No girem rod¨®

Les not¨ªcies les donen al carrer. S¨®n les dues de la matinada i des del tercer pis se sent tot el que passa al primer. Ella el deixa, farta de Play Station i marihuana. Crits i cops de porta i un got que peta, etc¨¨tera. Ella i ell, guapos, joves, tatuatges i xancletes, parella amb gossos de ra?a en un primer de menys de cinquanta metres quadrats. El meu ve¨ª truca als Mossos i mentre arriben, el tramvia anomenat desig circula pels carrers estrets del meu barri. ¡°T'estimo¡±, crida el ni-ni mentre els gossos borden. ¡°Et deixo¡±, li xiscla ella.

Els Mossos arriben poc despr¨¦s que el ni-ni hagi sortit al carrer a cridar, a descarregar la testosterona que sap que no podr¨¤ dedicar-li a la seva xicota. La noia reapareix dies m¨¦s tard per¨° ella, la Play Station i la marihuana s¨®n multitud. El nostre ni-ni es torna a quedar sol. Si no fos pel gos, que el treu a passejar, acabaria fent les necessitats a casa.

Una setmana m¨¦s tard, una cr¨°nica des del balc¨®. A la terrassa de la casa del davant hi ha set parab¨°liques. El problema ¨¦s que durant unes setmanes hi ha hagut vuit fam¨ªlies. Com que servidor se'n va a dormir tard teclejant articles com aquest, pot veure pel¡¤l¨ªcules per parab¨°lica com aquesta. Apareix una ombra (¨¦s de nit i s¨®n gambians i senegalesos) que desendolla el cable d'alguna de les antenes i en fica un altre. Al cap d'una estona, un altre ve¨ª fa el mateix i l'escena es repeteix fins que es troben quatre ve?ns a la terrassa i se sent en franc¨¨s: ¡°viol¨¨ncia, no; educaci¨® i pau¡±. Ja! La discussi¨® ¨¦s acalorada de deb¨°, per¨° per una vegada estic content. En aquesta ocasi¨® els destinataris dels crits dels homes no s¨®n les seves dones.

No visc al Bronx, visc al centre d'una ciutat petita, per¨° fa nom¨¦s dues setmanes, a la mateixa cru?lla de carrers que d¨®na al meu balc¨®, apareix un okupa m¨¦s o menys constant de la zona clavant puntades a les portes de les cases. La noia que intenta aturar-lo li crida que no gira rod¨®. Prof¨¨tica, ja que despr¨¦s que l'okupa li llan?a un parell de bosses d'escombraries i una ampolla, li d¨®na un cop de puny a la cara que la deixa KO. Una altra vegada els Mossos. La noia s'ha aixecat i tots dos es perden pels carrerons. Els Mossos em truquen el mat¨ª seg¨¹ent per contrastar algunes dades, el van enxampar ficat a casa aliena.

Aquesta mateixa setmana, al mercat dels dilluns, una parella em crida l'atenci¨®. Ell li parla amb rudesa i ella intenta calmar-lo. No s¨¦ de qu¨¨ em sonen fins que ella li diu que no gira rod¨®. Qui no gira rod¨® s¨®c jo.

La teoria est¨¤ b¨¦, per¨° la viv¨¨ncia assegura l'aprenentatge. El biaix de g¨¨nere mostra la cara m¨¦s descarnada de les desigualtats del poder, la seva proximitat, la seva intimitat, la violentaci¨® de la fam¨ªlia, la casa i l'espai p¨²blic. Els podria haver explicat la teoria, vaig tenir una professora excel¡¤lent a la universitat. Dolores Juliano ens va ensenyar com d'injust pot arribar a ser l'exercici del poder en termes de g¨¨nere. Quants assassinats hi ha hagut, fins ara, aquest any? Com podem descriure el frac¨¤s que suposa, l'any 2015, la viol¨¨ncia de g¨¨nere? Fins que no col¡¤lectivitzem aquesta desigualtat, la vergonya ser¨¤ col¡¤lectiva. Mentre no sentim tots el cop de puny, vaja. Pot sonar benintencionat, per¨° de vegades el que ¨¦s pol¨ªticament correcte coincideix amb el que ¨¦s correcte.

El pitjor de la viol¨¨ncia de g¨¨nere ¨¦s que parteix de la normalitzaci¨® i de l'acceptaci¨® de l'ab¨²s, de la creen?a que es t¨¦ un dret adquirit sobre alg¨², sobre el col¡¤lectiu. S'ha funcionat aix¨ª, sense concedir el m¨ªnim grau d'empatia a l'altra. No a l'altre, a l'altra, ni tan sols existeix el terme. S'ent¨¦n que la inseguretat i el q¨¹estionament dels rols masculins provoquin por. Fins aqu¨ª, res de nou. El frac¨¤s, personal i social, arriba quan la por provoca viol¨¨ncia. Un problema no ¨¦s un frac¨¤s. La impossibilitat de superar-lo, s¨ª.

Fins que no entenguem que la viol¨¨ncia de g¨¨nere no va nom¨¦s contra les dones sin¨® que degrada, per covardia i ab¨²s, els homes continuarem no girant rod¨®. No passa a la tele, passa als nostres carrers i cases. ?s real. Fins ara, 58 vegades aquest any.

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor.