L'Audi¨¨ncia nega a Catalunya el deute en infraestructures

L'Audi¨¨ncia Nacional ha rebutjat en una sent¨¨ncia que el Govern central estigui obligat a abonar a la Generalitat de Catalunya els 759 milions que aquesta reclama en compliment de la disposici¨® addicional tercera de l'Estatut d'Autonomia aplicada al 2008. El precepte establia que durant set anys la inversi¨® de l'Administraci¨® central a Catalunya havia de ser equivalent al pes de la comunitat en el conjunt de l'economia espanyola, de prop del 18,6% del producte interior brut (PIB). Tanmateix, la sent¨¨ncia assenyala que el deute reclamat per la Generalitat ¡°no existeix¡± perqu¨¨ no es va acordar en la comissi¨® mixta competent. Una portaveu del Departament d'Economia va assegurar ahir que el Govern est¨¤ estudiant rec¨®rrer contra la sent¨¨ncia.

La sent¨¨ncia, dictada per la secci¨® setena de la sala contenciosa administrativa de l'Audi¨¨ncia Nacional, desestima aix¨ª el recurs interposat per la Generalitat contra el Ministeri d'Hisenda i Administracions P¨²bliques per la seva ¡°inacci¨®¡± a l'hora d'abonar-li aquests fons. Aquesta negativa es va plasmar en una resoluci¨® del 10 d'abril del 2014 del ministeri, dictada despr¨¦s que la Generalitat li present¨¦s un requeriment per reclamar els 759 milions d'euros.

Decisi¨® del Constitucional

La Generalitat va al¡¤legar davant l'Audi¨¨ncia que el deute es va recon¨¨ixer a la reuni¨® de la comissi¨® bilateral entre l'Estat i la Generalitat del 19 de juliol del 2011, i que la doctrina constitucional obliga l'Administraci¨® central a complir els pactes. Per¨° la sent¨¨ncia recorda, per comen?ar, que en la sent¨¨ncia del Constitucional del 2010 sobre l'Estatut, l'alt tribunal assenyalava que la disposici¨® addicional tercera ¡°no pot tenir, de cap manera [...] efectes directament vinculants per a l'Estat¡±, i que ¨¦s a aquest a qui li correspon decidir les dotacions per a cada comunitat en funci¨® de les seves necessitats i de les ¡°possibilitats reals del sistema financer¡±.

L'Audi¨¨ncia considera que la comissi¨® bilateral prevista a l'Estatut ¨¦s ¡°un ¨°rgan de cooperaci¨® i participaci¨®¡±, per¨° ¡°en cap cas¡± un ¨°rgan ¡°amb capacitat per adoptar acords vinculants pel que fa a compet¨¨ncies pr¨°pies de l'Estat¡±. ¡°La comissi¨® bilateral Generalitat-Estat, en conseq¨¹¨¨ncia, no t¨¦ compet¨¨ncia per a la determinaci¨® de les inversions en infraestructures a l'empara de la disposici¨® addicional tercera de l'Estatut d'Autonomia¡±, conclou. L'Audi¨¨ncia considera que l'acord s¡¯hauria d'haver recollit en la comissi¨® d'infraestructures, que d'acord amb el text estatutari ¨¦s ¡°qui t¨¦ compet¨¨ncies en mat¨¨ria d'inversions¡±.

La sent¨¨ncia conclou que, ¡°fins i tot sent respectable la interpretaci¨® sostinguda per la Generalitat¡±, l'acord aconseguit el juliol del 2011 en qu¨¨ basa la seva demanda ¡°es limita a recon¨¨ixer la necessitat de concreci¨® i desenvolupament del mateix acord per la Comissi¨® Mixta d'Assumptes Econ¨°mics i Financers i per la Comissi¨® Bilateral d'Infraestructures¡±, per la qual cosa ¡°no cal derivar-ne l'exist¨¨ncia d'un deute l¨ªquid, ven?ut i exigible¡±.

La decisi¨® de l'Audi¨¨ncia va transcendir perqu¨¨ va ser el mateix conseller Andreu Mas-Colell qui ho va explicar en una entrevista al canal 3/24. Aquesta partida de 759 milions era clau per a la Generalitat en la tasca de reduir el d¨¨ficit p¨²blic aquest any, ja que confiava en l'arribada d'aquell fons per tapar part d'un esvoranc de 2.183 milions que quedava per cobrir als pressupostos d'aquest any. Mas-Colell va lamentar que la Generalitat disposi de 759 milions menys i va dir que sospesa rec¨®rrer al Tribunal Suprem.