Podem milloraria els resultats amb IU, segons les dades del 24-M

Esquerra Unida, la plataforma Ara en Com¨² i uns altres possibles socis electorals de Podem, com Comprom¨ªs, Anova o M?S pressionen el partit de Pablo Iglesias perqu¨¨ s'obri a conc¨®rrer a les generals en una candidatura conjunta. Les dades confirmen la idea que la unitat d'aquestes forces afavoriria la suma electoral: una llista unit¨¤ria podria afegir almenys 22 diputats a Podem a les generals, segons una projecci¨® d'EL PA?S a partir dels resultats de les auton¨°miques del 24 de maig passat. L'eventual coalici¨® restaria representaci¨® fonamentalment al PP.

El sistema electoral penalitza els partits no majoritaris. Un axioma que coneixen b¨¦ ¡ªi han batallat durant anys¡ª formacions com Esquerra Unida o UPyD. En les passades eleccions generals de 2011, la meitat de les 52 circumscripcions va exigir m¨¦s d'un 15% dels vots per aconseguir un esc¨®, i en gaireb¨¦ una vintena d'aquestes el cost mitj¨¤ d'un diputat va ser m¨¦s d'un 19% dels sufragis. Davant aquesta evid¨¨ncia, els partidaris de repetir una candidatura d'¡°unitat popular¡± com les d'Ada Colau o Manuela Carmena per a les generals esgrimeixen l'argument que Podem guanyaria electoralment en integrar-se en aquesta llista conjunta.

La realitat ¨¦s que les xifres, ara com ara, confirmen aquesta idea. Una candidatura unit¨¤ria formada per Podem, IU i els regionalistes d'esquerres (Comprom¨ªs a la Comunitat Valenciana, CHA a l'Arag¨® i M?S a les Balears) podria sumar 22 diputats al partit d'Iglesias respecte al fet que aquest es present¨¦s en solitari.

La projecci¨® s'obt¨¦ en funci¨® dels resultats que van obtenir totes aquestes forces en les ¨²ltimes eleccions auton¨°miques i aplicant la llei D'Hont. Aix¨° sense comptar les autonomies que no han celebrat eleccions el 2015: Catalunya, Pa¨ªs Basc i Gal¨ªcia (que aporten 88 escons dels 350 del Congr¨¦s), per la qual cosa aquesta xifra podria ser m¨¦s gran.

Si cadascuna d'elles concorregu¨¦s per separat, Podem aconseguiria, segons aquests mateixos c¨¤lculs, 33 diputats; Esquerra Unida cinc escons i les regionalistes d'esquerres, vuit. La llista unit¨¤ria llan?a una xifra total de 55 diputats al Congr¨¦s.

Com es forja l'increment? Per la f¨®rmula D'Hont, en circumscripcions mitjanes com Salamanca, Guadalajara, Huelva o Almeria ni Podem ni IU treien cap esc¨® per separat. La suma dels seus vots, no obstant aix¨°, atorga a aquesta eventual llista conjunta un diputat a cada prov¨ªncia. En altres com Madrid, per exemple, on el partit d'Iglesias aconseguiria set escons i IU un, la suma dels seus sufragis resulta dos diputats m¨¦s per a la unitat popular: un total de nou. El cas m¨¦s cridaner ¨¦s el de la Comunitat Valenciana, per l'estirada electoral de Comprom¨ªs. En la circumscripci¨® de Val¨¨ncia la llista unit¨¤ria sumaria cinc diputats a Podem, per aconseguir set escons. Per separat, la formaci¨® emergent n'obtindria dos; Comprom¨ªs, quatre i IU cap.

Aix¨ª, a for?a de gratar escons, la llista d'¡°unitat popular¡± incrementaria els representants sobretot en les circumscripcions mitjanes, on ¡°la combinaci¨®, des d'un punt de vista estrat¨¨gic, s¨ª que t¨¦ sentit¡±, reflexiona Pablo Sim¨®n, professor de Ci¨¨ncies Pol¨ªtiques de la Universitat Carlos III de Madrid i editor de Politikon. Per¨° aquest adverteix que una coalici¨® d'un m¨¦s un no sempre suma dos perqu¨¨ el votant no t¨¦ per qu¨¨ comportar-se igual en diferents comicis.

¡°Podem ¨¦s conscient que, com a m¨ªnim, haur¨¤ d'arribar a acords amb els regionals. Si el pressionen crec que hi haur¨¤ candidatura de coalici¨®, encara que no ¨¦s clar que incorpori IU¡±, estima el polit¨°leg. En la seva opini¨®, l'efecte de la candidatura unit¨¤ria podria ser multiplicador ¡°dep¨¨n de com es vengui. Si es presenten com compromesos pel canvi i per aix¨° accepten arribar a acords amb altres partits s¨ª que ¨¦s rellevant¡±, indica. ¡°A m¨¦s, la popularitat de Pablo Iglesias ha caigut. Un lideratge m¨¦s coral podria resultar¡±, assenyala Sim¨®n. L'analista electoral Jaime Miquel opina, per contra, que IU ¡°no li aporta res a Podem¡±. ¡°El fenomen electoral no ¨¦s esquerra, ¨¦s endavant. Vol fer-los fora a tots, incl¨°s el PSOE. IU resta a Podem perqu¨¨ ¨¦s vell i Podem ¨¦s nou. IU, com el PSOE, s¨®n vella esquerra del segle XX, i Podem ¨¦s endavant¡±, assenyala.

La direcci¨® de Podem mant¨¦, ara com ara, la seva estrat¨¨gia electoral, que consisteix a conc¨®rrer sols, amb el seu nom i logotip, a les eleccions generals, amb l'excepci¨® d'algunes autonomies en les quals pret¨¦n aprofitar l'estirada d'altres formacions regionals. El rebuig a IU ¨¦s taxatiu. El polit¨°leg Pablo Sim¨®n sost¨¦ que l'¨²nic motiu pel qual Podem tanca la porta a IU ¨¦s, al final, nom¨¦s ¡°intern¡±. ¡°Podem pot guanyar representaci¨® per¨° per la seva estructura organitzativa m¨¦s recent i feble pot perdre poder¡±.