7% i en l'¨²ltim d'abril s'havia desplomat al 25,6%. Amb aquest nivell de suport no est¨¤ assegurada ni la majoria absoluta ni tornar a governar. De fet, ja ning¨² parla en el PP de reeditar aquell resultat, impossible amb l'emerg¨¨ncia durant l'¨²ltim any de Podem i Ciutadans. El mateix Rajoy, quan ho fa, s'acontenta a sol¡¤licitar una majoria ¨¤mplia, suficient, ¡°per no fer marxa enrere als errors del passat¡±.

Rajoy justifica la caiguda electoral brutal en la dif¨ªcil i complicada crisi que ha hagut de gestionar i en la mala gesti¨® de la corrupci¨® interna en el PP. Aquesta an¨¤lisi ¨¦s ara coincident. La n¨²mero dos del PP, Dolores de Cospedal, va acceptar aquesta mateixa setmana, en una entrevista televisiva marginal, que el gran error pel qual estan pagant aquesta sagnia de vots ¨¦s per la corrupci¨®, que circumscriuen ara a un grapat de pocavergonyes que els "avergonyeixen". Nom¨¦s G¨¹rtel i P¨²nica afecten almenys un centenar de c¨¤rrecs del PP.

El president es vol presentar ara, en aquesta campanya determinant, com l'¨²nic candidat fiable, s¨°lid i experimentat que no far¨¤ ocurr¨¨ncies per mantenir Espanya en la mateixa direcci¨®, unida i arribar als 20 milions de treballadors. Rajoy ent¨¦n que si rep aquesta confian?a tindr¨¤ marge per ensenyar el seu vessant m¨¦s hum¨¤ i social i recuperar els valors perduts pel cam¨ª del relegat Estat del benestar. La pres¨¨ncia de m¨¦s diners en les arques p¨²bliques, a m¨¦s, li facilitar¨¤ el cam¨ª de les promeses, per¨° ja no arriba a temps de canalitzar ni diluir el problema amb Catalunya.

Pacte fiscal i sobiranisme

El setembre del 2012 el president catal¨¤ Artur Mas va arribar a Madrid i li va exigir al seu despatx de la Moncloa un nou pacte fiscal, amb millores clares per a Catalunya. L'estiu passat, quan va tornar a visitar-lo per ¨²ltima vegada, ja va reclamar que autoritz¨¦s un refer¨¨ndum sobre la independ¨¨ncia. Mas, que en cinc anys ha convocat tres eleccions catalanes, va tirar endavant els seus primers pressupostos gr¨¤cies al tr¨¤ngol que va passar el PP d'Alicia S¨¢nchez Camacho per donar-li suport. El l¨ªder de CiU ¨¦s ara el n¨²mero quatre d'una llista sobiranista unit¨¤ria amb ERC i Camacho s'acaba de retirar i les enquestes rebaixen els seus 19 diputats actuals a una desena amb prou feines.

Rajoy no vol passar a la hist¨°ria ni com el president que va permetre la divisi¨® d'Espanya ni com el que no va ser capa? de repetir un segon mandat. Per aix¨°, ara, vol implicar-se al m¨¤xim en el disseny de la campanya, perqu¨¨ sigui molt seva i presidencialista, i per aix¨° s'ha vist for?at a retocar una mica els seus equips, m¨¦s en el PP que al Govern.

M¨¦s gran per¨° fiable

Per¨° Rajoy t¨¦ un llast i ho sap. Ser¨¤ amb els seus 60 anys i 32 en pol¨ªtica el candidat m¨¦s veter¨¤ de totes les candidatures. La cara m¨¦s visible de la casta injuriada. El seu guru electoral, Pedro Arriola, apostava en plena travessa sobre la crisi en els seus equips, perqu¨¨ el president mantindria al m¨¤xim possible els seus col¡¤laboradors de sempre i les seves mateixes pol¨ªtiques. A Rajoy no li agraden gens els canvis i no va fallar. Nom¨¦s es va permetre demanar perfils de dirigents joves, frescs, nous, amb bona tirada per a les tert¨²lies de les teles, per al segon esgla¨® de poder del partit i per preparar un hipot¨¨tic relleu. El mateix Rajoy, que ha ordenat als seus sortir del despatx, explicar-se m¨¦s i trepitjar el carrer, s'ha desenganxat una mica del plasma i accepta m¨¦s preguntes, xerrades i fins i tot rodes de premsa.