Rizal a Barcelona

Al carrer de Sant Pau, a la mateixa vorera del Liceu, hi ha l'Hotel Espa?a i els seus m¨¦s de cent cinquanta anys d'hist¨°ria. A la fa?ana, contrastant amb l'elegant modernisme de la restauraci¨® que va fer en el seu moment Dom¨¨nech i Montaner, hi ha una senzilla placa que recorda el pas per aquest establiment de Jos¨¦ Rizal, el gran heroi de la independ¨¨ncia de les Filipines.

Rizal era fill de camperols acomodats i procedia d'una fam¨ªlia on es barrejava l'her¨¨ncia espanyola amb la xinesa i la malaia. Va estudiar a Manila amb els jesu?tes, i despr¨¦s va marxar a Madrid per cursar Medicina. En vaixell fins a Singapur, Colombo, Aden, el canal de Suez, N¨¤pols, fins i tot el castell d'If, on havia estat pres el comte de Montecristo. I des de Marsella en tren fins a Barcelona, on va arribar a principis de l'estiu del 1882. A Rizal la nostra ciutat no li va agradar gaire, llavors una capital provinciana de carrers estrets i foscos, empobrida despr¨¦s del crack borsari que va seguir a la Febre d'Or. Aqu¨ª va viure amb estretors en diverses pensions, una de les quals la Fonda Espa?a (avui Hotel Espa?a). A Barcelona va escriure l'article El amor patrio, que va publicar amb pseud¨°nim en un diari de Manila. De la capital catalana va viatjar a Madrid, on es va fer ma?¨® i es va llicenciar en Medicina. Es va traslladar a Par¨ªs i a Heidelberg per exercir d'oftalm¨°leg. I all¨¤ va publicar una primera novel¡¤la, Noli me tangere, on denunciava el colonialisme hisp¨¤. Al seu retorn a les Filipines va comen?ar a col¡¤laborar a La Solidaridad, el diari fundat a Barcelona per l'exili filip¨ª. A Rizal i els seus camarades, la premsa af¨ª al govern els anomenava filibusters.

Metge i escriptor, va ser afusellat per les seves idees ¡°subversives¡± i ¡°rebels¡±

La tensi¨® que va generar la seva novel¡¤la (considerada subversiva i antipatri¨°tica) el va obligar a abandonar de nou casa seva per iniciar un llarg periple. Va viatjar a Saig¨®n, d'all¨¤ al Jap¨®, va creuar l'oce¨¤ Pac¨ªfic, va arribar a Calif¨°rnia, va travessar Nord-am¨¨rica en tren fins a Nova York, va navegar per l'oce¨¤ Atl¨¤ntic fins a Londres, Par¨ªs i Madrid, on va con¨¨ixer l'expresident de la Primera Rep¨²blica, Francesc Pi i Margall. Despr¨¦s va passar del Mediterrani a l'?ndic pel canal de Suez, despr¨¦s Singapur fins arribar a Hong Kong, ciutat on va fundar la nacionalista Lliga Filipina. Per acabar finalment a Manila, on el capit¨¤ general de l'arxip¨¨lag, Eulogi Despujol i Dusay, el va confinar bandejat com a metge a la poblaci¨® de Dapitan, a l'illa de Mindanao. Des d'all¨¤ es va fer fam¨®s pels ex¨°tics exemplars d'esp¨¨cies animals que enviava als seus col¡¤legues cient¨ªfics, motiu pel qual hi ha una granota batejada com a Rhacophorus rizali, i un escarabat anomenat Apogonia rizali.

Metge a Cuba

Encara en el seu exili, a Rizal li van arribar not¨ªcies el 1896 de la revolta del partit Katipunan, obertament secessionista, de la qual les autoritats el feien responsable principal. Per demostrar la seva innoc¨¨ncia, es va allistar com a metge militar a la Guerra de Cuba i va tornar a marxar cap a Espanya en el vapor correu Illa de Panay. Per¨° va resultar arrestat a bord, i portat a Barcelona en qualitat de presoner. La casualitat va voler que el nou capit¨¤ general de Catalunya fos el seu antic adversari Eulogi Despujol, que va confinar Rizal en una cel¡¤la del castell de Montju?c. I despr¨¦s el va reembarcar amb destinaci¨® a Manila, on va ser condemnat a ser afusellat.

Heroi nacional quan les Filipines va passar a mans nord-americanes

La matinada de la seva execuci¨® va escriure el poema Mi ¨²ltimo adi¨®s i va anar a missa amb la seva dona, la belga Josephine Braecken. Davant l'escamot es va negar al fet que li embenessin els ulls, i malgrat que el van voler executar d'esquena, en l'¨²ltim instant es va girar per poder veure els executors. Nom¨¦s dos anys m¨¦s tard, les illes Filipines passaven de mans espanyoles a nord-americanes, i Rizal es convertia en el seu heroi nacional. El 1912, els jesu?tes li van voler donar cristiana sepultura, per¨° la fam¨ªlia va preferir que fos inhumat segons el ritu ma?¨°nic. El 1933 es va dir que li dedicarien una pla?a, per¨° fins al 1960 no es va batejar un carrer amb el nom de Doctor Rizal. Encara va trigar m¨¦s el castell de Montju?c, on l'abril del 2011 es va donar el nom de Sala Jos¨¦ Rizal a la cel¡¤la on va estar presoner. Amb aquest Hotel Espa?a (ironies de la mem¨°ria), es recorda qui va caure per la independ¨¨ncia del seu pa¨ªs, un metge i escriptor que ens va visitar en dues ocasions: quan era un jove estudiant, i al final de la seva vida com un reu que anava cam¨ª de la mort.