El PSOE i Europa

El Parlament alemany votar¨¤ dem¨¤ la ratificaci¨® de l'acord sobre el tercer rescat a Gr¨¨cia. A Espanya no ¨¦s necessari aquest tr¨¤mit, per¨° el Govern central ha convocat per avui un ple informatiu amb votaci¨® sobre l'acord, i el PSOE, primer partit de l'oposici¨®, ha decidit aprofitar l'ocasi¨® per plantejar una proposta de resoluci¨® sobre reformes que reforcin la UE i, especialment, l'Eurogrup. ?s una iniciativa a la qual la resta de grups hauria de donar suport.

Les sessions informatives despr¨¦s de reunions importants de les institucions europees solen ser d'esc¨¤s inter¨¨s, encara que gaireb¨¦ mai hi falten apel¡¤lacions a la necessitat d'una major iniciativa del Govern espanyol amb relaci¨® a les pol¨ªtiques de la UE. I en el cas del PSOE, reflexions sobre la contradicci¨® entre la creixent intervenci¨® de les institucions de la Uni¨® en decisions que afecten els espanyols, com les retallades i les reformes de l'¨²ltim per¨ªode, i el desinter¨¨s per participar m¨¦s activament en la configuraci¨® de la Uni¨® mateixa. La iniciativa del partit de Pedro S¨¢nchez enlla?a amb la del president franc¨¨s Fran?ois Hollande d'avan?ar en la unificaci¨® pol¨ªtica de la Uni¨® en terrenys com la fiscalitat, la fixaci¨® d'un salari m¨ªnim com¨², l'edat de jubilaci¨®, l'asseguran?a de desocupaci¨® i altres mesures que evitin les distorsions provocades per l'excessiva dispersi¨® actual (deslocalitzacions d'empreses, per exemple).

Aquesta mena de mesures, amb altres de caire financer com l'ampliaci¨® dels fons contra crisis banc¨¤ries, la creaci¨® d'un Fons Europeu de Garantia de Dip¨°sits i la posada en marxa d'un mercat ¨²nic de capital europeu s¨®n les que planteja el PSOE en la seva proposta, que ha estat elaborada per economistes del partit o propers com l'exministre Jordi Sevilla, Juan Moscoso, Manuel de la Rocha o Angel Ubide. Tots s¨®n sensibles a la idea que, davant de la crisi, fa falta m¨¦s Europa i tamb¨¦, en alguns aspectes, una Europa diferent. Perqu¨¨ en aquest punt de la globalitzaci¨® ¨¦s ut¨°pic intentar posar remei a l'efecte de la crisi nom¨¦s amb pol¨ªtiques nacionals.

La socialdemocr¨¤cia de postguerra europea va aconseguir un equilibri entre creixement i redistribuci¨® sobre la base dels serveis que garantia l'Estat del benestar, finan?at amb una fiscalitat progressiva. La crisi ha minat aquesta bases del model en fallar el creixement, sense el qual no hi ha redistribuci¨®. La creixent desigualtat i l'empobriment de les classes mitjanes i treballadores, a l'atur o amb feines prec¨¤ries i mal pagades, s¨®n un efecte segurament durador d'aquest esgotament del model. Tamb¨¦ ha minat en part els seus fonaments democr¨¤tics en atribuir la capacitat de decisi¨® a qui no havia estat triat pels que patien les conseq¨¹¨¨ncies de les seves decisions.

Per aix¨°, la proposta tamb¨¦ inclou mesures destinades a reformar les institucions per refor?ar la uni¨® pol¨ªtica dels pa?sos membres i engegar un ¡°govern de l'euro¡± com a pas previ en el cam¨ª cap a una Europa federal. En resum, substituir la queixa permanent sobre el declivi de la UE per propostes realistes per revitalitzar-la.