Campions de l¡¯Apocalipsi

El g¨¨nere m'avorreix sense remei i ni en pel¡¤l¨ªcules ni en novel¡¤les puc anar gaire m¨¦s enll¨¤ dels primers minuts, gaireb¨¦ sempre quan l'amena?a plana sobre la ciutadania vulnerable, les iaiones paral¨ªtiques, els nens malcriats amb gelats mig desfets, les mares desfermades i amb faldilla prisades i els pares heroicament sobrecarregats de testosterona per aturar el mal. De fet, he anat ensinistrant un mecanisme d'admiraci¨® cap a aquelles persones intel¡¤ligents capaces de suspendre l'ordre mental de les seves conviccions i coneixements per viure vic¨¤riament les trames gaireb¨¦ sempre fant¨¤stiques que encoratgen el monstre de l'Apocalipsi i la fatalitat dels seus mals.

Sembla que no he apr¨¨s, encara avui, a la meva avan?ada edat, que l'Apocalipsi ¨¦s un g¨¨nere de la literatura fant¨¤stica, i ho ¨¦s tamb¨¦ quan es traspassa ol¨ªmpicament a la pol¨ªtica. L'¨²ltima apocalipsi que caur¨¤ sobre el desemparament ciutad¨¤ ¨¦s el secessionisme catal¨¤, que ¨¦s, com ho anomena la caverna governamental, cat¨°dica i radiof¨°nica, potser perqu¨¨ sona m¨¦s terminant i amena?ador que el mer independentisme, ja tan rutin¨¤riament instal¡¤lat en el llenguatge medi¨¤tic i pol¨ªtic que sembla buit de c¨¤rrega intimidat¨°ria. Com que la separaci¨® d'Espanya ¨¦s una monstruositat completament inimaginable pels segles dels segles am¨¦n, fan b¨¦ a conrear el g¨¨nere fant¨¤stic per terra, mar i aire, esglaiats davant les cat¨¤strofes consecutives i incomptables que procuraria a la unitat d'Espanya (aix¨° s¨ª que sembla l'¨²nica cosa segura), potser al nivell de vida de tots els participants, actius i passius (aix¨° ¨¦s molt probable) i potser tamb¨¦ als que van dir tantes vegades que la independ¨¨ncia ¨¦s tan axiom¨¤ticament impossible i impracticable, tan i tan segur que no, que semblen tractar-la d¨°cilment com un assumpte fant¨¤stic, simple apocalipsi de g¨¨nere, bast teatre de la realitat.

Ni jo ni ning¨² en t¨¦ ni idea, esclar; al m¨¤xim que arribem ¨¦s a intentar argumentar a estones sobre la seva conveni¨¨ncia o la seva impertin¨¨ncia i fins i tot desenredar els seus m¨²ltiples ¨Cfuga?, perp¨¨tua, reactiva¨C motivaci¨® econ¨°mica, pol¨ªtica o sentimental, incloses totes juntes. En el que no havia caigut fins aquest estiu abrasador ¨¦s que Rajoy i la vasta companyia tracten l'assumpte igual que els qui han apr¨¨s a gaudir del g¨¨nere i han susp¨¨s les seves intel¡¤lig¨¨ncies, les han posat en stand by, com si no fes falta res m¨¦s que l'expectativa ferma que ¨¦s ficci¨®, simple teatre i el mal ni vindr¨¤ ni arribar¨¤, i a m¨¦s ¨¦s igual perqu¨¨ ¨¦s pel¡¤li. ?s veritat que des d'aqu¨ª s'han perfeccionat els papers a fons perqu¨¨ all¨¤ creguin que tot es fa en un set de TV3 perqu¨¨ no pot ser veritat el vodevil d'aliances i llistes, ni pot anar de deb¨° el pugilat de declaracions esot¨¨riques, inclosos els canvis de jaqueta que apunten en l'horitz¨® o els canvis de llistes que han omplert totes les p¨¤gines com si fossin un passatemps m¨¦s de l'estiu: hi anir¨¤ o no hi anir¨¤, home o dona, amb barba o sense barba, Rull o Turull. Ja ho tinc: s'han tornat a posar d'acord! Segur que ¨¦s aix¨°, segur que hi ha un passad¨ªs subterrani i indetectable que uneix els presidents de Barcelona i Madrid i ha perm¨¨s un principi d'acord per dir disbarats sincronitzadament i que tothom se senti vivint en una pel¡¤li fant¨¤stica i emocionant on al final els bons ens salven, encara que ara mateix no sabria dir qui ¨¦s qui.

Perqu¨¨ pot ser que res ¨¦s el que sembla ¨Capocalipsi neopol¨ªtic per a audi¨¨ncies massives¨C i tots dos vagin de deb¨° i no estiguin jugant a bestioles animades ni a superproduccions car¨ªssimes. Els uns perqu¨¨ la pressi¨® del punt d'honor i la covardia pol¨ªtica pot arrossegar-los a una declaraci¨® d'independ¨¨ncia sense una majoria ciutadana contundent que doni suport a la decisi¨®, malgrat que tinguin una majoria social i demogr¨¤fica minorit¨¤ria, i els altres perqu¨¨ el punt de cavallers els pot arrossegar a adulterar la llei i la for?a en un afer pol¨ªtic mal portat des del principi i desencarrilat quan ja la sala creia que tot era pel¡¤l¨ªcula i que al final no passava res.

S¨ª que passa: que els uns graviten sobre una decisi¨® impecablement antidemocr¨¤tica, com una declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia, i els altres reconvertiran la seva fr¨ªvola i homicida passivitat pol¨ªtica en prepot¨¨ncia d'Estat per salvar una unitat tan fict¨ªcia i fabulosa com el mateix Apocalipsi.

Jordi Gr¨¤cia ¨¦s professor i assagista.