La n¨¦ta que va sorgir de Barcelona

Una base inicial d'El codi Da Vinci (a partir d'un text d'un hereu del fil¨°sof Ramon Llull), un bon raig de la saga Millenium de Stieg Larsson (amanit per la visi¨® sanguinolenta del Titus Andronicus de La Fura dels Baus), unes culleradetes de L'ombra del vent de Carlos Ruiz Zaf¨®n (les m¨²ltiples i enigm¨¤tiques capes hist¨°riques dels carrerons del centre de Barcelona), tot amanit amb unes gotetes de ciutats i paisatges internacionals de moda (la mateixa Barcelona i Mallorca). I, com a oliva, ser n¨¦ta del gran John Le Carr¨¦¡­. Tots aquests ingredients, barrejats que no agitats amb certa gr¨¤cia, donen com a resultat el thriller?literari El llegat de la serp (Edicions 62, Planeta en castell¨¤), debut de la jove de 29 anys Jessica Cornwell que, ¡°enamorada de Barcelona¡± on va residir un any sencer (el 2009), l'ha presentat en aquesta ciutat.

La novel¡¤la feia gaireb¨¦ dos anys que era a la coctelera editorial, des que a l'octubre del 2013 va aflorar amb cert soroll a la Fira del Llibre de Frankfurt, on es van aconseguir els sis d¨ªgits per adquirir el que en principi apunta que ser¨¤ una trilogia, format de moda en el g¨¨nere, i que anir¨¤ apareixent en nou lleng¨¹es.

Fa sis anys, quan amb prou feines en tenia 23, res de tot aix¨° passava pel seu cap. Cornwell, nascuda a Calif¨°rnia de pares anglesos, va aterrar a Andalusia amb una beca de Filologia per estudiar Lorca. ¡°No sabia ni on venia i a trav¨¦s de Lorca em vaig interessar en la Guerra Civil i en el teatre catal¨¤ i per aix¨° vaig saltar amb una ajuda de l'Institut del Teatre a Barcelona i vaig passar quatre mesos en pr¨¤ctiques amb La Fura dels Baus¡±, recita en un castell¨¤ bastant fluid. A m¨¦s, parla en franc¨¨s i ent¨¦n el catal¨¤.

?s innocent pensar que estant tan a prop de La Fura dels Baus un pugui sortir indemne: ¡°El seu muntatge del Titus Andronicus de Shakespeare que feien llavors em va afectar un munt; a Lavinia, la filla de Titus, li tallen les mans i la llengua i amb la quantitat de sang amb qu¨¨ juguen sempre ells vaig acabar somiant amb aquest tema¡­¡±, rememora Cornwell mentre es frega els palmells de les mans a les cames. Ja des de Londres on va arribar despr¨¦s de deixar Barcelona, a la rebotiga del seu cap va quedar aquell cos de dona mutilat, imatge que s'acabaria creuant amb la seva estada en santuaris mallorquins a la recerca del rastre d'un Ramon Llull que l'havia subjugat pel seu Ars Magna, on el fil¨°sof i m¨ªstic desenvolupa diagrames amb figures geom¨¨triques: ¡°Em fascinava com deia la seva veritat a partir d'un sistema de s¨ªmbols, lletres i coneixements¡±, apunta Cornwell.

¡®El llegat de la

Prou, despr¨¦s de la fusi¨® de tots dos ¨¤mbits, per a una novel¡¤la: Anna Verco persegueix les p¨¤gines m¨¦s valuoses d'un cobejat palimpsest del segle XIII, el Rex Illuminatus, obra d'un deixeble de Llull. Recerca que, pel que sembla, ja van emprendre un parell d'investigadors de l'Oxford victori¨¤. Un contingut amb un component alquimista que aflora en missatges cr¨ªptics gravats a la pell de les dones joves assassinades i mutilades a la Barcelona del 2003 i que van costar el c¨¤rrec i la salut a l'inspector de policia Manuel Fabregat, al qual redimir¨¤ la protagonista.

A aquests tres escenaris temporals no els falten, doncs, en un perfecte combinat literari de moda, de res: hero?na enigm¨¤tica (l'Anna pateix uns suposats atacs epil¨¨ptics que li confereixen veure i sentir m¨¦s enll¨¤ dels sentits reals), esoterisme medieval (l'alqu¨ªmia), un serial-killer a partir de la dura viol¨¨ncia (lleng¨¹es tallades) contra les dones (¡°volia mostrar com s'ha seguit produint aquesta viol¨¨ncia contra nosaltres al llarg de diferents ¨¨poques de la hist¨°ria¡±, aclareix), el m¨®n de l'espectacle (almenys cinc personatges tenen vinculaci¨® amb el teatre, esclar) i paratges de somni insulars i una Barcelona de moda (¡°moderna i amb una gran hist¨°ria, per¨° tamb¨¦ com un ciutat somiada, amena?adora com un palimpsest tamb¨¦, amb moltes capes: la romana, la g¨°tica¡­¡±, la defineix). I tot repuntat per refer¨¨ncies hist¨°riques i tradicions culturals i pseudoantropol¨°giques (des del drama medieval gregori¨¤ El cant de la Sibil¡¤la fins a l'¨²s i ab¨²s de refer¨¨ncies gastron¨°miques de tapes i pernil ib¨¨ric).

La p¨¤gina web de l'escriptora i el seu twitter immortalitzen aquest escenaris a partir de les fotografies (i fins i tot dibuixos) que la mateixa Cornwell realitza. ¡°?s un hobby per¨° m'ajuda tamb¨¦ per ambientar l'escriptura¡±, admet, afici¨® liter¨¤ria que no va comentar a ning¨² del seu entorn familiar. Ni al seu avi? ¡°A ning¨²: em feia vergonya pensar a ser escriptora davant ell encara que jo hagi nascut en un m¨®n de llibre: el meu avi per¨° tamb¨¦ el meu pare i alguns dels meus set germans escriuen¡±. Pel que sembla, Le Carr¨¦ ultima nova novel¡¤la perqu¨¨ no s'ha llegit encara la versi¨® anglesa de l'obra de la seva n¨¦ta, apareguda a principis de gener: ¡°Mai llegeix mentre est¨¤ escrivint un llibre¡±, informa ella, que t¨¦ dos t¨ªtols favorits seus, per aquest ordre: Un crim de qualitat i L'espia que tornava del fred. Tot i que va gaudir molt, reconeix, amb La ombra del vent, quan esmenta les seves lectures afloren Lorca i contes de Carlos Fuentes per¨°, sobretot, escriptors g¨°tics anglesos, com Horace Walpole, i el seu El castillo de Otranto, o el Wilkie Collins de La pedra lunar. Tamb¨¦ cita Un hivern a Mallorca, de George Sand o, fins i tot, Merc¨¨ Rodoreda.

Aprofita Jessica Cornwell la seva visita a Barcelona per captar escenaris on transcorrer¨¤ el segon lliurament de la trilogia, que seguir¨¤ ambientada a Barcelona i amb la mateixa protagonista. Entre les imatges del seu compte de Twitter, una de la muntanya de Montserrat. Possible nou decorat? ¡°Hi vaig anar un cap de setmana amb el meu xicot, que em va demanar matrimoni all¨¤¡±, explica atordida lleument. De novel¡¤la de manual.