Les primeres plantes florals del planeta van cr¨¦ixer al Montsec

Fa 130 milions d'anys, la serra del Montsec, a Lleida, i la Serrania de Conca eren terres baixes amb abundants llacs d'aigua dol?a. All¨¤ es van desenvolupar les que, segons un nou estudi, serien les primeres plantes florals o angiospermes. No tenien les flors m¨¦s vistoses ni l'aroma m¨¦s embriagador, per¨° amb elles el planeta va comen?ar a omplir-se de colors. El seu nom? Montsechia vidalii.

Els primers exemplars fossilitzats de la Montsechia es van trobar fa m¨¦s de 200 anys al Montsec, d'aqu¨ª ve el seu nom. Per¨°, en tot aquest temps, la ci¨¨ncia l'ha menystingut. Que si no era una planta, que si era una esp¨¨cie de liquen, que si una molsa o una parenta llunyana dels pins. No obstant aix¨°, despr¨¦s d'una feina molt laboriosa i utilitzant l'¨²ltima tecnologia en microscopis, un grup d'investigadors nord-americans, francesos i espanyols ha determinat que la Montsechia ¨¦s la primera angiosperma o plantes amb flors del registre f¨°ssil.

"La Montsechia ¨¦s l'angiosperma m¨¦s antiga trobada en el registre f¨°ssil que coneixem per les seves parts vegetativa (tiges i fulles) i reproductora (fruits i llavors)", diu el paleobot¨¤nic de la Universitat de Li¨® (Fran?a) i coautor de l'estudi, Bernard Gomez. Utilitzant uns 1.000 f¨°ssils tant del Montsec com del jaciment de Las Hoyas (Conca), els investigadors han datat els exemplars situant-los en el Barremi¨¤, edat del per¨ªode Cret¨¤cic, fa entre 130 i 125 milions d'anys. Gomez aclareix que s'ha trobat pol¡¤len d'angiosperma anterior, per¨° podria procedir d'una protoangiosperma o ser una mostra contaminada, ja que no han trobat res m¨¦s que pol¡¤len.

Fa 130 milions d¡¯anys, la ¡®Montsechia¡¯ creixia en llacs del que avui s¨®n les serres de Conca i Lleida

Mili¨® d'anys amunt o avall, l'edat de la Montsechia ja havia estat establerta. Per¨° no estava tan clar el seu car¨¤cter d'angiosperma. Avui, aquest tipus de plantes s¨®n les que dominen el mantell vegetal terrestre, tant que Charles Darwin va definir la seva explosiva propagaci¨® com un "misteri abominable". Per ser una angiosperma, una planta ha d'estar organitzada en tiges i fulles i ser vascular (tenir c¨¨l¡¤lules vegetals). A m¨¦s, ha de produir llavor (espermatofita). Per¨° el que les acaba de definir ¨¦s l'imbricat sistema de reproducci¨® que ¨¦s la flor, format per s¨¨pals, p¨¨tals, estam o carpels.

"La gent pensa en les flors com a coses de gran grand¨¤ria i colors de p¨¨tals variats, estams i carpels", comenta Gomez. Per¨°, per a un bot¨¤nic, "la flor ¨¦s un ¨°rgan reproductor almenys amb un carpel o amb un estam. En aquest sentit, la Montsechia compleix el requisit de tenir carpel", afegeix. I aquesta fulla femenina tancada sobre si mateixa ¨¦s la que amaga l'¨°vul. "S'ha descrit que l'evoluci¨® de la flor va passar per una etapa sense s¨¨pals, sense p¨¨tals i sense nectaris. Aquest ¨¦s l'estat que observem en la Montsechia. Aix¨ª que s¨ª, la Montsechia ¨¦s la planta amb flors m¨¦s antiga coneguda fins ara", afirma el paleobot¨¤nic gal.

Per descobrir les llavors d'aquesta planta, els investigadors van haver de separar les tiges fossilitzades i fulles de la pedra fent servir min¨²scules gotes d'¨¤cid clorh¨ªdric. La cut¨ªcula, o pell vegetal, es va obtenir aplicant una barreja d'¨¤cid n¨ªtric i clorat pot¨¤ssic. Tal com expliquen a la revista PNAS, les mostres van ser, al final, passades pel microscopi electr¨°nic.

A m¨¦s de la seva dataci¨® en el Barremi¨¤, cosa que fa aquesta planta coet¨¤nia de dinosaures com l'iguanodont, els investigadors van poder confirmar el car¨¤cter subaqu¨¤tic de la Montsechia. Tamb¨¦ han comprovat que no tenia arrels, encara que pass¨¦s la vida enganxada al fons del llac. Tampoc van trobar pol¡¤len, per¨° la Montsechia b¨¦ podria rec¨®rrer a la hidrof¨ªlia, utilitzant l'aigua com a mitj¨¤ pol¡¤linitzador, com altres flors fan servir l'aire o insectes. Tot aix¨° la relaciona amb les ceratofil¡¤l¨¤cies, unes angiospermes primitives de les quals encara queden algunes esp¨¨cies al planeta, com la milfulles d'aigua o cua de guineu, molt usades en els aquaris casolans.

Pel paleobot¨¤nic de la Universitat de Barcelona i coautor de l'estudi, Carles Mart¨ªn-Closas, si la seva hip¨°tesi que vincula la Montsechia amb la milfulles d'aigua ¨¦s certa, "devien tenir unes flors molt petites". I afegeix: "no devien ser vistoses, tenien ¨°rgans sexuals per¨° sense l'atractiu de les flors actuals". L'obra de la selecci¨® natural s'encarregaria en el futur de multiplicar els colors, les formes i les aromes, per promoure la pol¡¤linitzaci¨® que abans facilitava l'aigua.

A ulls d'un prof¨¤ les flors de la Montsechia podrien ser fins i tot vulgars. Per¨° aquestes flors vulgars trobades a la regi¨® muntanyenca castellanomanxega i les muntanyes ilerdenques podrien obligar a reescriure la hist¨°ria de les plantes en aquest planeta. Malgrat que no hi ha registres f¨°ssils dels seus ancestres, la recent seq¨¹enciaci¨® del genoma de l'Amborella trichopoda, un arbust terrestre end¨¨mic de Nova Caled¨°nia, la col¡¤locava com la successora de l'angiosperma m¨¦s primitiva, alguna cosa aix¨ª com la mare de totes les flors. En paral¡¤lel, les Nymphaeales (nen¨²fars) m¨¦s antigues daten de fa 115 milions d'anys. I la Montsechia ¨¦s aqu¨¤tica i molt anterior als nen¨²fars.

Com diu Gomez, aix¨° implica "o un desenvolupament/adaptaci¨® m¨¦s primerenc de les angiospermes a l'ambient aqu¨¤tic o una filog¨¨nia diferent de les angiospermes, on la branca Ceratophyllum, incloent-hi la Montsechia, tindria un paper m¨¦s primigeni".