El dia que els barcelonins van deixar de pagar el lloguer

El sector de la construcci¨® va parar en sec despr¨¦s de l'Exposici¨® Internacional del 1929. Milers d'immigrants es van quedar sense feina. No tenien diners per pagar l'habitatge. Fam¨ªlies senceres rellogaven habitacions. L'habitatge s'havia precaritzat tant que hi havia "cases de dormir". I desnonaments. Cada dia. Els ve?ns es van organitzar per aturar-los o per tornar a pujar els mobles als pisos. Les cues als menjadors socials eren llargu¨ªssimes. Amb prou feines hi havia prestacions socials. I el Govern de la Rep¨²blica no mostrava la sensibilitat que n'esperaven aquests col¡¤lectius.

Som a Barcelona. 1931. Va ser llavors quan es va gestar el Comit¨¨ de Defensa Econ¨°mica del Sindicat de la Construcci¨® de la CNT, impulsor de la vaga de lloguers. Un episodi protagonitzat per milers de fam¨ªlies (entre 45.000 i 100.000, segons el sindicat anarquista) que demanaven als propietaris una rebaixa del 40% i van deixar de pagar el lloguer durant uns mesos. Uns esdeveniments que sorprenen per la similitud que en alguns aspectes tenen amb l'actualitat.

El llibreter, historiador vocacional i president de l'Ateneu Enciclop¨¨dic, Manel Aisa, ha recuperat aquest moment a La huelga de alquileres y el comit¨¦ de defensa econ¨®mica, un llibre editat per l'associaci¨® cultural El Lokal, del Raval. Anys enrere, Aisa va con¨¨ixer alguns dels protagonistes d'aquella vaga. Fins on sap l'autor, nom¨¦s en queda un supervivent i est¨¤ malalt.

La Gu¨¤rdia d¡¯Assalt va llan?ar mobles per les finestres per impedir el reallotjament

Aisa explica que per l'Ateneu passen de vegades historiadors estrangers preguntant per la vaga de lloguers. "Aquest inter¨¨s i els paral¡¤lelismes amb el moment actual i l'exist¨¨ncia de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca" el van animar a escriure el llibre. A m¨¦s del fet que tenia les fonts informatives a m¨¤, al Centre de Documentaci¨® de l'Ateneu. El llibre cita per construir el seu relat altres autors que han estudiat l'anarcosindicalisme i diaris com Las Noticias, Solidaridad Obrera, ABC, La Publicitat o La Vanguardia.

La singular protesta va comen?ar a la Barceloneta i r¨¤pidament es va estendre a barris com Sants, el Clot, Poblenou i tamb¨¦ l'Hospitalet i Santa Coloma de Gramenet. La vaga ¨Camb un gran protagonisme de les dones, que administraven els sobres de les pagues dels seus marits¨C es va mantenir entre l'abril i el desembre del 1931. Els darrers espeternecs van ser el gener del 1932, i van ser silenciats amb una dura repressi¨® de la qual l'autor responsabilitza el llavors governador civil, Oriol Anguera de Sojo, i el president de la Cambra de la Propietat, Juan Pich i Pon. Per evitar que els ve?ns reposessin els mobles, per exemple, la Gu¨¤rdia d'Assalt els tirava per la finestra perqu¨¨ es trenquessin. O detenia qui es "reinstal¡¤lava" als seus pisos. Va haver-hi centenars de detinguts "com a presos governatius" i alguns eren enviats a vaixells habilitats com a presons. La repressi¨® es va accelerar despr¨¦s de la vaga general del mes de setembre, que es va saldar amb 18 morts.

Va ser un alleujament per a les fam¨ªlies i es va pactar una rebaixa amb els propietaris

L'autor creu que aquella vaga de lloguers ha passat inadvertida "perqu¨¨ molts dels que la van protagonitzar van viure despr¨¦s esdeveniments molt m¨¦s importants, com les col¡¤lectivitzacions". Aisa subratlla, tot i aix¨°, que "la gent dels barris va lluitar per la seva dignitat i com, igual que passa ara, quan es veu acorralada, s'organitza". L'editor, I?aki Garc¨ªa, creu que la vaga "ajuda a entendre el passat i, per les seves similituds, d¨®na claus per al present". Garc¨ªa subratlla el fet que fos "una protesta sense l¨ªder, un moviment molt popular i creatiu, que va sortir d'una estructura, el sindicat de la construcci¨® de la CNT, per passar als barris".

La vaga de lloguers va acabar per la repressi¨®, tot i que l'autor considera que va ser una "vict¨°ria moral". D'una banda, deixar de pagar uns mesos va ser un alleujament per a les fam¨ªlies afectades, i moltes van pactar rebaixes amb els propietaris. Durant la vaga la Cambra de la Propietat tamb¨¦ va intentar una rebaixa fiscal i va impulsar una asseguran?a de la renda dels pisos desllogats. Les xifres sobre la vaga que poguessin estar en possessi¨® dels propietaris van ser destru?des els primers dies de la Guerra Civil, el 1936.