L¡¯FMI alerta del baix creixement potencial d¡¯Espanya a mitj¨¤ termini

Despr¨¦s de set anys de crisi, fins i tot el negoci injuriat?de la construcci¨® ¨Cel ma¨®, com se l'anomena des que va punxar la gran bombolla¨C s'ha afegit a la petita festa que sembla que viu el producte interior brut (PIB) a Espanya. L'economia est¨¤ creixent per sobre de la mitjana europea en bona part gr¨¤cies a uns est¨ªmuls monetaris sense precedents i d'un preu baix del petroli, per¨° el Fons Monetari Internacional (FMI) no les t¨¦ totes. Alerta dels problemes estructurals de l'economia espanyola i posa el focus en el seu baix potencial de creixement a mitj¨¤ termini.

L'informe elaborat en el marc de l'anomenat Article IV, pel qual l'organisme de Washington fa una avaluaci¨® global de les economies i planteja una s¨¨rie de recomanacions, enc¨¦n una llum vermella sobre la fortalesa d'Espanya a mitj¨¤ termini. L'economia espanyola est¨¤ trepitjant l'accelerador aquest any, per¨° a partir del 2015 comen?a a aixecar el peu i, segons el document, cada any ser¨¤ m¨¦s lent que l'anterior: el creixement previst per aquest any i el proper, del 3,1% i del 2,5%, respectivament, no deixa de minvar en els exercicis seg¨¹ents fins a l'1,8% el 2020.

L'¨²ltim pron¨°stic del Govern de Rajoy apuntava un creixement del 3,3% per al 2015. El Fons ha donat suport les pol¨ªtiques econ¨°miques de l'Executiu del PP i ha corregit a l'al?a els seus pron¨°stics des de fa m¨¦s d'un any. Tamb¨¦ ho fa en el comunicat posterior a l'informe del Cap¨ªtol IV. "Les reformes dutes a terme estan contribuint a la recuperaci¨®. Les reformes laborals i un creixement moderat dels salaris han apuntalat l'ocupaci¨® i han ajudat a recuperar la competitivitat", assenyala el directori executiu, responsable de l'avaluaci¨®, encara que afegeix que "les taxes de desocupaci¨® persistentment elevades, la productivitat?baixa i els nivells encara considerables de deute p¨²blic i privat continuen plantejant desafiaments de pol¨ªtica de cara al futur".

Espanya t¨¦ un problema de creixement potencial que ¨¦s l'avan?ament que podria aconseguir una economia si engegu¨¦s tots els recursos de qu¨¨ disposa. Aquests han disminu?t i el potencial ha baixat. L'FMI calcula que la taxa se situava en el 3% en el per¨ªode 1995-2007 i va caure al 0,75% des del comen?ament de la crisi. La caiguda de la inversi¨® i l'al?a de la desocupaci¨® estructural (el que es recupera amb el canvi de cicle o amb mesures d'est¨ªmul) han dificultat les possibilitats d'Espanya. El Fons veu les mateixes debilitats a Fran?a.

M¨¦s reformes estructurals

"Sense reformes addicionals", apunten els experts, "el creixement potencial s'espera que continu? baix". El Fons el situa en l'1,5% com a mitjana entre el 2015 i el 2020 i amb una desocupaci¨® estructural del 16%. En canvi, fa una s¨¨rie de c¨¤lculs sobre quant podria millorar amb alguns canvis estructurals. Per exemple, amb reformes que elevessin el nivell de productivitat de les companyies espanyoles a nivell de les alemanyes i una al?a del percentatge de pimes sobre l'economia elevaria el potencial en un 2%. Una millora de la dualitat del mercat de treball i altres defici¨¨ncies, en un 10%.

"Si es vol mantenir un creixement fort, ¨¦s necessari prendre mesures de cara al llarg termini", va resumir el cap de la missi¨® de l'FMI per a Espanya, Helge Berger. L'organisme demana un seguit de mesures amb les quals probablement ja no podr¨¤ comptar en aquesta legislatura: es colla un cop m¨¦s la reforma laboral, la llei de liberalitzaci¨® de serveis professionals i mecanismes m¨¦s ¨¤gils perqu¨¨ les empreses superin les insolv¨¨ncies.

Un dels pitjors llegats de la crisi ¨¦s un volum de deute p¨²blic i privat, que gaireb¨¦ triplica l'economia. Encara que el passiu d'empreses i fam¨ªlies va acabar el 2014 en el 182,5% del PIB, un 24% menys que el 2007, encara lliga de mans molts projectes de creixement.