Sense resposta

El nacionalisme catal¨¤ va en ascens. En contrapartida, els intents de resposta no semblen aconseguir gran cosa per amansar un fenomen emocionalment cada vegada m¨¦s favorable a la independ¨¨ncia. Entre els nombrosos intents de resposta en triarem dos. Un m¨¦s aviat intel¡¤lectual ofert com a complet i definitiu. Un altre, m¨¦s aviat pol¨ªtic, ofert com a inicial. L'intel¡¤lectual ¨¦s el que apareix publicat en el llibre La cuesti¨®n catalana a la Reial Acad¨¨mia de Ci¨¨ncies Morals i Pol¨ªtiques. Un compendi de sis estudis elaborats com a confer¨¨ncies per prestigiosos acad¨¨mics que, l'anterior director, Marcelino Oreja, s'ha apressat a editar i difondre. L'intent pol¨ªtic ¨¦s l'ideat per Pedro S¨¢nchez formant un grup de savis per intentar una reforma de la Constituci¨® de 1978 com a soluci¨® evident al problema.

Hi ha, no obstant aix¨°, dos elements fonamentals caracter¨ªstics del nacionalisme catal¨¤, propis tamb¨¦ de tot nacionalisme avan?at, que s¨®n poc tinguts en compte en el llibre de l'Acad¨¨mia. El primer ¨¦s que el nacionalisme catal¨¤ ¨¦s un desig m¨¤xim de poder pol¨ªtic. Tant se val que sigui insensat. Com a desig no t¨¦ l¨ªmits ni t¨¦ perqu¨¨ tenir-los.

El segon ¨¦s l'¨¤mbit emocional en qu¨¨ aquest desig est¨¤ immers. Les respostes que donen els acad¨¨mics al problema des de la hist¨°ria, la sociologia, l'economia, la pol¨ªtica, estan muntades sobre la racionalitat. D'aquesta manera, encara que les q¨¹estions que es tracten s¨®n les mateixes, l'enfocament que se'ls d¨®na des d'una i una altra part no ¨¦s ja divers sin¨® radicalment oposat. S'han format aix¨ª dues l¨ªnies paral¡¤leles incapaces de trobar-se mai.

Els experts convocats pel l¨ªder del PSOE per reformar la Carta Magna tenen un perill: operar des d'una perspectiva espanyola. Espanya, per si mateixa, no necessita un canvi de Constituci¨®. Si no fos pel problema catal¨¤ ning¨² en parlaria. ?s Catalunya la que necessita el canvi de Constituci¨®

Prenguem la q¨¹esti¨® des de la Hist¨°ria. Als nacionalismes quan se'ls examina en la seva hist¨°ria, se'ls sol aplicar sempre l'afirmaci¨® de Ren¨¢n. L'error hist¨°ric ¨¦s un factor essencial en la creaci¨® de la naci¨®. I quan ho fan aix¨ª, se'ls compr¨¨n. ?s m¨¦s: fins i tot se'ls consenteix. Cosa que no passa amb el nacionalisme catal¨¤. La manipulaci¨® que fa el nacionalisme catal¨¤ de la hist¨°ria de cap manera ¨¦s consentit ni compr¨¨s. Per qu¨¨ aquesta difer¨¨ncia entre els altres nacionalismes i el catal¨¤? No es poden comprendre els disbarats del nacionalisme catal¨¤ com es comprenen els disbarats dels altres nacionalismes? Sense aquesta comprensi¨®, nascuda d'una actitud emocional, el di¨¤leg no pot produir-se.

Acudim, per seguir referint-nos a les l¨ªnies paral¡¤leles, a la perspectiva d'Europa. Els dos punts de vista, l'espanyol i el catal¨¤, en el fons, coincideixen. Que la sortida de Catalunya d'Espanya ¨¦s la sortida de Catalunya de la Uni¨® Europea. Per¨° les conseq¨¹¨¨ncies derivades d'aquesta realitat s¨®n molt diferents. Per a l'actitud espanyola saber que s'ha de sortir d'Europa ha de portar a renunciar immediatament a l'inici de d'una aventura tan boja. Per a l'actitud catalana saber que s'ha de sortir d'Europa no ha d'influir en el primer intent. Hi haur¨¤ temps de parar-la encara que sigui al final. No es podr¨¤ produir en el cam¨ª alguna grata excepci¨® favorable? El trajecte t¨¦ matisos que al somiador han de resultar-li il¡¤lusionants. Apel¡¤lar amb vestidura ¨¨tica a la malvolen?a de l'ocultaci¨® i de la deslleialtat per desmuntar aquesta il¡¤lusi¨® est¨¤ condemnat al frac¨¤s.

Il¡¤luminar¨¤ la perspectiva basada en el sentiment la ment dels savis convocats per Pedro S¨¢nchez? Aquests experts, sens dubte extraordin¨¤riament eminents, tenen un perill. Operar des d'una perspectiva espanyola. Espanya, per si mateixa, no necessita un canvi de Constituci¨®. Si no fos pel problema catal¨¤ ning¨² en parlaria. ?s Catalunya la que necessita el canvi de Constituci¨®.

Una reflexi¨® sobre la Constituci¨® amb el problema de Catalunya com a motor, sembla que hauria de comen?ar pel reconeixement de l'error com¨¨s pels pares de la Constituci¨® del 78 i pels que la van anar aplicant. Es va prestar una atenci¨® desmesurada elevant prov¨ªncies administratives, sense sentiment ni desig, a categoria pr¨¤ctica d'unitats federades. I es va deixar la porta oberta al fet que sentiments hist¨°rics que originaven una sociologia pol¨ªtica abismalment diferent port¨¦s a la insatisfacci¨® amb la qual ara ens enfrontem. I no nom¨¦s no es reconeix aquest error sin¨® que sembla que es vol potenciar-lo encara m¨¦s. Una actitud tan irracional, com l'altra, tan injuriada.

Santiago Petschen ¨¦s catedr¨¤tic em¨¨rit d'universitat