La llista d¡¯espera dels dependents ¨¦s de 25 anys amb el pressupost actual

A Espanya hi ha 1,2 milions de persones reconegudes com a dependents, per¨° el sistema nom¨¦s n'at¨¦n unes 750.000 i aquesta xifra sembla que s'ha fet cr¨°nica. Vuit anys despr¨¦s del naixement de la llei, el calendari previst per a la seva implantaci¨® ja s'ha complert. A 1 de juliol tots els beneficiaris haurien d'estar atesos, inclosos els que presenten una depend¨¨ncia moderada. Per¨° la llista d'espera ¨¦s de 445.000 persones, en xifres rodones, i els que van causant baixa, ¨¦s a dir, els que es moren, s¨®n m¨¦s que els que aconsegueixen l'ajuda, uns sis usuaris al dia a tot Espanya.

L'Associaci¨® Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials, que ha presentat el seu informe semestral, calcula que amb l'increment de 75 milions d'euros per a depend¨¨ncia recollit als Pressupostos Generals de l'Estat que es van con¨¨ixer ahir ¡°es trigarien 25 anys a atendre aquestes persones¡±. ¡°?s un c¨¤lcul senzill, un gran dependent genera una despesa p¨²blica d'uns 6.600 euros de mitjana i en tenim 130.000 valorats amb aquest grau en aquesta llista d'espera. La resta, fins a 445.000, s¨®n moderats, per¨° tamb¨¦ generen una despesa.

Atendre aquestes persones ser¨¤ inviable fins i tot per a les comunitats aut¨°nomes que van millor en el compliment de la llei¡±, ha explicat el president de l'associaci¨®, Jos¨¦ Manuel Ram¨ªrez. ¡°Rajoy va dir fa quatre anys que la llei de la depend¨¨ncia era inviable i ha estat de les poques promeses que ha complert. Ell l'ha fet inviable¡±, ha dit Ram¨ªrez. Aquest col¡¤lectiu, de treballadors i gerents socials, ha anunciat tamb¨¦ que buscaran l'ajuda jur¨ªdica necess¨¤ria per posar una demanda davant l'Audi¨¨ncia Nacional per incompliment de la llei. ¡°La llei ¨¦s la llei i qui no la compleix ¨¦s un insubm¨ªs¡±, ha dit Ram¨ªrez.

En aquests quatre anys, el Govern espanyol, per complir amb Brussel¡¤les, ha retallat 1.460 milions en depend¨¨ncia. Les dades de l'associaci¨®, sempre de fonts p¨²bliques, indiquen que uns 27.000 dependents moren a l'any i uns 100.000 ho deuen haver fet aquests quatre ¨²ltims. ¡°Cal tenir en compte que un 50% tenen m¨¦s de 80 anys i s¨®n dependents, ¨¦s a dir, tenen una esperan?a de vida molt m¨¦s curta que el temps insuportable que passen esperant a rebre les ajudes¡±, ha dit Ram¨ªrez.

Per primera vegada s¨®n nom¨¦s cinc les comunitats aut¨°nomes que han aprovat: Castella i Lle¨®, Pa¨ªs Basc, Andalusia, Extremadura i La Rioja. La resta no passen del 5 perqu¨¨ els seus indicadors en sol¡¤licituds respecte a la poblaci¨®, persones valorades, ateses, etc¨¨tera, s¨®n molt baixos. A la cua segueix la Comunitat Valenciana, Can¨¤ries, Arag¨®, Balears¡­ ¡°Es dif¨ªcil que els nous governants, per m¨¦s voluntat que tinguin, puguin remuntar una situaci¨® com aquesta i amb els pressupostos que s'han publicat. L'Administraci¨® general de l'Estat aporta un 22% mentre que les comunitats es fan c¨¤rrec del 78% restant¡±, ha recordat Ram¨ªrez.

Per¨° el sistema de depend¨¨ncia tamb¨¦ es finan?a amb les aportacions dels beneficiaris, a trav¨¦s del copagament. Si els c¨¤lculs es fan amb les tres fonts de finan?ament, ¡°l'Estat amb prou feines aporta el 18% del total, encara menys que els usuaris, que estan en un 19%, i de la resta se'n fan c¨¤rrec les comunitats aut¨°nomes, que, a m¨¦s, no tenen possibilitat d'endeutar-se. Fem una crida als consellers perqu¨¨ aquest assumpte se li plantegi al Govern al Consell de Pol¨ªtica Fiscal i Financera¡±, ha demanat Ram¨ªrez.

El balan? d'aquests quatre anys, ha criticat el president de l'associaci¨®, ha dibuixat un panorama ¡°molt desigual per comunitats aut¨°nomes, una baixa qualitat i intensitat dels serveis que s'han prestat, un model de finan?ament tramp¨®s i insuficient i un sistema d'informaci¨® p¨²blic que encara est¨¤ en desenvolupament i del qual el Govern cada vegada retalla m¨¦s dades. Ara no se'ns d¨®na el nombre de persones que causen baixa, nom¨¦s les altes, i aix¨° alimenta la idea que el sistema avan?a. No ¨¦s veritat. Est¨¤ encallat i els pressupostos presentats no poden ser menys socials¡±, ha criticat.