Les estrelles s¨®n per a l¡¯estiu
Espanya disposa d'alguns dels millors observatoris del planeta per mirar les estrelles, com el Parc Astron¨°mic del Montsec, a Lleida
Les imatges que prenen els astronautes de l'Estaci¨® Espacial Internacional de la pen¨ªnsula Ib¨¨rica mostren el mateix mal que en gran part del m¨®n desenvolupat: el malbaratament energ¨¨tic ha creat taques de contaminaci¨® lum¨ªnica en tots els nuclis urbans, i ¨¦s dif¨ªcil localitzar zones lliures de llum. S¨®n aquests llocs foscos els buscats pels aficionats a l'astronomia (havent de despla?ar-se de vegades m¨¦s de 200 quil¨°metres, com passa a Madrid) per poder gaudir d'un espectacle que ara, a l'estiu, molts descobreixen precisament amb l'¨¨xode rural de les vacances.
Cap al 12 d'agost es produeix el m¨¤xim de les fugaces m¨¦s conegudes de l'any, els Perseides, que fan que l'astronomia es converteixi en un dels temes habituals de la can¨ªcula
On s'amaguen els millors cels? Els astrof¨ªsics saben que per tenir bones imatges del cosmos cal fugir de les ciutats, pujar les muntanyes i triar aquelles zones en les quals la neteja del cel i l'estabilitat de l'atmosfera sigui ¨°ptima. Per muntar un observatori astron¨°mic ¨¦s habitual fer s¨¨ries d'observacions al llarg de diversos anys per trobar el paratge m¨¦s adequat: la recompensa ¨¦s poder tenir un lloc adequat per captar la t¨¨nue llum del cosmos. Els cims de les illes de Tenerife i La Palma, amb el millor conjunt de telescopis en territori europeu s¨®n l'exemple. El Gran Telescopi de les Can¨¤ries, actualment el m¨¦s gran del m¨®n, gaudeix d'unes condicions id¨°nies sobre la Caldera de Taburiente, un parc nacional que ha perm¨¨s que els edificis de l'Institut d'Astrof¨ªsica de les Can¨¤ries treguin el cap als espais protegits, alhora que les autoritats van elaborar les primeres reglamentacions per a la protecci¨® del cel nocturn dels fanals que assolen la nit.
Per iniciar-se en les estrelles
Una de les preguntes recurrents dels que treballen als planetaris ¨¦s recomanar la compra d'un telescopi per als xavals que mares i pares solen formular abans de les vacances. No ¨¦s senzill: un bon telescopi ¨¦s un instrument car i volumin¨®s. I un de barat ¨¦s... barat!: l'experi¨¨ncia acostuma a ser poc recomanable per qui vol iniciar-se perqu¨¨ no proporcionen bones imatges tret que se s¨¤piga com tunejar-los, i acaben arraconats despr¨¦s de dos intents d'¨²s.
Per aix¨° ¨¦s molt millor tenir un programa de cel o una petita guia impresa que permet comen?ar a localitzar a simple vista algunes de les meravelles del cel. Despr¨¦s, treure la pols dels prism¨¤tics que fa anys que van quedar en un calaix i descobrir que amb una mica de cura, potser fins i tot fent servir aquell tr¨ªpode fotogr¨¤fic oblidat anys enrere, es t¨¦ un bon instrument per seguir el relleu del terminador lunar, ¨¦s a dir, de la l¨ªnia que separa el dia i la nit en el nostre sat¨¨l¡¤lit. Els prism¨¤tics permeten tamb¨¦ veure alguns c¨²muls i seguir la sinuosa Via L¨¤ctia, el cam¨ª de Sant Jaume celeste, o descobrir els sat¨¨l¡¤lits de J¨²piter, encara observables a l'oest despr¨¦s de la posta de sol.
La Palma t¨¦ a m¨¦s nombrosos miradors i observatoris en els quals el cabildo insular ha volgut promocionar un dels seus patrimonis, aquest paisatge nocturn espl¨¨ndid, que completa la naturalesa exuberant de dia. Per tota l'illa es troben les indicacions d'¡°Observatori Astron¨°mic¡±, que condueixen a miradors en els quals de vegades es troben cartes del cel i en altres petits telescopis. Diverses empreses ofereixen a m¨¦s excursions de turisme astron¨°mic, complementades amb les visites els matins dels dies de feina a l'Observatori del Roque de los Muchachos, que conv¨¦ reservar amb antelaci¨® (visitasorm@iac.es).
A la pen¨ªnsula, el Centre Astron¨°mic Hispano Alemany de Calar Alto, a la serra dels Filabres (Almeria) tenia fa uns anys tamb¨¦ un programa de visites, per¨° les retallades del Govern, que gaireb¨¦ han portat al desmantellament d'un centre capdavanter, van tallar d'arrel la possibilitat que els aficionats coneguessin aquests temples de l'astrof¨ªsica professional. El futur Observatori de Javalambre, del Centre d'Estudis de F¨ªsica del Cosmos d'Arag¨® als cims de Terol (la zona m¨¦s fosca i la m¨¦s neta per veure el cel sense viatjar a les Can¨¤ries) tindr¨¤ un ampli centre de divulgaci¨®, per¨° encara est¨¤ en construcci¨® aix¨ª que la millor opci¨® ¨¦s el Parc Astron¨°mic del Montsec, a ?ger (la Noguera, Lleida). El centre proposa visites molt completes, amb un dels planetaris digitals m¨¦s avan?ats del pa¨ªs i amb diversos telescopis oberts al p¨²blic.
En els ¨²ltims anys, moltes ofertes de turisme rural han incorporat l'astronomia, tenint en compte que nom¨¦s enmig de la naturalesa tenim l'acc¨¦s al cel m¨¦s fosc i, d'altra banda, m¨¦s brillant
Els planetaris, alguns pertanyents a museus i centres de ci¨¨ncia, permeten un acostament di¨¹rn i entretingut al coneixement del cel. La xarxa espanyola de planetaris incorpora gaireb¨¦ 20 centres i en tots hi ha programacions variades per a tota la fam¨ªlia, amb produccions audiovisuals internacionals (com Cel Profund, del Planetari de Pamplona) i exposicions, a m¨¦s de tallers i campaments d'estiu cient¨ªfics. La hist¨°ria de l'astronomia tamb¨¦ proporciona espectacle: la visita al Reial Observatori de Madrid (obert els divendres a la tarda i dissabtes i diumenges al migdia), situat a la part sud del Retiro, permet descobrir l'embranzida il¡¤lustrada per la ci¨¨ncia en temps de Carles III. A San Fernando (Cadis) el Reial Institut i Observatori de l'Armada, nascut de l'embranzida de Jorge Juan el 1753, organitza visites, nom¨¦s per a grups. Altres observatoris, alguns gestionats des d'agrupacions astron¨°miques, ofereixen al llarg de l'estiu visites guiades i activitats d'observaci¨®. Recentment s'ha constitu?t la Federaci¨® d'Associacions Astron¨°miques d'Espanya, en qu¨¨ es pot localitzar l'associaci¨® m¨¦s propera i les activitats que fan al llarg de l'estiu, entre elles observacions per a tots els p¨²blics i xerrades divulgatives. Una cosa que passa especialment cap al 12 d'agost, quan es produeix el m¨¤xim de les fugaces m¨¦s conegudes de l'any, els Perseides, que fa que l'astronomia es converteixi en un dels temes habituals de la can¨ªcula.
La xarxa de planetaris espanyola incorpora gaireb¨¦ 20 centres i en tots hi ha programacions que inclouen produccions audiovisuals internacionals (com?Cel Profund, del Planetari de Pamplona) exposicions, tallers i campaments d'estiu cient¨ªfics
L'oferta s'amplia en els ¨²ltims anys amb algunes iniciatives de turisme rural que incorporen l'astronomia, tenint en compte que nom¨¦s enmig de la naturalesa tenim l'acc¨¦s al cel m¨¦s fosc i, d'altra banda, m¨¦s brillant. Alguna cosa que, en qualsevol cas, queda tamb¨¦ a l'abast de qualsevol persona que disposi d'un tel¨¨fon intel¡¤ligent. Des del Google Sky d'¨²s similar als coneguts mapes o el millorat WorldWide Telescope de Microsoft a les aplicacions que abunden per a totes les plataformes, aquestes aplicacions ens posen a la m¨¤ una carta del cel en temps real que podem apuntar a qualsevol zona del cel per recon¨¨ixer quin objecte estem veient: Les opcions s¨®n nombroses: Star Walk, SkEye, SkySafari, Distant Suns, o el multiplataforma i addictiu Stellarium (en castell¨¤) s¨®n nom¨¦s algunes de les centenars de possibilitats.
Diverses aplicacions m¨¦s permeten seguir els sat¨¨l¡¤lits artificials (especialment a l'Estaci¨® Espacial) en els seus passos sobre els nostres caps, a iTunes o Google Play (n'hi ha desenes de bastant similars). De pas, si l'aficionat o curi¨®s s'instal¡¤la utilitats com?P¨¨rdua de la nit (Loss of the Night) es pot col¡¤laborar en un projecte internacional de ci¨¨ncia ciutadana per mesurar la qualitat del cel nocturn en identificar quantes estrelles veu prop del pol nord celeste. No ¨¦s complicat: nom¨¦s cal esperar que no s'ennuvoli i que apaguin els llums del xiringuito del costat.
@JavierArmentia ¨¦s astrof¨ªsic, divulgador cient¨ªfic i director del Planetari de Pamplona.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
