Rabell: ¡°No crec que Europa tracti millor Catalunya que Gr¨¨cia¡±

Llu¨ªs Rabell (Barcelona, 1954) participa en el moviment ve?nal des del 1999 i ha presidit la Federaci¨® d'Associacions de Ve?ns de Barcelona m¨¦s de tres anys i mig abans de ser triat cap de llista de Catalunya S¨ª que es Pot, l'alternativa d'esquerra a la llista d'Artur Mas.

Pregunta. Qu¨¨ fa un dirigent ve?nal liderant una llista pol¨ªtica?

Resposta. Respondre a una situaci¨® excepcional, encara que no sigui original, perqu¨¨ ja hi ha hagut altres activistes que han fet el salt a la pol¨ªtica. Estem en un moment de configuraci¨® de l'esquerra i ¨¦s normal que es compti amb el component ciutad¨¤.

P. Vost¨¨ ho justifica per l'excepcionalitat, per¨° fa uns mesos va prometre que no ho faria mai. No li treu credibilitat?

R. La credibilitat t¨¦ a veure amb la coher¨¨ncia. Jo defenso que des de l'activisme ciutad¨¤ es fa pol¨ªtica i el que m'ha portat a canviar t¨¦ a veure amb la manera com s'est¨¤ polaritzant el 27-S, amb l'aparici¨® d'aquest artefacte que ¨¦s la llista de Junts pel S¨ª. Va ser un desafiament a la Catalunya social, perqu¨¨ Mas va tenir una actitud de menyspreu i arrog¨¤ncia patrimonial quan va dir que tenia davant ¡°els del S¨ª que es Pot¡±. Ens sentim interpel¡¤lats perqu¨¨ no acceptem aquest menyspreu cap a la Catalunya plebea.

P. Ra¨¹l Romeva [llista independentista] no representa la Catalunya social?

R. ?s un antic company que crec que mant¨¦ conviccions progressistes. El seu problema ¨¦s ser presoner en unes eleccions plebiscit¨¤ries que arraconen el debat social en nom d'aconseguir primer la independ¨¨ncia. Mas ¨¦s el cromo sorpresa al paquet en qu¨¨ van Romeva i Llu¨ªs Llach.

P. Digui tres mesures immediates que aprovaria el seu govern.

R. Una de molt simb¨°lica seria presentar-nos com a acusaci¨® particular en el cas Palau i retirar els c¨¤rrecs en nom de la Generalitat contra els activistes socials pendents de judici. Una altra, que la Generalitat recuper¨¦s el finan?ament de les guarderies i una tercera convocar el Pacte Nacional del Dret a Decidir per veure quines estrat¨¨gies s'han de seguir per fer possible un refer¨¨ndum sobre el futur de Catalunya, que ¨¦s una reivindicaci¨® oblidada pel PSC.

P. Les dues primeres s¨®n una c¨°pia de Barcelona en Com¨² i Ada Colau. Copiaran tamb¨¦ el codi ¨¨tic i la rebaixa de sous?

R. Farem un codi ¨¨tic buscant un punt de retribuci¨® digna i responsable per als poders p¨²blics, per¨° que no els allunyi de la ciutadania. Que soni a Colau el que diem no ¨¦s d'estranyar. En tots els casos intentem recuperar les institucions en un sentit de neteja democr¨¤tica i atendre les emerg¨¨ncies socials.

P. Pot concretar com s'exercir¨¤ el dret a decidir?

R. Volem que la ciutadania participi cada vegada m¨¦s en totes les decisions que l'afecten. Sobre la q¨¹esti¨® nacional pensem que el refer¨¨ndum hauria de sorgir de la pressi¨® social, perqu¨¨ cap govern el convocar¨¤ de bon grat. Si les eleccions catalanes s¨®n el preludi d'un canvi de majories a Espanya, s'obre una finestra d'oportunitats per fer efectiu un refer¨¨ndum.

P. Ho fia tot al que passi a les generals.

R. Les forces emergents a Espanya defensen el refer¨¨ndum a Catalunya. Nosaltres no ens esperem al que passi a l'Estat espanyol ni l'Estat espanyol s'espera al que passi aqu¨ª, per¨° els uns i els altres juguem en un mateix moviment hist¨°ric.

P. En la seva llista hi ha independentistes i federalistes. Donaran llibertat de vot si es vota la declaraci¨® d'independ¨¨ncia?

R. El Parlament ja ha fet declaracions sobiranistes que no han desencallat el proc¨¦s. Podem fer m¨¦s, per¨° el de Gr¨¨cia demostra fins a quin punt resulta dif¨ªcil per a les petites nacions que es respecti la seva sobirania nacional. Si Gr¨¨cia ha rebut un tracte vexatori de la Uni¨® Europea, dubto que una Catalunya que es vulgui independitzar sense les complicitats necess¨¤ries rebi un tracte millor.

P. Sense pacte amb l'Estat no hi ha refer¨¨ndum.

R. Dif¨ªcilment. El refer¨¨ndum s'ha de fer quan sigui reconegut i recognoscible, tamb¨¦ a la Uni¨® Europea. Ser¨¤ m¨¦s probable for?ar la celebraci¨® d'un refer¨¨ndum que representaria la voluntat del 80% de la poblaci¨® que no la independ¨¨ncia, que, en el millor dels casos, suposaria una petita majoria parlament¨¤ria.